Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Anisakis i control legal

En el cas del paràsit anisakis, com en altres casos, la normativa ha d'anar acompanyada d'una informació adequada dels riscos.

img_salmon2p 5

La realització de controls sistemàtics tant en les llotges com en alta mar té com a missió fonamental rebutjar el peix que pugui contenir paràsits. De vegades, aquests controls no són suficients si no se segueixen determinades pautes de consum prèviament informades. La qüestió a dilucidar és si el consumidor està degudament protegit enfront d’aquest risc per la normativa o per la informació que rep.

Img pescado

En ocasions, es precisa una mica més que el control legal establert per la norma, i ha d’informar-se adequadament al consumidor sobre possibles riscos que pogués representar la ingesta de determinats aliments, no només per les autoritats competents, sinó també per qui comercialitza peix o productes derivats del mateix al consumidor final. Ara, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA) ha ofert unes simples pautes de manipulació per al seu consum casolà amb la finalitat d’evitar la presència d’anisakis.

I és que el paràsit anisakis, segons refereixen, només suposa un risc relatiu si s’ingereix el peix cru, marinado o poc cuinat. La veritat és que és un risc que, encara que relatiu, és poc conegut pel consumidor espanyol, cada vegada més interessat a descobrir noves gastronomies, incloses aquelles que puguin utilitzar el peix cru com a base de la seva cuina. I és que sembla ser que el que és evident és que els nous hàbits alimentaris d’alguns consumidors han determinat un major augment de casos d’anisakis, que convé controlar amb un estricte control i aplicació de la normativa establerta a aquest efecte, i amb una major informació al consumidor, tant per part de les autoritats, com per part dels operadors, especialment venedors de peix i restauradores.

Les regles fonamentals per prevenir els seus possibles efectes passen, segons l’AESA, per congelar el peix (si es va a menjar cru o marinado, com sushi, ceviche o en vinagre) a temperatures de -20ºC, un mínim de 24 hores (millor dos o tres dies si la congelació es fa a casa). D’altra banda, refereixen que la possible presència del paràsit anisakis es desactiva en el peix que es prepara cuinat (fregit o rostit, entre uns altres) a temperatures superiors a 60ºC, com ja tenia establert per norma la UE mitjançant una Directiva que data de 1991.

Normes sanitàries en productes de la pesca
La indústria pesquera és la responsable d’assegurar que el producte compleix amb els requisits sanitaris que estableix la norma comunitària

Els serveis d’inspecció en ports i llotges permeten rebutjar el peix parasitado que no compta amb les garanties adequades per a la seva comercialització. Una Directiva de la UE, aprovada al juliol de 1991, fixa les normes sanitàries aplicables a la producció i a la posada al mercat dels productes de la pesca. La mateixa va ser traslladada al nostre ordenament jurídic mitjançant Reial decret 1437/1992, de 27 de novembre de 1992, complint dins de termini l’adaptació de les nostres normes al dret comunitari dins del límit temporal, que finalitzava l’1 de gener de 1993.

La norma comunitària tractava d’establir la major harmonització possible pel que fa als requisits sanitaris durant la producció i la posada al mercat dels productes de la pesca. En aquest sentit, es considerava essencial establir els requisits essencials perquè existeixi una higiene correcta durant la manipulació dels productes pesquers frescs o transformats en totes les fases de la producció, així com durant el seu emmagatzematge i transport.

I, si bé les autoritats competents dels Estats membres tenen com a missió principal la d’assegurar, mitjançant inspeccions i controls, que els productors i fabricants compleixen els requisits sanitaris citats, correspon en primer lloc a la indústria pesquera assegurar que els productes compleixen els requisits sanitaris establerts en la norma comunitària.

Control contra paràsits

La norma espanyola, reflex de la transposició comunitària a la nostra normativa, estableix un apartat específic sobre requisits referents a la presència de paràsits. Així, s’estableix que durant la producció i abans del seu despatx al consum humà, els peixos i productes de peixos seran sotmesos a un control visual per detectar i retirar els paràsits visibles. En aquest sentit, s’estableix l’obligació de no comercialitzar per al consum humà els peixos manifestament parasitados o les parts dels peixos manifestament parasitados que siguin retirats.

A més, i com a mesura preventiva per als peixos i productes a força de peix que estan destinats al consum sense ulterior transformació, s’estableix l’obligació de sotmetre’s a un tractament per congelació a una temperatura igual o inferior a -20ºC a l’interior del peix, durant un període d’almenys vint-i-quatre hores. Un tractament per congelació que haurà d’aplicar-se al producte cru o al producte acabat, i que afecta a peix per consumir cru o pràcticament cru, com l’areng (maatje); a tot un seguit de espècies com l’areng, el verat, espadín o salmó salvatge de l’Atlántico o del Pacífic, quan es tractin mitjançant fumat en fred durant el qual la temperatura a l’interior del peix sigui inferior a 60ºC; o a l’areng en escabetx i/o salat quan aquest procés no basti per matar les larves de nematodes.

Una llista que podrà ser modificada en funció de noves dades científiques. En aquest àmbit, el dels paràsits, els productors són els que han de vetllar perquè el peix i els productes pesquers esmentats siguin sotmesos al tractament de congelació comentat abans del seu consum. La garantia que s’estableix és que, a l’hora de comercialitzar, han de portar un certificat del fabricador en l’es indiqui a quin tractament han estat sotmesos.

DE LA INSPECCIÓ A la INFORMACIÓ

Img salmon2
Segons disposa la normativa, les autoritats competents estan obligades a crear un sistema de control i inspecció per verificar el compliment dels requisits establerts en les presents normes, entre uns altres els que fan referència al control contra paràsits. I és que, abans que es destinin al consum humà, els peixos i productes a força de peix hauran de ser sotmesos a un control visual per mostreig per a la detecció de paràsits visibles, no podent-se comercialitzar amb aquesta destinació aquells peixos o parts de peix que hagin estat retirats per presentar manifestament paràsits.

El sistema de control i inspecció inclou com a punts el control dels vaixells de pesca, el control de les condicions de descàrrega i primera venda, el control periòdic dels establiments, el control dels mercats a l’engròs i de les llotges de subhastes, i el control de les condicions d’emmagatzematge i transport. I, excepte excepcions, cada lot de productes pesquers haurà de presentar-se a l’autoritat competent per a la seva inspecció al moment de la descàrrega o abans de la primera venda amb la finalitat de comprovar si són aptes per al consum humà.

Tal inspecció consistirà en una prova organoléptica realitzada per mostreig i prenent com a base l’estipulat en un reglament comunitari. En el cas que les proves organolépticas revelessin que els productes pesquers no són aptes per al consum humà, es prendran les mesures perquè siguin retirats del mercat i es desnaturalitzaran de manera que no puguin tornar a ser destinats al consum humà.

No obstant això, si la qüestió sobre l’anisakis és evitable mitjançant les pautes recomanades per les autoritats, la qual cosa ha d’establir-se de forma immediata, atenent al risc previsible, són campanyes informatives perquè, d’una banda, el consumidor conegui perfectament quins riscos poden derivar-se d’una inadequada manipulació del producte al seu domicili, quins peixos poden produir les conseqüències de l’anisakis i quines mesures preventives poden utilitzar-se per evitar-ho.

Una tasca que correspon especialment a les autoritats públiques que tenen com a objectiu preservar la salut pública. No obstant això, en aquells casos en què el consumidor final adquireixi o consuma directament productes d’especial risc per a la seva salut, sense saber-ho, té el dret a ser advertit per qui ho posa a la seva disposició, independentment de les campanyes públiques que sobre aquest tema es realitzin. I és que sembla que, en el cas de l’anisakis, els controls i inspeccions establerts legalment, tal com ja ha estat denunciat per algun científic, no són suficients per evitar les seves conseqüències, si no va acompanyada d’una adequada informació i comunicació dels seus riscos.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Directiva 493/1991 (CEE) del Consell, de 22 de juliol de 1991, per la qual es fixen les normes sanitàries aplicables a la producció i a la posada al mercat dels productes pesquers (DOTZE nombre 268/1991, de 24 setembre 1991).
  • Reial decret 1437/1992, de 27 de novembre, pel qual es fixen les normes sanitàries aplicables a la producció i comercialització dels productes pesquers i de l'aqüicultura (BOE número 11/1993, de 13 gener 1993).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions