Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Anàlisi sobre el frau alimentari

El Parlament Europeu proposa analitzar el problema del frau alimentari i analitzar els factors implicats per guanyar la confiança del consumidor

Els controls per evitar el frau alimentari cada vegada són majors gràcies als avanços tecnològics que apareixen en l’àmbit de l’alimentació. Malgrat això, en ocasions apareixen nous casos que afecten de manera negativa la confiança dels consumidors. Fruit de la necessitat de guanyar aquesta confiança en la seguretat i qualitat dels aliments, la Comissió de Medi ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària del Parlament Europeu ha presentat un “projecte d’informe sobre la crisi alimentària, el frau en la cadena alimentària i el control dels mateixos”. L’article explica quins són els casos més habituals i com donar suport legislatiu a aquest problema per exercir un major control.

Img fraude cafe1
Imatge: Courtney Francis

Quan es parla de frau alimentari se solen emprar paraules com a “substitució”,”adulteració” o “manipulació”. Segons l’informe del Parlament Europeu, la lluita contra el frau alimentari “és relativament nova” ja que “en el passat mai ha estat una prioritat clau de legislació i execució a nivell de la UE o nacional”. Els europarlamentaris destaquen la necessitat d’aportar major informació sobre què és el frau alimentari per poder fer-li front, a través de l’intercanvi d’informació entre països quan es detecta algun cas. Els experts plantegen mesurades com aquesta amb la finalitat de frenar la tendència a l’alça d’aquest tipus de problemes.

Casos més habituals de frau

Oli d’oliva, peix o productes ecològics són alguns aliments amb més risc de frau alimentari

Substituir ingredients, etiquetar de forma incorrecta, vendre aliments convencionals com a ecològics o usar logotips amb un origen o qualitat específics en matèria de benestar animal són alguns dels casos més recents detectats, segons l’informe. Per tant, parlar de frau alimentari podria definir-se com “l’incompliment de la legislació alimentària o la inducció a error del consumidor, la intencionalitat, o el lucre econòmic”. El mateix document enumera els aliments amb més risc de frau alimentari: oli d’oliva, peix, productes ecològics, cereals, mel, cafè, te, espècies, va venir, certs sucs de fruites i llet. El frau alimentari sol ser un acte intencional per obtenir beneficis, mentre que un incident de seguretat alimentària és un acte no intencionat.

Segons l’estudi Desenvolupo i aplicació d’una base de dades d’aliments. Frau i adulteració per motius econòmics 1980-2010, publicat en Journal of Food Science en 2012, destinat a crear una base de dades dels incidents reportats, pot parlar-se de diferents tipus de frau:

  • Substitució: se substitueix total o parcialment un aliment o ingredient amb un altre menys car. Un exemple seria el cas detectat en 2008 amb l’addició de melanina en la llet infantil a Xina. Dins d’aquest tipus de frau també s’inclourien les falses declaracions geogràfiques o d’espècies, així com la falsa declaració de l’origen de la matèria primera o el procés de producció usat.

  • Addició: s’afegeix una substància per emmascarar ingredients de qualitat inferior sense informar al consumidor, per exemple per realçar el color, com el cas de l’addició del colorantSuen I en salsa aromatizantte en el Regne Unit detectat en 2005.

  • Eliminació: s’elimina un component autèntic i de qualitat sense informar.

Suport legislatiu en la lluita contra el frau alimentari

Fins al moment, i segons l’informe presentat fa uns dies, no existeix en la UE recolzo legislatiu al frau alimentari, és a dir, la normativa comunitària actual no té una definició concreta. Per això, demana que es treballi en el desenvolupament d’una descripció comuna per a tots els Estats membres que ajudi a ampliar els controls, no solament en la seguretat dels aliments, sinó també en la prevenció del frau. Amb aquesta mesura, la UE explicaria, com ja ho fa EUA, amb una definició d’abast general. Fins al moment, i tal com reconeix l’informe, el Reglament 178/2002 és l’únic que recull algun apartat de prevenció del frau, quan parla que l’etiquetatge “no haurà d’induir a error als consumidors”. És important donar una especial èmfasi a l’ús de matèries primeres i el seu control en tot el procés i al llarg de tota la cadena alimentària.

Dins de les propostes per a un major control del frau alimentari, el Parlament Europeu destaca també la gestió de l’Oficina Alimentària i Veterinària, encarregada de comprovar que es compleix amb la legislació sobre la seguretat i qualitat dels aliments, la salut i benestar dels animals i la fitosanidad; contribuir al disseny de la política europeu en matèria de seguretat alimentària i contribuir al desenvolupament de sistemes de control eficaços. L’informe demana que, a totes aquestes accions, s’inclogui la del control del frau alimentari a través d’inspeccions sense preavís.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions