Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Al·legacions nutricionals i propietats saludables

Els consumidors i la indústria alimentària disposaran d'un referent legal clar respecte a al·legacions nutricionals i propietats saludables en els aliments

L’entrada en vigor del nou Reglament sobre declaracions nutricionals i propietats saludables en els aliments està cada vegada més a prop, després de la resolució legislativa del Parlament Europeu sobre la Posició Comuna del Consell adoptada el passat 16 de maig de 2006. La nova norma comunitària va a portar amb si l’harmonització de les diferents legislacions nacionals sobre la matèria, i a més va a posar ordre a la inclusió de certes al·legacions nutricionals i propietats saludables en l’etiquetatge dels productes alimentosos per protegir adequadament al consumidor.


Fins avui ha estat una pràctica habitual la inclusió d’al·legacions nutricionals i de propietats saludables en l’etiquetatge i en la presentació o la publicitat dels més variats productes alimentosos destinats al consumidor final, especialment, des de la primera Proposta de Reglament al juliol de 2003. No hi ha dubte que aquesta nova situació -que han permès, de forma més o menys generalitzada, les autoritats competents davant la proliferació dels més variats productes i les més imaginatives al·legacions nutricionals o informacions sobre propietats saludables- ha perjudicat no només als consumidors, com els seus legítims destinataris, sinó també a una part del sector alimentari, que ha apostat pel desenvolupament científic i tecnològic.

L’adaptació del marc legal a la realitat científica i tecnològica actual no és tasca fàcil i, sovint, es dona per una situació de fet que compta amb l’aquiescència dels consumidors i dels poders públics. La situació de fet en l’àmbit alimentari ha precedit moltes vegades a la situació de dret, especialment quan es tracta d’innovacions tecnològiques aplicades a l’alimentació que s’han llançat al mercat a l’empara d’interpretacions poc estrictes o sense referència legal alguna, i a més han estat socialment ben acceptades. No obstant això, cada vegada més el legislador està intentant trobar mecanismes legals en els quals els avanços científics més contrastats tinguin una protecció adequada per no perjudicar la recerca i el desenvolupament en l’àmbit alimentari.

Cap a una informació científicament contrastada
La norma comunitària obliga a dotar de fonaments científics l’ús de declaracions nutricionals i de propietats saludables en l’etiquetatge
El legislador comunitari és conscient que existeix una àmplia varietat d’al·legacions que s’utilitzen actualment en l’etiquetatge i la publicitat d’aliments en alguns Estats membres relatius a substàncies que no han demostrat ser beneficioses o sobre les quals no existeix un consens científic suficient. En aquest sentit considera que és necessari garantir que les substàncies sobre les quals s’efectua l’al·legació han demostrat posseir un efecte nutricional o fisiològic beneficiós.

Per això, un dels aspectes més importants que conté el nou Reglament té a veure amb la informació que pugui aparèixer en l’etiquetatge dels productes, en la seva presentació o en la seva publicitat. Així, estableix un principi bàsic, respecte al com els productes comercialitzats han de ser segurs i posseir un etiquetatge adequat que garanteixi un elevat nivell de protecció dels consumidors. A més, els consumidors han de trobar facilitats per triar entre els diferents aliments que se’ls presenten amb coneixement de causa.

El nou reglament manté la prohibició que l’ús de la informació pugui induir a error al consumidor o atribueixi virtuts medicinals als aliments. Es tracta de completar els principis generals establerts en la normativa comunitària sobre etiquetatge, presentació i publicitat dels aliments, establint-se disposicions específiques relatives a l’ús de les al·legacions nutricionals i de propietats saludables en aliments que vagin a subministrar-se com a tals als consumidors.

La norma comunitària considera que per garantir la veracitat de les al·legacions efectuades és necessari que la substància objecto de l’al·legació estigui present en el producte final en quantitats que siguin suficients, o que la substància estigui absent o present en les quantitats reduïdes adequades, per produir l’efecte nutricional o fisiològic al·legat. La substància també ha d’estar disponible per a la seva utilització pel cos. A més, una quantitat d’aliment que sigui raonable esperar que es consumeixi ha de proporcionar una quantitat significativa de la substància que produeix l’efecte nutricional o fisiològic al·legat.

L’aspecte principal a tenir en compte per a l’ús de declaracions nutricionals i de propietats saludables ha de ser el fonament científic, la justificació del qual correspon als explotadors d’empreses alimentàries. Per això, la norma comunitària estableix que una declaració ha d’estar fonamentada científicament mitjançant la presa en consideració de la totalitat de les dades científiques disponibles i la ponderació de les proves.

Al·legacions de propietats saludables
La normativa comunitària prohibeix expressament atribuir a un aliment propietats de prevenció, tractament o curació d’una malaltia humana, o qualsevol referència a aquestes propietats. No obstant això, permetrà a partir d’ara declaracions de propietats saludables, sempre que estiguin prèviament autoritzades per al seu ús en l’etiquetatge, la presentació i la publicitat dels aliments comercialitzats en la Comunitat, tinguin un fonament científic, i prèvia avaluació científica del nivell més elevat possible per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses). Fins i tot autoritza l’ús de declaracions de reducció del risc de malaltia quan hagi estat autoritzada, de conformitat amb el procediment establert en la nova norma reglamentària, la seva inclusió en una llista comunitària de declaracions permeses d’aquest tipus, juntament amb certes condicions per al seu ús. Així, quan s’inclogui una declaració d’aquest tipus, en l’etiquetatge, o bé en la presentació del producte o en la seva publicitat, mancant aquell, haurà d’incloure’s una exposició en la qual s’indiqui que la malaltia a la qual es refereix la declaració posseeix múltiples factors de risc i que l’alteració d’un d’aquests factors de risc pot tenir o no un efecte benèfic.

Les declaracions de propietats saludables per part dels explotadors d’empreses alimentàries únicament poden realitzar-se després de sotmetre’s a un procediment d’autorització previst reglamentàriament. Segons fonts del propi Parlament Europeu, l’obtenció d’aquesta autorització pot trigar un any i mitjà o dos anys, encara que s’ha introduït un «procediment accelerat», que permetrà reduir el temps a un màxim de vuit mesos, puix que s’estableix que l’Autoritat EFSA haurà de pronunciar-se en el termini de cinc mesos, i en el cas de requerir més informació, tindrà dos mesos més per fer-ho.

El Reglament comunitari també preveu que, en alguns casos, les declaracions de propietats saludables podran realitzar-se sense necessitat d’autorització prèvia. Únicament seran aquelles que figurin en una llista que ha de confeccionar-se a nivell comunitari de declaracions permeses, i descriguin o es refereixin a la funció d’un nutrient o d’una altra substància en el creixement, el desenvolupament i les funcions corporals; a les funcions psicològiques i comportamentales; o a l’adelgazamiento, al control de pes, o a una disminució de la sensació de sacietat, o la reducció de l’aportació energètica de la dieta. Les declaracions han de basar-se en dades científiques generalment acceptats i comprensibles.

La protecció del consumidor mitjà
Les declaracions dels aliments que s’estableixin a través de l’etiquetatge, la presentació o la publicitat dels aliments van a prendre com a referència la figura teòrica del consumidor mitjà, descrita pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees com aquell que està normalment informat i és raonablement atent i perspicaç, tenint en compte factors socials, culturals i lingüístics. En aquest sentit, considera que és important que les declaracions dels aliments puguin ser compreses pel consumidor i convenient que tots els consumidors estiguin protegits de les declaracions enganyoses.

Aquesta circumstància no impedeix que s’incloguin a més disposicions encaminades a impedir l’explotació de consumidors que les seves característiques els fan especialment vulnerables a les declaracions enganyoses. En els casos en què una declaració es dirigeixi específicament a un grup particular de consumidors, com la població infantil, és desitjable que l’impacte de la declaració s’avaluï des de la perspectiva del membre mitjà d’aquest grup. No hi ha dubte que aquesta referència al consumidor mitjà deixa oberta la porta a les autoritats administratives o judicials de cada Estat membre perquè controlin l’adequació de les declaracions efectuades en l’etiquetatge o la publicitat dels aliments, després d’esbrinar la reacció típica del consumidor mitjà en un cas determinat.

EL PAPER DE LA NOVA ALIMENTACIÓ EN SALUT

Img comprando
El tema dels nous aliments ha estat tractat en la XI Reunió Científica de la Societat Espanyola de Nutrició (SEN), celebrada a Vitòria-Gasteiz del 25 al 27 de maig de 2006, on per primera vegada han tingut un paper destacat els aspectes legals de la nova alimentació, així com Consumaseguridad.com, a través del seu responsable jurídic, Juan Ramón Hidalgo Moya, que en la seva condició de Vice-president de la Societat Espanyola de Seguretat Alimentària (SESAL) ha tractat el tema «De la informació científica a l’etiquetatge alimentari» en la taula rodona «Nous aliments: concepte i aspectes socials», moderada per Gregorio Varela Moreiras, de la Universitat Sant Pablo-CEU, i per Aquilino García Perea, vocal nacional d’Alimentació del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics.

La conclusió final a la qual s’ha arribat és que «l’etiquetatge alimentari, a més de rigorosament científic, ha de ser adequat a les legítimes expectatives del consumidor actual, depenent la seva eficàcia del control estricte de les autoritats competents per protegir el dret a informació dels consumidors i la lleial competència entre les empreses alimentàries». El fermall final a la Reunió Científica ho va posar Andreu Palou, president del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA) amb la ponència «De la nutrigenómica a la nutrició personalitzada» en la qual va destacar el fet que ja algunes empreses apliquen la nutrigenómica per desenvolupar nous productes, la possibilitat d’aplicar una nutrició més personalitzada, els avanços científics en aquest sentit amb efectes preventius per a la salut i la rellevància d’un marc jurídic adequat.

Bibliografía

REFERÈNCIES LEGALS

  • Resolució legislativa del Parlament Europeu sobre la Posició Comuna del Consell amb vista a l'adopció del Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments (9858/3/2005 - C6-0018/2006 - 2003/0165(COD)) de 16 de maig de 2006.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions