Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aliments judicialment defectuosos

Els casos judicials sobre alimentació són més aviat escassos

img_comprando 3

L’aplicació judicial de la Llei 22/1994, de 6 de juliol, de responsabilitat civil per danys causats per productes defectuosos, que s’elabora a petició de l’Institut Nacional de Consum (INC), té escassa aplicació en l’àmbit alimentari, a pesar que ofereix als consumidors àmplies possibilitats de reclamació.

Img halal2

El passat mes de setembre de 2005, el catedràtic D. Juan José Marín López, del Centre d’Estudis de Consum de la Universitat de Castella-la Manxa, va presentar l’Informe sobre l’aplicació judicial de la Llei 22/1994, de 6 de juliol, de responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos durant el període 2002-2005, que s’elabora a petició de l’Institut Nacional de Consum.

L’objectiu de l’informe és analitzar les sentències dictades pels tribunals espanyols en aplicació de la citada Llei des del segon semestre de l’any 2002 fins avui, en relació a aspectes com el concepte de defecte, la seva prova, tendència dels tribunals a aplicar una anàlisi cost/beneficio o l’avaluació sobre les «expectatives en matèria de seguretat», responsabilitat del fabricador en àmbits particularment reglamentats, danys indemnitzats o riscos de desenvolupament, entre altres aspectes.

Així mateix, i segons l’informe, es realitza també, pel que fa a determinades sentències, una avaluació sobre les causes que poden incidir que es presentin un major o menor nombre de demandes sobre la matèria i el resultat del procés (regles de procés o dificultat de prova, entre altres) i, si escau, una succinta avaluació sobre possibles discrepàncies entre els tribunals dels diferents Estats membres de la Unió Europea.

Com a advertiment, l’autor de l’informe indica que no existeix una veritable jurisprudència (criteri que es considera consolidat per dues resolucions judicials per la Sala Civil del Tribunal Suprem) pel que fa a la interpretació de la Llei de Responsabilitat Civil pels danys causats per productes defectuosos. Una situació que, com adverteix, ja ha derivat que decisions judicials per a supòsits aparentment idèntics es resolguin de manera diferent en Audiències Provincials. En algun cas s’ha arribat a denegar l’empara al consumidor per l’insòlit de la seva reclamació.

Escassetat de reclamacions
La ingesta de begudes amb substàncies impròpies o l’esclat d’ampolles de begudes carbòniques centren els casos de reclamacions

Segons hem pogut observar, els casos judicials analitzats sobre alimentació són més aviat escassos, la qual cosa evidencia que la majoria de les reclamacions efectuades no es formalitzen en seu judicial, o són resoltes de forma amistosa durant la seva tramitació processal. En alguns casos, podria fins i tot parlar-se d’inacció dels propis consumidors que, malgrat haver sofert danys i perjudicis durant la manipulació o ingesta d’aliments, o no es consideren perjudicats o bé desisteixen d’acudir als tribunals, ja sigui per l’escassa conseqüència de les lesions patides o per certs temors a enfrontar-se judicialment al productor.

Les sentències incloses en el citat informe, i que fan referència a l’àmbit alimentari, no són més d’una desena, encara que poden arribar a representar entre un 12% i un 15% dels productes defectuosos. La majoria de les reclamacions efectuades corresponen a danys greus per a la salut o seguretat dels consumidors. Els casos més comuns són la ingesta de begudes amb substàncies o objectes impropis o l’esclat d’ampolles de begudes carbòniques.

Entre la resta dels assumptes analitzats, tan sols localitzem una toxiinfección alimentària per botulisme i un cas d’asfíxia per ingestió d’una llaminadura en un menor. Alguns d’aquests casos ja han estat analitzats anteriorment per consumaseguridad.com. La veritat és que, malgrat les poques reclamacions presentades a l’empara d’aquest instrument legal, tant el legislador com el propi productor haurien d’aprendre de les greus conseqüències d’alguns dels suposats casos analitzats, i prendre així les mesures correctores i preventives necessàries. De vegades, tan sols es tracta d’advertir o d’informar al consumidor de certs riscos o de la consideració de certes precaucions en la manipulació o consum de certs aliments.

Olives sense conserva
Entre els assumptes analitzats, l’únic que va derivar en reclamació derivada d’una intoxicació alimentària va ser el que va resoldre el passat 5 d’abril l’Audiència Provincial d’Astúries. En aquest cas, la reclamació la van efectuar diversos afectats de botulisme provocat per la ingesta d’unes olives presents en una amanida servida en una pizzeria.

El Jutge de Primera Instància va condemnar als amos de la pizzeria i al fabricador de les olives al pagament d’unes indemnitzacions que anaven des dels gairebé 8.000 € a més de 32.000 €, segons les lesions i seqüeles patides, i que en algun cas va ser elevada a gairebé 35.000 € per l’Audiència Provincial. Segons l’informe, el fabricant va intentar eludir la seva responsabilitat durant la fase d’apel·lació al·legant que el defecte del producte no es trobava en la seva fabricació, sinó en la seva ulterior manipulació en el restaurant.

La veritat és que després de l’anàlisi dels Serveis de Salut d’altres llaunes del mateix producte i envasades en la mateixa data (que no va poder analitzar-se per haver-se tirat a les escombraries), es va determinar que cap d’elles contenia ni les toxines ni els bacteris que provoquen el botulisme. No obstant això, sí incomplien les prescripcions legals mínimes sobre concentració mínima de sal i pH, amb capacitat per tant de provocar danys en la salut dels consumidors.

En aquest sentit, el Tribunal va determinar que tota la recerca conclou en l’origen de les olives com a causants del dany, en incomplir les prescripcions de conservació exigibles, independentment de la manipulació que hagin pogut realitzar terceres persones, com els amos de la pizzeria, o de la no acreditació de l’esterilització de la conserva.

RECLAMACIÓ INSÒLITA

Img obesidad2

L’Audiència Provincial de Biscaia va haver de resoldre, el 23 de març de 2004, una demanda d’indemnització per dany moral contra un fabricant de llaunes de refrescs i contra el detallista per haver-se trobat un queixal de llet d’un menor a l’interior d’una de les llaunes. L’informe ho considera un escabrós supòsit de danys per productes. La demanda va ser desestimada tant en primera instància com en apel·lació. Els jutges consideren que la reclamant no va aconseguir acreditar «amb la certesa exigible» que el queixal es trobés a l’interior de la llauna des de la seva fabricació.

La mateixa havia fet callar durant la seva declaració que convivia amb ella el seu fill menor, d’11 anys, i no aclaria si estava presenti quan va obrir la llauna de refresc o després, mentre estava oberta. En aquest cas, l’informe del perit aportat pel fabricadora resulta crucial, així com l’anàlisi que efectua el tribunal de les proves aportades en els seus fonaments, doncs es dedueix que no és factible que en les visites d’escolars a l’empresa aquests entrin en contacte amb la cadena de producció, doncs la zona de trànsit està acristalada des de 1999, data de fabricació del producte; i que, per raons òbvies, el queixal no pot pertànyer als treballadors en ser persones majors d’edat.

D’altra banda, considera que, encara que durant la fase de producció i envasat les llaunes estan obertes i buides, el rentat al que les hi sotmet implica un moviment ràpid en el qual és difícil que s’introdueixi un objecte tan petit. A més, quan s’omplen per la naturalesa gasosa del producte, s’empra un sistema en el qual l’espai de l’aparell expenedor a la llauna és tan petit que no cap un queixal. I així continua fonamentant que només si durant la producció la cadena es parés, podria donar-se la introducció, encara que també considera improbable aquesta qüestió, atenent a les explicacions del perit, doncs va determinar que si la parada durava cinc minuts, el producte sense envasar i obert es rebutjava pel control de qualitat.

En cas d’una parada de menor temps, argumenta la sentència, tan sols calia pensar en un possible sabotatge, poc probable, entén, doncs no hi havia indicis de conflictes laborals o de problemes anteriors. El tribunal considera que no queda acreditada que la presència del queixal en la llauna sigui deguda a la manipulació inadequada de la demandada en la fabricació del producte i el seu envasament. I és que, segons el criteri judicial, no prou que el queixal aparegui en el seu interior, quan pel que sembla a la casa residia també un menor, que no consta que no estigués quan van esdevenir els fets. En aquest cas, el fonament de la reclamació no resideix en una indemnització per danys a la salut del consumidor sinó en una petició de danys morals, que casualment no empara la llei comentada.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Llei 22/1994, de 6 de juliol, de responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos (BOE número 161/1994, de 7 de juliol). Modificada per Llei 14/2000, de 29 de desembre, de Mesures fiscals, administratives i d'ordre social (BOE número 313/2000, de 30 de desembre de 2000), que dona nova redacció a l'article 2 per mitjà de la seva Disposició Addicional 12).
BIBLIOGRAFIA
  • MARÍN LÓPEZ, Juan José; Informe sobre l'aplicació judicial de la llei 22/1994, de 6 de juliol, de responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos (2002-2005). Centre d'Estudis de Consum. Universitat de Castella-la Manxa. Setembre de 2005.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions