Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aliments i comerç just

El comerç just persegueix una nova visió, responsable i sostenible, de les activitats comercials amb un rol actiu del consumidor

Els aliments del comerç just estan sotmesos a unes regles específiques que van més enllà de les obligacions mínimes en matèria de seguretat alimentària. Es tracta d’un nou mercat, que neix com a alternativa al convencional, i que requereix per al seu funcionament de nous subjectes econòmics com el productor associat, el facilitador-mediador sense ànim de lucre i el consumidor responsable, a més de l’atenció a nous conceptes com el sobreprecio i la fidelització del propi consumidor.

El consumidor dels països desenvolupats presa cada vegada major consciència del seu poder en l’economia global, a pesar que es coneix que el 70% del comerç mundial està controlat per empreses multinacionals. Per determinats consumidors, encara només uns pocs, l’elecció d’un producte és un acte fonamentat cada vegada més en paràmetres que van més enllà de la qualitat o la seguretat del propi producte. I és que quan aquests paràmetres ja li satisfan, el coneixement sobre la procedència del producte, el compliment per part de les empreses amb objectius socials, la protecció del medi ambient o la seva capacitat per millorar les condicions dels treballadors del Tercer Món determinen la compra encara que para això degui pagar un sobreprecio.

És en aquest sentit que es comença a parlar d’un nou concepte, el de consumidor responsable, que amb la seva actitud recompensa a aquells productors o empreses que considera més sensibles amb el seu entorn global i amb la sostenibilitat del planeta. Però a fi de mantenir viva aquesta nova via, les organitzacions saben que als països desenvolupats es precisa de l’adopció de mecanismes adequats per fidelizar al consumidor amb una determinada gamma de productes, i que li garanteixin el compliment dels principis bàsics del Comerç Just.

Una història recent
El moviment de comerç just va arribar a Espanya a través del País Basc en 1986, gairebé 20 anys després que s’instaurés a Europa
El moviment de Comerç Just va néixer a Europa en els anys seixanta, després de la primera Conferència de Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament-UNCTAD celebrada en Ginebra l’any 1964, que es va desenvolupar sota el lema «Comercio, no ajuda». En aquell llavors els països pobres reclamaven -sense èxit- als països més rics l’obertura de les seves fronteres als productes agrícoles del Tercer Món; i buscaven alternatives enfront de la injustícia que produïen les desequilibrades relacions comercials entre el Nord i el Sud.

Pocs anys després, en 1969, s’inaugurava la primera tenda de comerç just a Europa, concretament en Brenkelen (Holanda). L’especial sensibilització pel Tercer Món d’una part de la societat holandesa -que va acceptar una nova forma de fer solidaritat i va estar disposada a pagar un sobreprecio per una determinada gamma de productes provinente dels països més pobres- va determinar que en tan sols dos anys el nombre d’establiments de comerç just oberts al públic a Holanda anessin de 120.

No obstant això, la comercialització de productes tan representatius com el cafè no arribarien a veure’s en aquestes tendes fins a 1973, procedent de les cooperatives de Guatemala. Les iniciatives espanyoles sobre la matèria es van fer esperar. En 1986 es van inaugurar els primers establiments, un al País Basc i un altre a Andalusia; i en 1989 es va fundar la primera organització de Comerç Just.

En l’actualitat, la Coordinadora Estatal d’Organitzacions de Comerç Just, que neix en 1996 amb la finalitat de potenciar la venda d’aquest tipus de productes, aglutina a 34 organitzacions amb més de 58 punts de venda reconeguts en tot el territori nacional. Entre els productes que comercialitzen destaquen aliments de consum habitual com el cafè, el te, la xocolata o el sucre, i altres especialitats com la mel, melmelades tropicals, espècies, galetes, fruita seca o licors.

Uns principis
El principi fonamental que proclamen les Organitzacions del Comerç Just no és un altre que garantir als productors del Sud una compensació justa pel seu treball, així com unes condicions laborals dignes i respectuoses amb el medi ambient. A manera d’exemple, aquestes organitzacions exposen que Àfrica obté més del 70% dels seus ingressos per l’exportació de tan sols tres productes, entre els quals es troben el cafè i el cacao en els dos primers llocs.

I adverteixen de les greus conseqüències que es deriven del fet que els països del Sud basin les seves economies en el cultiu de productes exclusivament per a l’exportació: explotació laboral, substracció de terra que hauria de destinar-se a la producció d’aliments, i degradació del medi ambient.

Com a conclusió, entenen que el sistema comercial actual no serveix, i que és necessària una nova visió, responsable i sostenible, del comerç, en la qual el paper del consumidor és fonamental. Consideren que el comerç just és una alternativa al comerç tradicional, ja que, segons aquesta visió, la comercialització i la producció estan al servei de les persones, fa possible el desenvolupament de les poblacions més desfavorides del planeta i introdueix valors ètics que abasten aspectes tant socials com a ecològics en contraposició al comerç convencional, en la qual prevalen criteris purament econòmics.

Com a fet destacable, cal esmentar que els principis del Comerç Just no coincideixen exactament en tots els països, atès que aquests s’han anat elaborant, a mesura que aquesta nova iniciativa s’anava desenvolupant a través de les diferents organitzacions nacionals.

Recentment, la Xarxa Europea de Tendes de Comerç Just (NEWS!) ha elaborat uns criteris estàndard mínims per als productors, les importadores i les tendes, amb l’objectiu d’unificar-los. Així, a manera d’exemple, als productors se’ls exigeix el pagament de salaris justs i bones condicions de treball; millores en el benestar social de la població treballadora; lleres de participació d’aquests en la presa de decisions; preocupació per les repercussions del comerç en la vida de la població; promoció de la igualtat entre homes i dones; protecció dels drets humans, posant especial èmfasi en la població infantil, les dones i les poblacions indígenes; així com el respecte al medi ambient.

D’altra banda, les empreses importadores han de pagar als productors un preu just pel seu treball; ser transparents amb els seus marges; reduir en tant que sigui possible el nombre d’intermediaris; treballar per aconseguir un mercat segur per als productors; proporcionar suport a aquests mitjançant formació, assessorament tècnic, recerca del mercat i/o desenvolupament de nous productes; facilitar informació als productors sobre els mercats per als seus productes; facilitar a les tendeixis informació sobre els productes i els productors; ser oberts i transparents sobre la seva estructura i activitats; i treballar amb els productors per millorar, des del punt de vista mitjà-ambiental, mètodes de producció, productes i embalatges; i complir determinats objectius socials i laborals dins de la seva pròpia organització, entre uns altres.

I finalment, a les tendes se’ls exigeix vendre productes de Comerç Just; informar al públic sobre els seus objectius, l’origen dels productes, els productors i el comerç en general; participar en campanyes per millorar la situació dels productors i per influir en les polítiques nacionals i internacionals; estar ateses per personal, sigui empleat o voluntari, compromès amb els objectius del Comerç Just; possibilitar que les persones que estan en les tendes participin en les decisions que els afecten; i ser obertes i transparents en la seva estructura i activitats.

No hi ha dubte que aquestes organitzacions consideren que amb la pràctica del Comerç Just s’aconsegueixen objectius concrets: els camperols i els petits productors de les zones empobrides aconsegueixen una via per viure dignament del seu treball; i els consumidors obtenen productes de qualitat, amb la garantia que s’han respectat els drets dels treballadors i del medi ambient. Entenen que amb això es recupera el vincle perdut entre productor i consumidor, i es demostra que és possible fer compatibles els criteris econòmics i els principis ètics.

EL SEGELL DE GARANTIA

Img codigo1
Una tenda de comerç just ofereix una diversitat de productes cada vegada major, de la qual els seus promotors destaquen la qualitat i l’acostament del consumidor a altres cultures, a les quals té l’oportunitat d’ajudar a mantenir mitjançant la seva adquisició. No obstant això, i malgrat l’àmplia varietat d’aliments i altres productes que ofereixen, segons els estudis que han realitzat aquestes organitzacions, tan sols entre un 2% i un 5% dels consumidors dels països rics de centre Europa estan disposats a pagar el sobreprecio que comporta l’adquisició d’un producte de Comerç Just, i que situen entre un 15% i un 20 %.

El cas és que, encara que de moment són pocs, convé fidelizarlos mantenint la confiança que aquests han dipositat en la credibilitat i autenticitat del projecte de Comerç Just.

Un aspecte fonamental per mantenir viva aquesta via entre el productor i el consumidor consisteix que l’Organització de Comerç Just que ho distribueix garanteixi als consumidors, mitjançant un segell de garantia, que «fa el que diu» i «explica la veritat del que fa». En aquest sentit, les Associacions d’Etiquetatge juguen un paper fonamental, atès que la seva funció principal és supervisar i garantir el compliment dels requisits del Comerç Just en tots els productes que es comercialitzen amb el segell de garantia.

En aquests moments les marques de comerç just que utilitzen les diverses organitzacions europees garanteixen la procedència, la qualitat del producte i el respecte a la naturalesa en l’elaboració del producte final. I a pesar que a Europa existien tres marques amb llarga tradició i un ampli mercat (Max Havelaar, TransFair, i Fair Trade Mark), que han comercialitzat amb el seu corresponent segell de garantia cafè, cacao, xocolata, mel, sucre i te, des de 1997 els diferents segells de garantia treballen coordinadament en el marc de l’organització internacional de certificació de Comerç Just FLO-Internacional (Fairtrade Labelling Organizations-Intenacional), i reuneix a entitats de 17 països europeus, Canadà, Estats Units i Mèxic.

Per certificar aquesta garantia, tant els productes com els grups productors i les organitzacions importadores i distribuïdores són sotmesos a estrictes auditorias de control. En l’actualitat el «segell de garantia» ha transcendit més enllà de les organitzacions sense ànim de lucre, i això ha generat una polèmica important entre el model de “segell de garantia” que ha d’imposar-se i determinades organitzacions.

En aquest sentit, ESPANICA (l’organització de Comerç Just que distribueix a Espanya el cafè i altres productes que produeixen a Nicaragua els petits productors associats en cooperatives de treballadors) va presentar certes objeccions i va observar certs riscos sobre la proposta de SETEM (una federació d’organitzacions no governamentals per al desenvolupament, implantada en 9 comunitats autònomes, per construir una relacions Nord/Sud més justes) sobre un “Projecte de Segell de Comerç Just” basat en el Sistema de Comerç Just elaborat per FLO, i que encara a Espanya està en fase d’estudi, si ben determinades organitzacions com SETEM ho consideren fonamental per incrementar el nombre de vendes.

El segell del sistema FLO, aplicable exclusivament a una sèrie de productes com el cafè, el cacao, la mel, les bananes, el te, el suc de taronja i el sucre, identifica a un producte del comerç just al mercat, sempre que productors, comerciants, processadors, majoristes i detallistes hagin complert uns determinats estàndards o normes respecte a temes tan diversos com la participació dels treballadors, uns salaris decents, l’afiliació sindical, un habitatge adequat, la sanitat, la seguretat o el medi ambient.

Així, pel que fa als requisits del procés, les organitzacions productores han de millorar contínuament, tant les seves condicions laborals com la qualitat del producte, i incrementar la sostenibilitat mediambiental. A més han de complir-se alguns estàndards FLO específics per a cada producte que determinen elements tals com la qualitat mínima, el preu i els requisits de processament. Un sistema que s’anuncia com l’únic de certificació al món en el qual els productors no paguen la certificació, atès que són els consumidors els qui paguen pel sistema de Comerç Just. No hi ha dubte que ha de ser un motiu més perquè el moviment de Comerç Just ofereixi les màximes garanties de fiabilitat, credibilitat i autenticitat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions