Un grup d’universitats i empreses espanyoles treballaran en un projecte, que compta amb un pressupost de 21 milions d’euros i té una durada de quatre anys, per dissenyar aliments que redueixin el risc de sofrir malalties cardiovasculars i Alzheimer, així com per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i dels seus familiars. El projecte, liderat per l’empresa La Morella Nuts, compta amb la participació d’altres set empreses i sis departaments de quatre universitats i un centre tecnològic: Complutense de Madrid, Autònoma de Barcelona, de Lleida, Rovira i Virgili i l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA).
Els factors de risc de les malalties cardiovasculars són ben coneguts. Entre els més importants es troben el colesterol, la hipertensió i l’obesitat. Evitar aquests factors ajuda sens dubte a prevenir els trastorns cardiovasculars. Però es pot prevenir també la malaltia d’Alzheimer? «Se sap que el colesterol és un factor de risc», explica Mercè Unzeta, professora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB i coordinadora de la part de la recerca mèdica en el projecte. «El colesterol intervé en l’aparició i formació de dipòsits de beta amiloide característiques de l’Alzheimer i que fan que les neurones perdin la seva funcionalitat».
És veritat que en el desenvolupament d’aquesta malaltia hi ha un factor genètic determinant que no pot evitar-se, i que la malaltia apareix amb l’envelliment -en una població amb major esperança de vida, la incidència de la malaltia augmenta. No obstant això, els investigadors creuen que si es redueix diàriament el colesterol es pot retardar l’aparició de la malaltia. «I potser es pugui retardar tant que al final no aparegui o aparegui molt al final de la vida de la persona», afirma Unzeta.
Els responsables del projecte expliquen que es tracta d’una iniciativa «que generarà noves metodologies productives», el disseny i validació dels nous aliments, i que «permetrà l’aparició de nous productes al mercat». Entre els aliments funcionals que s’esperen desenvolupar estaran els que incorporin antioxidants i els que ajudin a reduir el colesterol. «Quan la gent és major, l’estrès oxidatiu és més elevat i la capacitat de lluitar del metabolisme és menor». S’incorporessin composts biològicament actius beneficiosos (minerals, vitamines, àcids grassos o fibra alimentària), tant en aliments naturals com en aliments manipulats.
De qualsevol forma, els resultats no es veuran en cap publicació científica sinó en les prestatgeries de les tendes. La raó és que el projecte forma part del programa CENIT (Consorcis Estratègics Nacionals en Recerca Tècnica), iniciativa del Ministeri d’Indústria espanyol amb el qual es pretén apropar la col·laboració entre els centres de recerca i les empreses. Els projectes estan liderats i cofinançats per les empreses i l’objectiu final és que la recerca es tradueixi en un producte que arribi al mercat. Per aquest motiu els resultats estan subjectes al secret industrial i que els resultats siguin propietat de les empreses.
La importància de la dieta
Si es redueix diàriament el colesterol es pot retardar l’aparició de la malaltia d’Alzheimer, i potser es pugui retardar tant que al final no aparegui
La influència de la dieta en el desenvolupament de malalties cardiovasculars és inqüestionable. A EUA s’ha vist com una molt elevada taxa d’obesitat ha donat lloc a una també molt alta incidència de malalties cardiovasculars. En canvi, són més recents i menys òbvies les evidències del seu paper en el desenvolupament de demències. Es creu, per exemple, que la falta d’alguns micronutrientes, com per exemple la vitamina I, podrien estar en relació amb el desenvolupament d’Alzheimer. La vitamina B (folatos i vitamina B12 i B6) serien protectors. Però no tots els micronutrientes serien protectors. Es creu que l’alta afinitat de la proteïna amiloide cap als metalls (ferro, alumini i zinc) podria afavorir la formació de dipòsits de beta-amiloide. El colesterol i el sobrepès es consideren també factors de risc.
Un treball recent en aquesta línia va ser el realitzat per un equip de la Universitat de Logan (Utah, EUA), que va monitorar durant 18 anys a un grup de 392 dones. D’entre elles, aquelles que van desenvolupar Alzheimer a l’edat de 80 i punts, la gran majoria havia tingut sobrepès als 70 i punts. Per establir aquesta correlació, van mesurar l’índex de massa corporal. Les dones que van desenvolupar demència tenien un índex de 28 de mitjana, vorejant l’obesitat (l’índex normal és d’entre 18,5 i 25). Amb cada punt addicional en l’índex de massa corporal, expliquen els investigadors en el treball, «s’incrementa el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer en un 36%».
Es calcula que la demència senil, la forma de la qual més habitual és la malaltia d’Alzheimer, afecta a 18 milions de persones a tot el món. No hi ha guareix i la possibilitat de resultar afectat per Alzheimer s’incrementa ràpidament amb l’edat. D’altra banda, la incidència de les malalties cardiovasculars les ha portat a ser la primera causa de mortalitat a nivell mundial, amb més de 17 milions de morts anuals, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La mateixa organització alerta de la creixent obesitat i sobrepès a tot el món: fins a 1.000 milions de persones amb sobrepès en 2005, xifra que, de seguir la tendència, pujarà a 1.500 milions en 2015.
La dieta mediterrània, amb abundància de fruita, vegetals, oli d’oliva i peix, i poca carn i làctics, podria reduir el risc de sofrir Alzheimer, segons diversos treballs. S’apunta que la dieta juga un paper en aquesta reducció, però no és clar encara quins aliments o substàncies resultarien claus. S’ha parlat de la importància dels àcids grassos del peix blau, de les vitamines I i B, dels antioxidants…
Potser no sigui una sola cosa sinó diverses i un tipus de dieta. Això és el que s’ha plantejat Nikolaos Scarmeas, neuròleg de la Universitat de Columbia (Nova York), que ha seguit l’alimentació de més de 2.000 persones de Manhattan durant quatre anys. Tots els participants de l’estudi de Scarmeas tenien uns 77 anys. Cada 18 mesos els participants emplenaven un qüestionari sobre els aliments que havien consumit i la freqüència. En total, 262 dels participants van desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.
El treball, que s’ha publicat en la revista Annals of Neurology, revelava que la tercera part dels participants que tenien una dieta més propera a la mediterrània tenien entre un 40% menys risc de desenvolupar Alzheimer que la resta. Per als autors, el resultat és una «pista» sobre els beneficis de la dieta mediterrània. No obstant això, Nikolaos Scarmeas és caut. «És prematur recomanar gens, ja que les troballes necessiten ser contrastats amb altres estudis».
