Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Riscos > Antibiòtics

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Antibiòtics fraudulents en pinsos

Divendres passat 14 de febrer, la policia autonòmica catalana va detenir a cinc integrants d’una xarxa implicada, presumptament, en l’engreixament il·legal d’animals destinats a consum humà. La xarxa es dedicava a elaborar medicaments veterinaris no autoritzats i els distribuïa de manera clandestina. El producte adulterat facilitava així l’engreixament il·legal del bestiar. La maquinària judicial preveu penes de presó, a més de multes i inhabilitació per als presumptes implicats.

La notícia va saltar als mitjans el passat 14 de febrer. D’acord amb les dades facilitades pels Mossos d’Esquadra, la policia autonòmica catalana, es va detenir almenys a cinc persones per afegir, presumptament, antibiòtics al pinso dels animals destinats a consum humà. La policia autonòmica els acusava d’adulterar prop de 5.000 tones de pinso per a l’engreixament il·legal de bestiar. A partir d’ara, les persones detingudes, si així ho considera el jutge, passaran a tenir la condició d’imputats “”, en haver comès un fet que té la consideració de delicte contra la salut pública.

El codi penal tipifica l’adulteració de pinsos com a delicte contra la salut pública i preveu penes de presó, a més de multes i inhabilitació professional per als infractors

El procés d’instrucció -que després de la detenció i la declaració dels imputats s’obre- haurà de deixar constància, perquè puguin ser enjudiciats, que els pinsos estaven realment adulterats, i que ho van fer de manera intencionada o, almenys, per imprudència greu. En supòsits com el comentat, l’acció penal s’avança al moment mateix de l’adulteració dels pinsos, i no espera, ni tan sols, al fet que els mateixos hagin estat distribuïts entre els ramaders, ni al fet que els animals que han estat alimentats amb ells arribin al consumidor final. Amb el Codi Penal a la mà, i a l’empara dels denominats “delictes de risc”, les diferents policies judicials i la fiscalia estan habilitades per a actuar preventivament, detenint als culpables, fins i tot abans que el perill als consumidors quedi concretat. I els jutges també ho estan per a condemnar-los a penes de presó.

Fa uns anys també passava

La introducció en els aliments de substàncies nocives per a la salut no és cap novetat. Tant en el passat com en el present les autoritats públiques (administratives i judicials) han hagut de posar els mitjans adequats per a protegir al consumidor i per a sancionar als infractors.

Els delictes contra la salut pública van tenir el seu primer esment jurídic al nostre país durant el segle XVIII, i des de llavors, van aparèixer contemplats en els diversos Codis penals que es van aprovar durant els segles XIX i XX. No obstant això, l’eficàcia del seu contingut respecte a la protecció dels consumidors depenia fonamentalment dels avanços tècnics i científics per a adoptar mesures de prevenció del risc. Un coneixement més profund en aquest sentit va determinar als poders públics a limitar l’ús de determinades substàncies nocives per a la salut humana, i a disposar per als qui les infringissin de penes de presó.

Si bé al principi el concepte de salut pública estava poc relacionat amb la col·lectivitat i més amb la salut individual de qui resultava perjudicat, algunes resolucions del Tribunal Suprem de finals del segle XIX apuntaven ja, encara que tímidament, cap a la protecció de tots els ciutadans, i consideraven objecte de protecció “el bé general de la sanitat col·lectiva enfront del menyspreu del mercader que posposa aquest bé general al seu lucre privat”. L’any 1901, el nostre més alt tribunal va ser més enllà, i va condemnar a un forner, que sense atemptar contra la salut de cap dels seus clients, tenia un pla preconcebut per a barrejar amb la massa del pa substàncies nocives per a la salut pública.

Alguns casos recents, que semblen presentar similituds amb el qual ha saltat ara als mitjans de comunicació, han acabat en condemna per a determinats productors i distribuïdors de pinsos per a animals la destinació final dels quals era l’alimentació humana. El motiu no era un altre que dedicar-se a la fabricació i comercialització de pinsos per a animals utilitzant en l’elaboració dels mateixos una substància no autoritzada per a l’alimentació animal i perjudicial per a la salut de les persones.

En un supòsit concret relacionat amb pinsos destinats a conills, els antecedents que van motivar l’obertura d’un procediment penal vi motivada pels resultats de la inspecció que dos funcionaris van realitzar en les instal·lacions d’una empresa productora. El primer pas realitzat per a buidar dubtes sobre la infracció comesa consisteix en la presa de mostres. El procés per a obtenir les mostres no es va realitzar de qualsevol manera: va consistir a buidar el contingut de diversos sacs de pinso, remoure la mescla fins a aconseguir la seva completa homogeneïtzació, emplenar uns flascons amb el producte resultant, tancar-los, precintar-los i, posteriorment, etiquetar-los degudament amb les sigles de l’acta d’inspecció per a la seva perfecta identificació.

Una vegada finalitzat el tràmit, la inspecció va retenir dos exemplars de la mostra, va lliurar el tercer a l’acusat, a fi de poder contrastar resultats en cas de disconformitat, i es va signar la corresponent acta, emplenant els inspectors escrupolosament les formalitats imposades per la llei a fi que tot el procés no fos susceptible de nul·litat, amb la consegüent absolució per a l’acusat. De manera addicional, i com a mesura preventiva, la partida de pinso va ser declarada cautelarment immobilitzada.

Una de les mostres obtingudes per la inspecció va ser analitzada per part d’un laboratori oficial, obtenint un resultat positiu quant a la presència d’una determinada substància que apareixia com prohibida. Entre les proves que es van presentar al procés, hem de destacar, d’una banda, l’informe de l’Institut Nacional de Toxicologia sobre els possibles perjudicis per a la salut humana de la substància afegida als pinsos, entre les quals s’evidenciava la possibilitat que aquestes creessin resistències a determinats bacteris i la consegüent dificultat per al tractament de posteriors infeccions produïdes per aquestes; i, per un altre, el que va presentar l’Administració Autonòmica corresponent sobre l’autorització o no de la substància oposada en els pinsos i la prohibició de la seva administració als animals destinats al consum humà.

LES CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES PER ADULTERAR PINSOS

El Codi Penal espanyol de 1995 condemna amb penes de presó d’un a quatre anys, multa i inhabilitació especial de tres a sis anys per a professió, ofici, indústria o comerç, als productors, distribuïdors o comerciants que adulterin amb additius o altres agents no autoritzats susceptibles de causar danys a la salut de les persones els aliments, substàncies o begudes destinades al comerç alimentari. Si a més l’acusat fos el propietari o el responsable de producció d’una fàbrica de productes alimentosos, se li imposarà la pena d’inhabilitació de sis a deu anys.

El supòsit d’adulteració de pinsos que està sent ara investigat a Catalunya podria acabar amb l’aplicació d’una pena similar a la del cas de pinsos destinats a l’alimentació de conills anteriorment comentat. En aquest supòsit, i en mancar el reu d’antecedents penals, l’Audiència Provincial va condemnar al productor de pinsos amb la pena mínima com a autor criminalment responsable d’un delicte contra la salut pública. La pena dictada va ser d’un any de presó, amb les accessòries corresponents de suspensió d’ocupació o càrrec públic i del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. A ella es va afegir una multa de sis mesos, amb una quota diària de dues mil pessetes, amb una responsabilitat personal subsidiària d’un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries no satisfetes, cumplimentable en règim d’arrest de cap de setmana. Finalment, es va dictar inhabilitació especial per un temps de sis anys per a l’acompliment de qualsevol professió o ofici relacionat amb l’elaboració, trànsit o negociació de qualsevol classe de productes destinats a l’alimentació d’animals o al consum humà, amb expressa imposició de les costes del judici al condemnat. De manera addicional, també es va acordar el comís dels pinsos intervinguts, a fi de conducta a la seva destrucció.

Arribat a aquest punt, des d’àmbits jurídics es planteja si seria convenient reflexionar sobre si les conseqüències legals previstes per als delictes contra la salut pública relacionats amb els aliments compleixen adequadament amb les funcions de prevenció d’aquesta mena de conductes per a potencials infractors. El motiu d’això és que tant en aquest cas com en altres similars es dóna per assegurança que el condemnat no complirà la pena de presó i que la multa serà sensiblement menor als beneficis que va obtenir o podria haver obtingut amb el frau. Les pitjors conseqüències es deriven, sense cap dubte, del fet d’apartar a l’agent econòmic infractor de l’àmbit alimentari. Però aquesta circumstància, i d’aquí els dubtes que genera el sistema, és tan sols temporal.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions