La comercialització d’aliments amb fitosteroles i altres compostos similars haurà de realitzar-se emplenant unes normes específiques d’etiquetatge, a fi d’informar el consumidor sobre la presència d’aquestes substàncies en la seva composició. La novetat té caràcter eminentment preventiu, ja que es tracta d’evitar una ingesta elevada amb conseqüències indesitjables per a la salut.
El 21 d’abril de 2004 entrarà en vigor el Reglament comunitari pel qual es disposa l’obligació específica d’etiquetar aquells aliments i ingredients alimentaris amb fitosteroles, èsters de fitosterol, fitostanoles o èsters de fitostanol afegits. La nova etiqueta, que ha d’aparèixer en tots aquells productes alimentosos que els continguin, informarà adequadament el consumidor sobre la seva presència, a fi d’evitar que un consum excessiu d’aquestes substàncies pugui tenir uns efectes adversos per a la salut de qui els ingereix.
Si bé està científicament provat que aquestes substàncies redueixen els nivells de colesterol sèric, un informe emès pel Comitè Científic de l’Alimentació Humana, a sol·licitud dels Estats membres i de la Comissió, va advertir de la possibilitat que una ingesta excessiva arribés a reduir els nivells plasmàtics de beta-caroteno. El citat Comitè, en el seu Informe general sobre «els efectes a llarg termini del consum d’elevades quantitats de fitosteroles procedents de diverses fonts alimentàries, amb especial atenció als efectes sobre els nivells de beta-caroteno» de 26 de setembre de 2002, va confirmar la necessitat d’etiquetar els fitosteroles, èsters de fitosterol, fitostanoles i èsters de fitostanol conforme a les disposicions de la Decisió comunitària que va autoritzar al juliol de 2000 la comercialització dels «greixos grocs d’untar amb èsters de fitosterol» com a nou aliment o nou ingredient alimentari.
Margarina amb fitosteroles
Els fitoesteroles són efectius contra el colesterol LDL, però un excés pot reduir el nivell plasmàtic de beta-carotenos
L’antecedent més pròxim sobre la necessitat d’incloure un etiquetatge preventiu sobre la presència de fitosteroles en aliments ho localitzem en la sol·licitud que Unilever va dirigir a les autoritats competents dels Països Baixos al maig de 1998, per a la comercialització de «greixos grocs d’untar amb èsters de fitosterol». La petició de la multinacional va determinar l’aprovació d’una Decisió comunitària de 24 de juliol de 2000, per la qual s’autoritzava la comercialització d’aquesta margarina com a nou aliment, i els destinataris del qual eren aquelles persones que desitjaven rebaixar els seus nivells sèrics de colesterol.
La norma comunitària va disposar algunes obligacions complementàries, entre elles, les que feien referència a l’etiquetatge d’aquests productes, i que ara han servit de base per al Reglament recentment aprovat. I és que, després de passar per l’estricta tramitació del procediment d’avaluació comunitària, es va adoptar una Decisió sobre la seva autorització, en la qual s’establia l’abast d’aquesta, les condicions de la seva utilització, la denominació, les especificacions i els requisits d’etiquetatge del pretès «nou aliment».
Com era preceptiu per a aquests supòsits, en els quals la seva aprovació podria tenir repercussions en la salut pública, el Comitè Científic de l’Alimentació Humana va emetre un informe, segons el qual els «greixos grocs amb èsters de fitosterol afegits» no són perjudicials per a la salut humana, si bé dins d’uns límits màxims d’aquestes substàncies en el producte final.
Etiquetatge i responsabilitat
Les obligacions complementàries sobre l’etiquetatge d’aquest nou aliment són un clar antecedent de la norma reglamentària ara aprovada. I és que un dels aspectes que ja es van contemplar per a la margarina amb fitosteroles va ser el fet que la reducció del nivell plasmàtic de beta-caroteno podia tenir rellevància per a les persones amb nivells no òptims de vitamina A, en particular dones embarassades o durant el seu període de lactància, així com nens de poca edat.Per aquest motiu, es va optar per oferir al consumidor informació sobre l’efecte reductor de beta-caroteno del producte, juntament amb els corresponents consells dietètics d’un consum regular de fruites i verdures.
A partir de l’entrada en vigor del reglament, tots aquells aliments o ingredients alimentaris que continguin fitosteroles, èsters de fitosterol, fitostanoles i èsters de fitostanol afegits, hauran de comercialitzar-se amb un etiquetatge que contingui en el mateix camp de visió que el nom amb el qual es comercialitza el producte, i en un format que faciliti la seva visió i lectura, les paraules «amb esteroles/estanoles vegetals afegits» [la denominación fito se substitueix per la de vegetal, més coneguda per al consumidor]; la llista d’ingredients amb la indicació del contingut d’aquestes substàncies afegides (expressat en % o en g d’esteroles o estanoles vegetals lliures per 100 g o 100 ml d’aliment); l’esment que ha d’evitar-se un consum superior a 3 g/dia d’esteroles o estanoles vegetals afegits; i una definició de porció de l’aliment o de l’ingredient alimentari en qüestió (de preferència en g o ml), indicant-se la quantitat d’esterol vegetal o estanol vegetal que conté cada porció. A més, i a fi d’evitar riscos per defecte d’informació, s’inclouen obligacions addicionals que hauran d’indicar-se en el seu etiquetatge:
- El producte està destinat exclusivament a les persones que desitgen reduir la seva colesterolemia.
- Els pacients que prenen medicaments per a reduir el seu colesterolemia només han de consumir el producte sota supervisió mèdica.
- El producte pot no ser nutritivament apropiat per a dones embarassades i en període de lactància i nens menors de cinc anys.
- El producte ha de consumir-se com a part d’una dieta equilibrada i variada que inclogui el consum regular de fruites i hortalisses per a ajudar a mantenir els nivells de carotenoides.
Com a conseqüència del que es disposa en el reglament, s’entén que, a partir d’ara, l’únic responsable dels riscos derivats d’una ingesta excessiva d’aquesta mena d’aliments serà el propi consumidor, destinatari i subjecte de la nova informació que ha d’acompanyar a aquests productes.
L’administració sanitària ha atorgat especial interès als aliments funcionals que compten amb una aportació de fitosteroles i que ajuden a reduir els nivells de l’anomenat «colesterol dolent». El motiu és la merescuda fama que aquests compostos gaudeixen en l’actualitat i que els ve des de lluny. Ja en els anys cinquanta es van descobrir els efectes hipocolesterolemiantes d’aquesta mena d’esteroles, que es troben tant en fongs i algues com en plantes superiors. Els experts es van adonar que la proximitat estructural que existeix entre el colesterol i els fitosteroles permetia a aquests últims compostos competir amb el colesterol en el seu mecanisme d’absorció, i el seu resultat era una disminució dels nivells en sang del «colesterol dolent» (LDL) i del colesterol total.
La polèmica que ha portat al legislador a posar ordre legal en la comercialització d’aliments que contenen aquestes substàncies té el seu origen en altres descobriments científics, que han demostrat que si aquests aliments no es consumeixen dins d’una dieta equilibrada poden provocar una reducció dels nivells d’altres compostos vitals per a l’organisme humà, com poden ser els carotenos, la vitamina D o la vitamina A, que resulta fonamental per a les mucoses, l’agudesa visual i el creixement de l’esquelet.
No obstant això, la solució legal no és l’única que s’apunta per a evitar riscos innecessaris per al consumidor, i les últimes recerques, aconsellen la utilització dels seus derivats saturats, els denominats estanoles, que si bé tenen igual efecte sobre l’absorció intestinal del colesterol, semblen ser més segurs i eficaços, ja que no són absorbits i no interfereixen substancialment amb l’absorció de les citades vitamines.
De moment, i pel que es dedueix dels estudis duts a terme, el benefici que aporten aquest tipus d’aliments per a les persones amb excés de colesterol LDL és major que el possible risc. Les recomanacions de la seva ingesta, que a partir d’ara estarà degudament informada, han arribat fins i tot a introduir-se en alguns Programes d’Educació per al Colesterol, com així ha succeït als EUA, on s’aconsella una ingesta d’estanoles de 2 g/dia per a incrementar la reducció dels nivells de colesterol LDL.
- Silveira Rodríguez, Manuela Belén; Monereo Megías, Susana; Molina Baena, Begoña. Aliments funcionals i nutrició òptima a prop o lluny? Revista Espanyola de Salut Pública, volum 77, número 3, Madrid, maig-juny, 2003.
- Referència actual del medicament. Medicina XXI. Veure article sobre fitosteroles en www.medicinaxxi.com.
- Reglament (CE) número 608/2004, de la Comissió, de 31 de març de 2004, relatiu a l’etiquetatge d’aliments i ingredients alimentaris amb fitosteroles, èsters de fitosterol, fitostanoles o èsters de fitostanol afegits. (Diari Oficial de la Unió Europea, número L 97/44, d’1 d’abril de 2004).
- Decisió de la Comissió, de 24 de juliol de 2000, relativa a l’autorització de la comercialització dels «greixos grocs d’untar amb èsters de fitosterol» com a nou aliment o nou ingredient alimentari conformement al Reglament (CE) número 258/97, del Parlament Europeu i del Consell. (Diari Oficial de la Unió Europea, número L 200/59, de 8 d’agost de 2000).
