Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alimentació i turisme sostenible

Les previsions de creixement turístic per a Espanya obliguen a establir normes i pautes que assegurin un nivell d'activitat sostenible

L’oferta alimentària que ofereixen els serveis de restauració forma part essencial de l’activitat turística. La consideració del turisme com la major indústria a nivell mundial precisa d’un marc jurídic adequat als interessos en joc i eficaç contra els efectes negatius que l’activitat pot produir en el seu entorn.

Les normes generals que regulen les activitats turístiques inclouen les referents a la prestació de serveis de restauració juntament amb les quals tenen per objecte l’allotjament, els serveis d’entreteniment i oci, la mediació entre l’oferta i la demanda, i els serveis relatius a la informació i assessorament de tot allò relacionat amb el turisme. I és que l’activitat turística requereix d’una ordenació i una promoció adequades que vetllin tant pels interessos del turista, com pels del lloc de destinació.

Els legisladors autonòmics, en alguns casos, no han volgut perdre l’oportunitat de crear un marc legal, més o menys adequat, i adaptat a la diversitat gastronòmica, social i mig-ambiental de cadascuna de les seves comunitats autònomes. Des del punt de vista estrictament alimentari és convenient manifestar que els productes que ofereixen les seves terres són molt variats, i d’una extraordinària qualitat, amb diferents maneres de presentar-los i cuinar-los; una autèntica cultura alimentària que pretén preservar-se i potenciar-se a través de la llei.

Per a això és precisa una implicació cada vegada més decidida per part de les autoritats competents en matèria de turisme, que – sens dubte – van més enllà d’inversions en infraestructures territorials i urbanístiques, fins ara considerats com a instruments essencials del turisme. Com opinen els experts, el desenvolupament turístic ha de ser sostenible a llarg termini, viable econòmicament i equitatiu, des d’una perspectiva ètica i social per a les comunitats locals.

El desenvolupament turístic ha de ser sostenible a llarg termini, viable econòmicament i equitatiu des d’una perspectiva ètica i social

Espanya, que és la quarta potència turística mundial per ingressos de divises i la segona per nombre de visitants, precisa d’una regulació eficaç que asseguri la sostenibilitat de l’activitat turística, i tingui en compte les previsions de futur que s’aveïnen, en clar creixement. Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT) el nostre país acollirà l’any 2020 a 71 milions de turistes, que representa un 40% més que en 1999.

Una llei general per al turisme
Les diferents normatives legals aprovades per les comunitats autònomes tenen un ampli àmbit d’aplicació, no sols respecte a les empreses o professions turístiques quan desenvolupen les seves activitats en els diversos territoris, sinó a qualsevol altra empresa o activitat, el trànsit de la qual comprengui serveis relacionats directa o indirectament amb el turisme; i fins i tot, al propi usuari d’aquesta mena de serveis, que abasta tant persones físiques com jurídiques que contractin o siguin receptors dels citats serveis.

Per regla general, les empreses turístiques es classifiquen en funció del servei que presten a l’usuari final, distingint-se entre empreses d’allotjament turístic i no allotjament turístic. Una empresa dedicada a l’allotjament turístic pot oferir determinats serveis addicionals, com el de menjador, quan es tracti d’establiments hotelers amb la categoria d’hotels i hotels-apartament. En el cas dels denominats apartaments turístics o habitatges turístics vacacionals, es disposa que han de comptar amb instal·lacions adequades per a l’elaboració, conservació i consum d’aliments en l’establiment.

D’altra banda, es regulen les empreses d’oferta de restauració, que són aquells establiments, que oberts al públic, es dediquen a subministrar, de manera professional i habitual, begudes i menjar per a consumir en el mateix local. Aquest tipus d’establiments poden classificar-se, segons la major part de les regulacions autonòmiques, en els següents grups:

  • Restaurants: establiments que disposen de cuina i servei de menjador amb la possibilitat d’oferir al públic mitjançant un preu, menjar i beguda per a consumir en el local.
  • Cafeteria: aquell establiment que podent oferir els serveis de bar, ofereixen mitjançant preu a qualsevol hora durant tot el temps que l’establiment estigui obert al públic i per a consumir-los en li mateix local, plats simples o combinats.
  • Bar: aquell establiment que disposa d’un servei de taules per a proporcionar, mitjançant preu, begudes que es poden acompanyar o no de tapes i entrepans per a consumir en el local.

    L’any 2000 Espanya comptava aproximadament amb uns 226.000 bars i cafeteries, i amb uns 59.000 restaurants. La definició de cadascun dels establiments o emplaçaments determinarà una prestació del servei determinada, atesa la categoria o a la tipologia del local. Respecte als serveis de restauració es concreten fins i tot el tipus d’aliments que poden servir-se, la qual cosa determina – segons els casos – una major observança d’aquelles normes que regulen la higiene i la seguretat dels aliments.

    I és que les autoritats competents tenen molt clar que l’activitat turística ha d’estar convenientment regulada. Així les lleis generals de turisme tenen com a objectiu regular el règim jurídic de tots aquells establiments on es desenvolupen les activitats turístiques; establint-se per als usuaris d’aquesta mena de serveis un estatut jurídic bàsic. I a fi que tot funcioni correctament s’estableix, a més, una regulació per a fomentar la qualitat de l’activitat turística, i la figura dels plans de modernització i qualitat de l’oferta turística. Com a colofó no podia faltar l’acció administrativa en matèria d’inspecció i l’establiment d’un règim sancionador adequat.

    TURISME I SOSTENIBILITAT

    Img infeccion1
    Quan l’activitat turística s’exerceix de manera massiva, sense organització, mancada d’un marc jurídic adequat i mancat de criteris de sostenibilitat, el nostre entorn està exposat a un continu risc que pot afectar-lo de forma permanentment i irrecuperable. Es tracta d’aprofitar correctament els recursos turístics a partir de la conservació del medi ambient i minimització de consums.

    Amb les dades a la mà, no hi ha dubte que la indústria turística és una de les quals més desenvolupament ha experimentat en els últims anys, a fi d’oferir les més variades riqueses naturals, històriques o culturals, creant-se noves professions i innombrables llocs de treball.

    Un ritme de creixement que encara està lluny d’una preocupació col·lectiva compatible amb un turisme sostenible, que és aquell que és conscient i responsable, i que permet el desenvolupament sostenible de la comunitat on es desenvolupa, ateses les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per a satisfer a les seves pròpies. Els experts consideren que per a aconseguir aquest objectiu qualsevol tipus de producte turístic ha de promoure, almenys, els següents objectius bàsics:

    • Entendre el significat de les contribucions que el turisme fa a l’economia i al medi ambient i conscienciar a la població sobre aquest tema.
    • Millorar la qualitat de vida de la comunitat amfitriona.
    • Promoure el desenvolupament del patrimoni cultural i natural.
    • Protegir el medi ambient per a evitar la seva deterioració i destrucció.
    • Aconseguir, i mantenir, que no s’afecti el medi natural i a l’equilibri biològic i cultural de la destinació.

    Pel que respecta a l’alimentació s’han proposat diferents fórmules de sostenibilitat com és el promoure la producció local i oferir aliments de la zona, si pot ser ecològics i sense productes químics (plaguicides, abonaments químics, additius), així com elaborar menús regionals; reduir i minimitzar la generació de residus, triant envasos retornables, rebutjant embolcalls superflus i destinar els residus orgànics a la producció de compost; organitzar la separació en origen, la recollida selectiva i el reciclatge. A més, hauria de realitzar-se un ús més responsable de l’aigua, el consum mitjà de la qual per turista i dia a Espanya és de 440 litres, que coincideix amb l’època més seca; depurant i reutilitzant aigües residuals per al reg en l’agricultura.

    En aquest sentit, en els últims anys ha experimentat un creixement considerable l’anomenat «turisme rural» o «ecoturisme». I és que si el «turisme tradicional» registra un creixement del 7,5% a l’any a nivell mundial, l’ecoturisme o turisme rural registra un 20% de creixement, i suposa ja un 5% del turisme mundial. Per a la dècada vinent, fins i tot, s’espera que abast fins al 10% del turisme mundial.

    Encara que aquests resultats són molt encoratjadors, i cada any, són més, els empresaris que ofereixen productes de turisme ecològic, encara existeix una gran manca institucional a l’hora d’avaluar les requisits indispensables que aquests serveis han de complir per a ser ambientalment acceptables. No obstant això, aquest buit legislatiu i institucional no ha impedit la proliferació d’una gran varietat de distintius ambientals o de qualitat en el sector turístic: la Certificació ISO 14.001, la Q Turística, el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, la Marca de Qualitat Ambiental de Catalunya, entre altres; aconseguint la cinquantena a nivell europeu. Un dels aspectes més interessants sobre els quals s’ha de treballar és sobre la informació que ha d’oferir-se al consumidor sobre la bondat ecològica del producte que adquireix, aclarint la definició d’ecoturisme; sense oblidar l’etiquetatge de productes turístics ecològics i la integració del desenvolupament sostenible en la indústria turística.

    Bibliografía

    • SANTAMARTA, José; Turisme i medi ambient. World-Watch, 2000.

  • Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions