Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alimentació infantil i obesitat

El 13,9% de la població infantil i juvenil espanyola és obesa, i el 26% té sobrepès, segons xifres recents

Des de fa uns mesos, les autoritats sanitàries espanyoles porten impulsant diferents projectes dirigits a fomentar una dieta saludable i uns hàbits d’alimentació correctes. El passat 28 de maig, el Dia Nacional de la Nutrició, impulsat per la Federació de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD), posava especial èmfasi en l’alimentació infantil, un dels sectors més sensibles a les conseqüències d’una mala alimentació. L’edició d’aquest any ha pretès conscienciar a educadors, nens i pares de la importància de l’alimentació en la infància i la seva influència en l’edat adulta.

Estudis recents han anat confirmant, al llarg dels últims mesos, una clara tendència de canvis en els hàbits alimentaris que, lluny de constituir una opció vàlida d’alimentació, s’estan convertint en una de les principals amenaces de salut.

Els casos d’obesitat i sobrepès representen un problema en fase de creixement que, de no posar-se a la feina, pot arribar a xifres alarmants. A Espanya, les xifres recents de sobrepès i obesitat infantil i juvenil (de 2 a 24 anys) reflecteixen que el 13,9% d’aquesta població és obesa i el 26,3% té sobrepès.

Amb la finalitat d’alleujar aquesta tendència, FESNAD promou alguns hàbits bàsics de nutrició, com la lactància materna durant els sis primers mesos de vida, elaborar menús variats, triar racions adequades a l’edat dels nens, animar-los a provar nous sabors i fer-los partícips de la preparació dels menjars. Sota el lema Exercici i bona alimentació per a un futur millor, els responsables de FESNAD han destacat la importància de portar una dieta adequada i uns hàbits d’exercici determinats.

Des de finals de 2004, la nutrició durant la infància i l’adolescència protagonitza un paper destacat de l’Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i prevenció de l’Obesitat (NAOS) impulsada pel Ministeri de Sanitat i Consum. Dins d’aquesta estratègia, el manual L’alimentació dels teus nens és un element essencial, donada la importància que una alimentació sana té durant aquest període de vida. Els experts destaquen que és en aquesta etapa quan comencen a establir-se els hàbits alimentaris que, a partir de l’adolescència, es fan més resistents al canvi.

Iniciatives nutricionals
Els canvis en els hàbits alimentaris i la falta d’exercici físic influeixen en l’augment de l’obesitat
Nombroses campanyes i projectes ocupen un lloc preferent en el sector de la nutrició. En l’àmbit nacional, no cessen les propostes per fomentar hàbits de vida saludables per a la prevenció de l’obesitat. Una d’aquestes propostes es presentava fa unes setmanes sota el títol Mou-te contra l’obesitat infantil, quan el Ministeri de Sanitat i l’ACB signaven un conveni de col·laboració, emmarcat en l’Estratègia NAOS.

Combatre l’obesitat i reduir la tendència creixent al sedentarisme són dos dels objectius d’aquest acord, que es perllongarà al llarg de 2005. I és que, segons l’última Enquesta Nacional de Salut, gairebé el 55% dels espanyols manifesta que no realitza cap tipus d’exercici físic. Les mateixes dades reflecteixen que els joves poden arribar a passar una mitjana de 2 hores i 30 minuts al dia enfront del televisor, a més de mitja hora jugant amb videojocs o amb l’ordinador.

Amb anterioritat a aquest conveni, Sanitat signava un altre amb la Fundació Coca-cola, amb una durada inicial de tres anys (vàlid fins a 2008). Emmarcat també en l’Estratègia NAOS, el projecte analitza el sobrepès i l’obesitat, una de les majors «amenaces per a la salut de la població espanyola», segons reconeixia Elena Salgado, ministra de Sanitat. En l’àmbit comunitari han anat apareixent també altres iniciatives similars. En el cas de Catalunya, per exemple, les conselleries de Salut i d’Educació presentaven fa uns dies la guia L’alimentació saludable en l’etapa escolar.

Facilitar als centres educatius i a les famílies eines per revisar les planificacions alimentàries ha estat un dels principals objectius continguts en aquesta guia, que ofereix recursos en relació a l’equilibri i la qualitat nutricionals així com en relació als valors de convivència i sociabilitat propis de l’acte de menjar. En opinió de Marina Geli, consellera de Salut de Catalunya, «l’educació alimentària i nutricional és un procés bàsic lligat a la promoció de la salut i a la prevenció de determinades malalties com l’obesitat, que últimament ha experimentat un increment important».

Segons els resultats d’una enquesta d’alimentació i nutrició 2002-2003, realitzada pel Departament de Salut de Catalunya, la població d’aquesta comunitat manté un patró de consum d’aliments característic dels països mediterranis, valorat positivament pels experts. No obstant això, i respecte a l’última enquesta 1992-1993, s’observa una disminució en el consum de fruites, hortalisses i peix, i un increment del consum de congrets. La necessitat d’un canvi d’aquesta tendència és essencial ara per garantir una correcta salut nutricional.

EDUCACIÓ NUTRICIONAL

Img comedores2
Si un sector ha cobrat especial importància a l’hora d’establir paràmetres correctes d’alimentació, aquest és el dels menjadors escolars. En aquest sentit, la importància d’aquests centres ha de valorar-se tenint en compte que un 20% dels nens i nenes realitza, durant cinc dies a la setmana, el seu menjar principal al centre d’ensenyament, percentatge que augmenta fins al 32% en el grup d’edat de 2 a 5 anys.

Al febrer de 2005, el Ministeri de Sanitat engegava un Projecte de Reial decret per oferir un servei de menjars preparats segurs i d’acord amb les característiques d’una dieta saludable.

L’existència del menjador escolar ve recollit en l’article 65 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, com un servei que presta l’Administració educativa i que contribueix a una millora de la qualitat de l’ensenyament. Un dels aspectes que han d’enfortir en aquest sector és el de la nutrició, dirigida especialment a l’educació en estils de vida i alimentació saludables, tenint en compte que els menjadors escolars es troben sota l’àmbit d’aplicació de diferents disposicions generals d’índole sanitària.

El paper de professionals, diplomats o llicenciats és essencial per a l’elaboració dels menús, ja que aquests han de constituir la base d’una dieta saludable, equilibrada i adequada a les necessitats nutricionals (aportacions calòriques, característiques gastronòmiques de la zona o diferents procediments de preparació dels menjars).

Malgrat la importància que tenen els menjadors escolars a l’hora d’oferir una alimentació saludable, els responsables sanitaris adverteixen que no seria just «carregar tots els problemes de trastorns alimentaris a l’escola». Perquè els joves adquireixin hàbits alimentaris saludables, és necessària la implicació i la responsabilitat de tots, incloent les famílies.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions