Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Al·legacions contra les normes d’etiquetatge

La normativa d'etiquetatge proscriu les al·legacions que puguin induir a error al consumidor

img_codigo1p 6

Les autoritats competents en matèria de frau, consum o qualitat agroalimentària a Espanya ho tenen clar a l’hora d’actuar. Hi ha al·legacions en l’etiquetatge alimentari d’una infinitat de productes que estan fora de la llei. El deure els inspectors, que actuen a peu de carrer, no és un altre que estendre acta sobre fets susceptibles d’infracció, i el dels òrgans superiors pansa per obrir expedient sancionador. No obstant això, la normativa no detalla, ni molt menys esmenta, les al·legacions que estan proscrites.

Img codigo1

La informació i la protecció al consumidor han de ser els fonaments de la regulació en matèria d’etiquetatge dels productes alimentosos. La inducció a error del consumidor està prohibida per la normativa, així com suggerir, més concretament, que el producte posseeix característiques particulars quan en realitat es tracta de productes similars amb les mateixes particularitats.

És el que han vingut cridant principi del «etiquetatge funcional», que pretén garantir que els consumidors rebin la informació fonamental sobre la composició del producte, el seu fabricant, els seus mètodes de conservació i preparació, quedant salvaguardada la competència lleial, així com la seguretat dels consumidors.

L’estudi de cada cas concret serà el que determinarà si la conducta de la persona formada expedient resulta sancionable o no, a la llum de la interpretació que realitzin de la llei d’etiquetatge els qui tinguin la potestat sancionadora. Algunes pistes les ofereixen les diferents resolucions judicials que s’han dictat per revisar l’adequació a la llei de les multes imposades a les empreses alimentàries.

Normes contra el frau alimentari
L’etiquetatge funcional pretén aportar informació veraç sobre la composició del producte, el seu fabricant, els seus mètodes de conservació i preparació

Al setembre de 1981, el Congrés dels Diputats ja va acordar un pla de mesures urgents de defensa de la salut dels consumidors, entre les quals s’incloïen la refundición i actualització de totes les normes vigents llavors en matèria d’inspecció i vigilància de les activitats alimentàries i de sanció de les infraccions. De la mateixa forma, es van actualitzar altres normes sobre àmbits que van des de la defensa de la salut pública fins a la protecció dels interessos dels consumidors. L’objectiu era adaptar la legalitat a les consideracions tècniques, econòmiques i socials que envoltaven en aquell moment als productes de consum. En 1983 es va aprovar la norma que regulava les infraccions i sancions en matèria de defensa del consumidor i de la producció agroalimentària.

De forma específica, considerava infraccions per frau les conductes que consistien a utilitzar en les etiquetes, envasos o propaganda, noms, indicacions de procedència, classe de producte o indicacions falses que no corresponien al producte o li induzcían a confusió. La falta d’etiquetes o retolació indeleble, que anessin preceptives, o no ajustar-se a la forma o condicions establertes serien considerades com a infraccions per clandestinitat. La Llei General de Defensa de Consumidors i Usuaris de 1984 va haver d’especificar que l’oferta, promoció i publicitat falsa o enganyosa de productes seria perseguida i sancionada com a frau. Amb posterioritat, la norma general d’etiquetatge de 1999 estableix principis bàsics sobre la matèria.

En aquest sentit, estableix que l’etiquetatge i les modalitats de realitzar-ho no han d’induir a error al comprador, especialment sobre les característiques del producte alimentós i, en particular, sobre la seva naturalesa, identitat, qualitats, composició, quantitat, durada, origen o procedència i manera de fabricació o d’obtenció. De la mateixa forma, tampoc permet atribuir al producte efectes o propietats que no posseeixi l’aliment o suggerir que posseeix característiques particulars, quan tots els productes similars posseeixin aquestes mateixes característiques.

Sense conservants
Arran d’una inspecció rutinària realitzada en una empresa distribuïdora mallorquina l’any 2001 es va poder detectar una mantega en l’etiquetatge de la qual apareixia la inscripció «No conté conservants, colorants ni estabilizantes». La Direcció general d’Agricultura va iniciar expedient sancionador per una infracció per clandestinitat calificable com a lleu i sancionable amb 3.000 euros de multa. Al final, la sanció es va quedar en 300 euros per considerar incorrecta la indicació d’absència de conservants i estabilizantes. L’empresa en qüestió va recórrer la sanció, reconeixent que si bé és cert que la mantega no pot portar conservants, no determina que el seu esment en l’etiquetatge pugui considerar-se com a infracció per clandestinitat ja que entenien que no es tractava d’acció fraudulenta que induís al consumidor a engany o confusió.

Al·legaven, sense èxit, que la intenció havia estat només la de proporcionar major informació al consumidor, per la qual cosa no existia culpa. Sol·licitava, subsidiàriament, una sanció d’entre 30 i 60 euros. La qüestió va arribar als Tribunals, que van dictar sentència al juliol de 2005, en la qual, després d’analitzar la legislació aplicable a la mantega, van observar que cap d’elles podia contenir conservants, destacant-se, per tant, una característica que era comuna a totes les mantegues del mercat. En aquest sentit, considera que quan l’etiqueta d’un producte no s’ajusta a la seva forma o condicions establertes en la legislació s’incorre en infracció per clandestinitat.

De la mateixa forma, l’etiquetatge no pot induir a errors al consumidor, i si indueix a error, com en el present cas, s’incorre en infracció, fins i tot quan no hi hagués intenció de realitzar la conducta, doncs la mera inobservança de la legalitat dona per emplenada l’acció del subjecte.

CAS PARTICULAR

Img comprando
Un acta aixecada a Balears al febrer de 1999 per la Inspecció de la Conselleria d’Agricultura i Pesca adonava que 1.080 ampolles d’un conegut rom anaven etiquetades amb la denominació «Superior», sense que presentés característiques diferents a altres productes similars. Aquest fet va determinar l’obertura d’un expedient sancionador contra la filial a Espanya. La Direcció general d’Agricultura va decidir imposar-li una multa per infracció lleu en matèria de qualitat agroalimentària en considerar que se suggerien característiques particulars quan resultava que els productes similars posseïen les mateixes particularitats, la qual cosa induïa a error sobre la qualitat i naturalesa del producte.

Aquest cas també va arribar als Tribunals de Balears, dictant-se sentència al novembre de 2003, i en la qual es desestimava la demanda presentada pel propietari de la marca contra la sanció imposada. La revisió del cas se centra també en la norma que regula les begudes espirituosas en l’àmbit comunitari. La norma en qüestió no permet l’ús d’adjectius qualificatius, com l’esmentat, en l’etiquetatge dels productes que regula. La resolució judicial desestima les peticions de l’empresa sancionada, i considera que l’esment «superior» no pot ser usada ja que no s’acredita que respongués a una realitat objectiva. És més, considera que la utilització de l’esmentat terme suposa donar a entendre al consumidor el que en el cas no era cert, és a dir, que adquiria un rom de qualitat més alta que els restants del mercat. L’acció vulnera tant el que estableix la norma específica que regula el rom com a beguda espirituosa, com els principis generals d’etiquetatge.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reial decret 1945/1983, de 22 de juny, pel qual es regulen les infraccions i sancions en matèria de defensa del consumidor i de la producció agroalimentària.Llei 26/1984, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.
  • Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual s'aprova la Norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentosos (l'última modificació per RD 1164/2005, de 30 de setembre).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions