Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Analitzen per primera vegada els plaguicides de les fulles de platanera

Un total de 10 de les 12 mostres recopilades contenen restes de clorpirifos

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 02 de Maig de 2011

Un mètode desenvolupat per investigadors de la Universitat de la Llacuna (ULL) permet analitzar per primera vegada els plaguicides que contenen les fulles de platanera a Canàries. El mètode, els detalls del qual publica la revista “Food Chemistry”, s’ha aplicat en 12 mostres, de les quals en 10 s’han trobat restes de clorpirifos, el plaguicida més utilitzat en aquest cultiu.

“Hem desenvolupat una nova metodologia per determinar els plaguicides en fulles de platanera, i, per primera vegada, es descriuen en la bibliografia científica els resultats d’aquest tipus d’anàlisi”, explica Miguel Ángel González Curbelo, químic de la ULL i primer autor del treball. L’estudi s’ha centrat en els vuit plaguicides més utilitzats durant els últims anys en el cultiu de plàtans de Canàries. Per detectar els pesticides, l’equip ha utilitzat el denominat mètode QuEChERS (s’usa per analitzar aquests compostos en fruites, vegetals i altres aliments), i com a tècnica de separació ha emprat la cromatografia de gasos amb detector de nitrogen fòsfor, per confirmar després la seva presència mitjançant espectrometria de masses.

“Era d’esperar que les fulles analitzades continguessin plaguicides, ja que s’han recollit en finques no ecològiques en les quals s’havia utilitzat recentment aquest producte, però així es demostra que el mètode desenvolupat és fiable i serveix per a aquesta fi”, comenta Javier Hernández Borges, un altre dels autors del treball. Els agricultors empren aquests productes per protegir els seus cultius de les múltiples plagues que els assoten (insectes, nematodes i fongs). L’aplicació es realitza, en general, juntament amb el reg per aspersión, per la qual cosa el plaguicida arriba a les fulles i pot deixar restes en la fruita.

En general, són productes no penetrants. En el cas del plàtan, es queden sobretot en la pell i en quantitats que no suposen un risc per a la salut, segons Hernández Borges, ja que no sobrepassen els límits màxims de residus legals establerts per la Unió Europea. Les tendències actuals en agricultura estan enfocades a minimitzar el consum d’aquests productes o utilitzar fórmules més respectuoses amb el medi ambient, per “la qual cosa cada vegada més agricultors opten per estratègies que minimitzin l’ús de plaguicides, com la denominada producció integrada”, apunta.

Les fulles de platanera també s’utilitzen en algunes finques com a aliment complementari del bestiar. És una pràctica que es contempla estendre com una forma de revaloritzar els residus agrícoles, encara que abans cal assegurar que els plaguicides no van a entrar en la cadena alimentària. “Hi ha estudis que evidencien que si el bestiar ingereix certs plaguicides, aquests poden passar a la llet o a la carn, i després a l’ésser humà. D’aquí la importància de comptar amb un mètode eficaç per detectar primer la presència d’aquestes substàncies en les fulles i evitar la seva transmissió”, adverteixen els investigadors.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions