Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alejandro Pérez-Pérez, professor d’Antropologia Física de la UB

Hi ha diverses tècniques que permeten esbrinar i aproximar quin era la dieta dels primers homínids

Que menjaven els nostres avantpassats? Alejandro Pérez-Pérez, professor d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona, estudia la dieta dels nostres ancestres a través de les microestrías que es formen en les dents. L’objectiu de l’expert és estudiar l’alimentació dels últims sis milions d’anys. Per a això, en les prestatgeries del seu laboratori compten amb rèpliques de dents, una col·lecció singular de diversos milers, potser entre sis i set mil, procedents de primats actuals i de fòssils d’antropoides de museus i excavacions de tot el món. “Volem veure”, afirma, “en quin mesurada l’especiació dels homínids respon a factors de canvi ecològic o a factors culturals”. Què ens ensenya conèixer les dietes del passat? No només està l’interès per aquest coneixement sinó que pot ajudar a entendre la nostra evolució i l’adaptació del nostre organisme a determinades dietes. “Som resultat de dos milions i mitjà d’anys d’evolució” i trastorns actuals com l’obesitat, la hipertensió i la diabetis de tipus II són la causa que el nostre organisme no rep la dieta per la qual s’ha adaptat durant aquesta llarga evolució.

Què és el que fan exactament amb les dents?

Les dents fòssils són molt delicats, així que primer cal aclarir que no treballem amb dents, sinó amb rèpliques. Les analitzem amb un microscopi electrònic de 100 augments, la qual cosa ens permet veure les microestrías de zones de menys d’un mil·límetre quadrat. Estudiem la cara lateral de les dents perquè són degudes exclusivament al desgast dels aliments.

Què ens diuen aquestes microestrías? Per què s’han format?

Els abrasius que les han causat són les partícules de sílice que excreten els vegetals per tenir consistència en tiges, fulles o arrels. La polpa de la fruita no té sílice, però sí les parts externes dels fruits o llavors. La carn o el peix no són abrasius però, d’altra banda, si poses a assecar peix a l’aire, est incorporarà pols i terra, i amb ella sílice, i resultarà abrasiu. Per la seva banda, una fulla pot ser més abrasiva si està a l’altura del nivell del sòl i ha incorporat terra. També influeix el nivell de processament de l’aliment, la capacitat de netejar i extreure de l’aliment les parts abrasives.

Sembla molt complex. Fins a quin punt permet discriminar a quins aliments correspon?

No podem dir si menjaven exactament pastanagues, per exemple, o què tant per cent menjaven d’hidrats de carboni o de proteïna, però sí podem saber com era d’abrasiva la seva dieta i, a partir d’aquí, aproximar a què correspondria aquesta dieta.

Però suposo que la vegetació, els fruits, les llavors… no eren el mateix en totes les èpoques.

“La dieta de ‘Dryopithecus laietanus’ era abrasiva, estava basada principalment en vegetals durs”En totes les excavacions, quan es recullen sediments vegetals d’un estrat i es fa la reconstrucció, es busquen similituds amb les selves o sabanes actuals. Així, sempre tenim el fòssil i la reconstrucció de l’entorn vegetal. Això ajuda, perquè dona idea dels fruits, tiges, llavors, bulbs o arrels que podien trobar els nostres ancestres.

El clima tampoc seria el mateix en totes les èpoques.

La prova de l’oxigen 18, isòtop estable de l’oxigen 16, permet saber a partir de fòssils de mol·luscs quins temperatura feia quan es va formar aquesta closca. Els Neanderthales del Paleolític Mitjà, per exemple, un període que sabem que era fred, tenen més microestrías que els Neanderthales del Paleolític Inferior. La conclusió és que menjaven coses més abrasives, i en un clima fred hi ha menys plantes herbàcies, menys plantes de tiges i fruits tendres. En un clima fred només sobreviuen plantes dures i amb fruits més durs.

I com validen els resultats? Hi ha alguna forma de contrastar que la seva interpretació de les microestrías és correcta, o més o menys propera a la realitat?

Es tracta de tenir una base de dades de referència. Estem treballant per tenir aquesta referència amb poblacions de primats actuals, com a ximpanzés o goril·les, però també amb poblacions humanes les dietes de les quals coneixem, com els lapones, els innuit o les societats de Terra del Foc.

Pot posar un exemple? I per què els lapones i no nosaltres mateixos?

Amb els lapones o innuit, societats tradicionals que mengen eminentment carn i peix, veiem que tenen estries més llargues i menys nombroses. Dietes que tenen més vegetals i aliments més fibrosos, com la dels primats, presenten més estries. Si coneixem la dieta de primats actuals i les microestrías resultants, sabrem què patrons podríem esperar en funció de segons que dietes. No podem comparar amb l’home modern perquè tenim una alimentació massa processada, però sí podem comparar els fòssils d’antropoides amb els primats actuals per saber com era la dieta dels primers.

Mai han estudiat amb persones in vivo?

Un col·lega d’Alacant va comparar les microestrías de fòssils de dents de l’Edat del Bronze amb persones d’avui, companys de la seva universitat. Els va fer canviar la dieta durant unes setmanes perquè mengessin coses més dures, més abrasives, i en dues setmanes ja s’apreciaven les microestrías d’aquesta dieta. També va veure que l’home modern té moltes menys microestrías i que el que més desgasta la dent no és l’aliment sinó les pastes dentals que tenen sílice.

En un treball recent han analitzat les microestrías del fòssil «Jordi», d’uns 9 milions d’anys que va ser trobat a Sabadell. Què menjava aquest avantpassat nostre?

La dieta de “Dryopithecus laietanus” era abrasiva, estava basada principalment en vegetals durs. A investigadors americans, la mateixa mostra els surt diferent. Diuen que tenia una alimentació frugívora, similar a la del ximpanzé i menys abrasiva.

Diferent? La mateixa mostra?

Sí. Perquè ells analitzen la cara oclusal de les dents. Nosaltres diem que aquesta cara de les dents pot tenir desgast a causa d’altres raons que no són la dieta, en partir alguna cosa amb les dents, o també pel frec de les pròpies dents dels maxil·lars inferior i superior. Les microestrías de la part lateral que nosaltres estudiem són exclusivament el resultat de l’aliment que dona voltes dins de la boca en ser menjat. I permeten saber la dieta dels últims 10 anys en un individu.

Hi ha altres tècniques que permetin saber què es menjava?

Estan les proves del carboni-13 i del nitrogen-15, isòtops que s’ingereixen amb la dieta. El primer procedeix de cereals i leguminosas i el segon de la carn. Normalment el cos els excreta però si s’han consumit en grans quantitats, una part d’aquests isotopos s’acumula en ossos/ossos i dents.

Per què no realitzen aquest tipus de proves amb les dents?

Cadascuna d’aquestes proves requereix extreure de la dent una petita part que es destrueix en ser analitzada. Existeix una col·lecció d’uns 300 dents fòssils d’uns 60 individus de Neanderthales europeus i només s’han permès aquestes proves a tres dents. Ningú vol danyar els seus fòssils.

Ha d’haver-hi resultats curiosos en aquests estudis.

Fa dos o tres anys es va fer la prova del nitrogeno-15 amb fòssils de “Australopithecus Robustus”, del com estava generalment acceptat que tenia dietes vegetariana. El resultat va revelar altes quantitats de nitrogen, la qual cosa indica que menjava carn. Però com no era caçador, s’assumeix que havia de ser carronyer.

Més aliments inesperats o exòtics en la dietes?

S’han fet estudis en pals fossilitzats i es creu, per les microestrías en els extrems, que eren usats per foradar termiters. La hipòtesi té sentit si consideres que hi ha poblacions que encara mengen insectes i els humans tenim en el nostre sistema digestiu enzims per metabolizar la quitina dels insectes.

Un exemple de l’adaptació biològica a la dieta.

També ho és el nostre intestí. Ho tenim curt en comparació a animals estrictament vegetarians, que ho tenen molt més llarg. I estem adaptats per obtenir de fonts externes àcids grassos essencials com els omega-3 o els omega-6, fonamentals per a l’organisme.

UNA CIÈNCIA INCIPIENT

Img

En les prestatgeries del laboratori d’Antropologia Física, Alejandro Pérez-Pérez i Jordi Galvany mostren una col·lecció de milers de rèpliques de dents de fòssils i de primats. Tots provenen de les diverses col·leccions de museus d’història natural de tot el món i de fòssils. Aconseguir cadascuna implica un laboriós procés: demanar permisos, desplaçar-se fins al país i el museu, obtenir un motlle en silicona de l’exemplar i, a partir d’aquest motlle negatiu, obtenir ja en el seu laboratori la rèplica en resina.

L’estudi de les microestrías dentals és relativament recent, expliquen els experts. Entre els anys 60 i 80 van començar a aparèixer els primers treballs. Els grups que treballen a tot el món es concentren en l’estudi de les cares oclusales de les dents. Ells són els primers que han començat a estudiar la cara lateral. Ja han estudiat i comparat les microestrías de primats actuals amb les de «Jordi», el fòssil de “Dryopithecus laietanus” i ara seguiran la comparació amb fòssils d’Australopithecus. La seva és un àrea en desenvolupament per la qual falten encara, diuen, estudis experimentals amb dietes induïdes. L’objectiu és entendre l’adaptació dels humans a la dieta i com han interactuat els factors ecològics (el clima, la limitació de recursos) amb els culturals, “com la indústria lítica”, explica Pérez-Pérez, “que permet superar la limitació imposada per factors ecològics i si no hi ha aliments, es produeixen, es busquen o es cacen”.

És evident que la cultura ha afectat a l’alimentació. “Els humans de fa 500 mil anys tenen en les dents mostres de més abrasividad. El que vol dir que o bé menjaven coses més dures o bé el processament dels aliments no era molt eficaç”. A mesura que l’home evoluciona, hi ha menor abrasividad, la qual cosa vol dir que “es processa més l’aliment o es menja més carn”. De qualsevol forma, si hi ha canvi de dieta “es veu en les microestrías dentals”.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions