Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aliments amb sorpresa

El consumidor té dret a reclamar pels danys que pugui causar la presència d'objectes estranys en els aliments de consum

img_comida_p

Les reclamacions d’un consumidor per danys causats en la seva cavitat bucal o altres parts del seu cos per la ingesta d’aliments que contenen «objectes estranys» apareguts durant el procés de producció, i que no han estat convenientment eliminats o detectats per els qui elaboren, distribueixen o comercialitzen, no precisen de proves exhaustives que acreditin, sense cap dubte, que l’aliment en qüestió té algun ingredient no desitjat.


El fet que els consumidors tinguin davant els tribunals de justícia en la seva condició de perjudicats pels productes de consum i pel que fa a les reclamacions contra productors, distribuïdors i comerciants? una condició especial, avalada legalment, atenent a la seva menor protecció en l’àmbit del mercat alimentari, els ha facilitat el camí per obtenir una indemnització adequada als danys i perjudicis que hagin pogut patir.

En els últims anys, altres factors han contribuït al fet que les reclamacions per consum alimentari siguin cada vegada més freqüents, fins i tot respecte a fets insòlits o molt excepcionals, arribant-se a presentar peticions per danys psicològics davant la presència de determinats objectes i la presumpta situació postraumática que ha pogut patir el consumidor. En algun cas s’ha arribat a manifestar que alguns fets han produït aversió cap a cert tipus d’aliments o por a realitzar la seva ingesta, especialment si es tràfic de nens.

El referent judicial
Les reclamacions per objectes estranys en aliments estan exemptes en general de proves que acrediten una relació de causalitat adequada
Els jutges van a tenir l’última paraula en aquest tipus de reclamacions a fi de dilucidar si la petició realitzada i els danys ocasionats s’ajusten als paràmetres legals perquè siguin acceptades. Les apreciacions dels jutges no sempre han estat les mateixes davant aquest tipus de sol·licituds, en les quals moltes vegades mancada una prova exacta de la presència d’aquests objectes estranys en els aliments, el tiquet de compra o una relació de causalitat adequada entre el defecte de l’aliment (per la presència d’aquests indesitjables objectes) i els danys produïts. En algun cas, uns mateixos fets han estat enjudiciats de manera diferent.

Alguns casos judicials han servit de base per fonamentar futures reclamacions d’alguns consumidors que s’han considerat perjudicats pels danys patits després de la ingesta de determinats aliments. Quan un tribunal superior dicta una sentència que atorga la raó al consumidor, els fets que descriu semblen insòlits (per excepcionals) i, a més, revoca una sentència anterior, es converteix en notícia a retenir per qui sofreix casos semblants, i de referent, com a fonament legal, per a l’advocat que pretén fer una reclamació reeixida.

El cas de la galeta
El «cas de la galeta» ha estat un d’ells, i encara que no crea jurisprudència, és un referent judicial a tenir en compte. Els fonaments de la sentència han servit de base per a la presentació d’altres reclamacions per fets o conseqüències semblants, oferint eines suficients per plantejar un nou cas davant els tribunals de justícia. L’últim cas que ha pres com a base aquests fonaments podria arribar a denominar-se «el cas de la rosquilla», doncs els danys soferts per un consumidor en la seva dentadura van ser conseqüència de la ingesta d’una rosquilla que tenia com a «ingredient» un rebló metàl·lic.

Els fets del cas judicial es remunten en 1999, quan una dona es va trencar el caní inferior dret en mossegar una galeta en la qual hi havia dos cossos estranys duros. En primera instància, un jutjat de La Corunya va desestimar la demanda, imposant-li fins i tot les costes judicials, en considerar que no estava acreditat que els cossos estranys duros trobats a l’interior de la galeta anessin de les elaborades pel fabricant demandat. La resolució del recurs d’apel·lació plantejat per la perjudicada li va donar la raó. I així, en sentència dictada per l’Audiència Provincial de La Corunya, va condemnar al fabricador i la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, al pagament d’una indemnització de vuit mil euros pels danys patits per la reclamant.

Els entrellats de la prova
Les anàlisis de laboratori van determinar que una fallada en el procés de fabricació va afavorir la duresa del sucre utilitzat
Un dels aspectes fonamentals d’aquest tipus de reclamacions resideix en l’acreditació de certs fets, com són el producte defectuós, el dany patit, la relació de causalitat entre tots dos o la procedència dels cossos estranys. En aquest sentit convé apuntar que la sentència d’instància negava l’existència de relació de causalitat, doncs encara que no es qüestionava la pèrdua del caní pel fet de mossegar un dels dos objectes durs, sí que qüestionava que es trobessin a l’interior de la galeta de referència, fabricada pel demandat.

No obstant això, l’acreditació d’aquest fet sí que ha quedat acreditada per a l’Audiència Provincial, doncs analitzant les diferents proves del cas arriba a conclusions diferents. Així, la titular de l’establiment d’alimentació (la màquina registradora de la qual no expedeix rebuts en els quals s’especifiqui el producte comprat) va declarar que l’actora era consumidora habitual d’aquestes galetes i que ella mateixa les hi va vendre, presentant-se l’endemà per queixar-se de la presència dels dos objectes estranys en la galeta, mostrant-los-hi, i derivant la reclamació cap al fabricant. De la mateixa forma, queda acreditat que la perjudicada havia mantingut diversos contactes amb l’asseguradora del fabricador i les diferents visites al dentista.

L’informe emès per un laboratori, juntament amb la resta de proves, ha estat determinant per al tribunal a l’hora de determinar la procedència dels objectes estranys oposats en la galeta i prendre la decisió adoptada. Així, ha determinat que els objectes en qüestió són un sucre usat amb profusió en rebosteria, la duresa de la qual s’ha format per una fallada en el procés de fabricació i no, com s’adduïa pel fabricant, per una inadequada conservació posterior del producte.

Encara que en aquest cas el laboratori no pot arribar a determinar si els citats objectes estaven o no en la galeta elaborada pel fabricant, el tribunal considera que el fet determinat en l’informe al costat de la resta de proves porten al convenciment que els dos objectes sí que es trobaven dins de les galetes adquirides per la reclamant. De la mateixa forma, exonera al consumidor d’oferir una prova tan exhaustiva que no deixi lloc a escletxa algun sobre el particular, doncs, com diu, «exigiria poc menys que la presència d’un fedatari públic, o múltiples testimonis, cada vegada que algú ingereix qualsevol aliment o beguda».

El valor del dany
El valor per la pèrdua d’una peça dental no és de vuit mil euros, però sí la quantia en la qual el tribunal ha considerat que han d’indemnitzar-se les conseqüències concretes que ha patit la perjudicada, per qui el caní perdut era una mica més. Al moment dels fets, la reclamant portava una pròtesi dental en l’arcada inferior, que tenia, precisament, el seu punt de subjecció en la peça accidentada. La funció del caní en aquest cas concret anava molt més allà de la seva funció normal, doncs sustentava una pròtesi dental que li servia per fer les funcions pròpies de la masticació, sense majors problemes.

El fet que tenen en compte els jutges és que després de la mossegada de la galeta la consumidora es va convertir en una desdentada total i que per a la seva correcció s’havien de col·locar quatre implants osteointegrados, a fi de col·locar, posteriorment, una sola dentadura. El dany sofert en aquest cas és molt major, segons reflexionen, al que sofriria una persona amb la resta de la dentadura sana. A més, en la valoració realitzada es tenen en compte les lògiques molèsties ocasionades, com són el temps de curació, visites a especialistes, intervencions quirúrgiques a realitzar, entre unes altres.

ACCIÓ EXERCITADA I LEGISLACIÓ APLICABLE

L’acció exercitada en la demanda, encara que tenia la seva base en la Llei 26/1984, de 19 de juliol, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, i més concretament, els articles 25, 27, 28 i 29, va ser admesa i acceptada en segona instància. Aquests preceptes no resultaven d’aplicació al cas concret per disposició legal. El fet que el lletrat hagués errat pel que fa a la llei aplicable no ha estat obstacle perquè el tribunal acceptés les seves peticions.

La legislació aplicable és la Llei 22/1994, de 6 de juliol, de Responsabilitat Civil pels Danys causats per Productes Defectuosos, que estableix que el perjudicat haurà de provar el defecte, el dany i la relació de causalitat. El consumidor té dret a percebre una indemnització adequada una vegada que s’han acreditat tots aquests elements, encara que limita l’àmbit de les indemnitzacions exclusivament als casos de mort del perjudicat, les lesions corporals i altres danys materials diferents al producte defectuós, per la qual cosa no podrien reclamar-se per aquesta via els denominats danys morals. Això no limita que el consumidor pugui invocar el dret civil general per rescabalar-se d’aquests danys.

La Llei en qüestió estableix que els fabricants i els importadors seran responsables dels danys causats pels defectes dels productes que produeixin, comercialitzin o distribueixin. En el cas dels distribuïdors o subministradors de productes, queda condicionada la seva responsabilitat al fet que en el termini de tres mesos, des que són requerits pel perjudicat, facilitin la identitat del fabricant real.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Llei 22/1994, de 6 de juliol, de responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos. La disposició final 1ª determina que els articles 25 a 28 de la Llei 26/1984, de 19 de juliol, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, no seran aplicable a la responsabilitat per danys causats per productes defectuosos inclosos en l'article 2 de la present Llei.
REFERÈNCIA JUDICIAL
  • Sentència de l'Audiència Provincial de La Corunya, Secció 3ª, de 21 de juny de 2002, Recurs número 188/2002.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions