Pesticides, antibiòtics, additius, bacteris, microplásticos… Quan parlem de la seguretat dels aliments als espanyols ens venen a la ment aquests conceptes, segons el‘ Eurobarómetro 2019: Seguretat alimentària en la UE‘, elaborat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Hi ha risc darrere? Els experts ho tenen clar: mai hem menjat més segur. Així i tot, amb crisis alimentàries com la del passat estiu ens sorgeixen dubtes. Per això, a continuació, amb dos especialistes en la matèria analitzem cada punt que, segons l’enquesta europea, més ens preocupen a Espanya.
“A pocs se’ls ocorre pensar que darrere d’un plat de peix, verdures, carn o una atractiva fruita, hi ha tot un procés. No solament per pescar-ho, plantar-ho, criar-ho o processar-ho, sinó per protegir aquest aliment i fer-ho segur”. Amb aquestes paraules, l’expresidenta de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició i actual responsable de Salut Pública i Medi ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), María Neira, va resumir en una carta dirigida a alumnes de l’ESO en què consistia la seguretat alimentària. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), en la seva definició oficial, va una mica més enllà i no solament se centra en el procés, sinó també en el dret de totes les persones de poder accedir física i econòmicament a aquests aliments i portar així una vida saludable.
En un esforç per conèixer les percepcions dels ciutadans europeus entorn d’aquest concepte, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha realitzat entrevistes a més de 27.000 ciutadans per saber com ens informem, què és el que més ens preocupa dels aliments i qui són les nostres referències a l’hora de fiar-nos o no del que mengem. Els resultats indiquen que el 37 % dels espanyols (i més del 40% dels europeus) hem sentit parlar alguna vegada de l’expressió “seguretat alimentària”. Ens informem sobre ella, principalment, a través dels mitjans de comunicació, i nostres principals inquietuds tenen a veure amb pesticides, hormones i additius.
Imatge: silviarita
Què ens preocupa a Espanya?
És la seguretat dels aliments un factor determinant en la nostra decisió de compra? L’informe indica que, entre les raons per decantar-nos per un producte, la més important per als espanyols és el preu (com va assenyalar el 58 %), seguida del contingut nutricional (56 %) i la seguretat (53 %), que ocupa el tercer lloc. Les dades varien si ens fixem en la mitjana europea, que situa a l’origen dels aliments com el primer motor de compra.
Encara que no és determinant en les nostres adquisicions, la seguretat alimentària sí interessa als ciutadans: per més del 70 % dels espanyols és una de les seves preocupacions a l’hora de triar un producte. I, què ens inquieta? L’estudi reflecteix que a Espanya nostres preocupacions més freqüents relacionades amb l’alimentació tenen a veure amb els residus de pesticides, seguits dels contaminants mediambientals i dels antibiòtics de la carn al costat dels additius, com a colorants, conservants o saborizantes.
Són segurs els pesticides?
Les percepcions dels consumidors xoquen, moltes vegades, amb la realitat. Segons Beatriz Robles, dietista-nutricionista i tecnòloga dels aliments, “les dades reals reflecteixen aproximadament que el 99,65 % dels aliments compleixen amb els límits màxims de residus de medicaments i el 95,9 %, amb els límits que exigeix la legislació sobre pesticides”. Els controls i les inspeccions oficials vetllen perquè els aliments que no s’ajusten a l’estipulat no arribin al consumidor. Per tant, “no són un problema real, però la població creu que existeixen”, afegeix Robles.
La veritat és que tots aquests tractaments (pesticides i el control veterinari) que d’entrada rebutgem són els que ens permeten anar al supermercat. “Si l’aliment no passa per aquests processos (com el dosatge correcte dels pesticides, l’ús d’aigua que no estigui contaminada, evitar que els animals tinguin accés als productes d’origen vegetal, cuidar l’estat de salut dels animals i les condicions de les quals es crían, controlar les malalties i infeccions o respectar els terminis d’espera dels medicaments perquè s’hagin eliminat correctament), pot perjudicar-nos, ja que aquests productes –sense tractar– han estat en contacte amb el sòl i amb l’aigua, amb nombrosos microorganismes”, exposa Robles.
En el mateix coincideix la dietista-nutricionista Macarena Illanas, qui assenyala que tot això que ens preocupa en l’actualitat és el que menys hauria d’angoixar-nos, ja que ens està protegint enfront de malalties majors. “Hi ha altres substàncies que sí ens haurien d’inquietar, com el sucre: igual que els pesticides, és segur, però no innocu, i el seu consum excessiu sí està demostrat que s’associa directament a malalties cardiovasculars, obesitat o diabetis”, adverteix Illanas.
Imatge: Leuchtturm81
Carn, verdures i additius
El que sí és clar és que la carn que mengem en la Unió Europea no té hormones. Els animals, igual que els humans, compten amb microorganismes en la seva superfície i en l’intestí. Així, en els processos i manipulacions en l’escorxador/escorxador, la carn es pot contaminar o l’animal pot arribar amb algun tipus de paràsit. “Tot això es comprova i els processos es fan seguint uns protocols per evitar que els organismes passin a la carn”, compte Robles.
D’altra banda, en les fruites i hortalisses s’empren productes químics per protegir als cultius de plagues que puguin danyar i fer malbé les collites. Aquestes substàncies se sotmeten a controls molt rigorosos respecte als efectes sobre la salut de les dosis emprades, i es troben en constant revisió pels organismes europeus de referència, com l’EFSA. “Consumir aliments procedents de l’agricultura tradicional és totalment segur i permet accedir a una quantitat variada i suficient de fruites, verdures i hortalisses”, afegeix Illanas.
Els conservants, colorants i aromes emprades per la indústria alimentària també ens amoïnen. No obstant això, “molts d’ells s’empren de la mateixa manera: per mantenir i conservar l’aliment i també per fer-ho segur”, apunta Illanas. Però, igual que la resta de substàncies que s’utilitzen en la indústria alimentària, tots els additius que s’empren en la UE han d’haver estat avaluats i autoritzats. Segons explica AESAN, “els additius han de figurar en la llista d’ingredients dels aliments indicant la funció que exerceixen en el mateix [emulgentes, estabilizantes, correctores de acidez, colorantes, etc.]. Poden estar llistats pel seu nom o pel denominat nombre I, que és el codi amb el qual s’autoritzen en la Unió Europea”.
Altres inquietuds: bacteris, al·lèrgies i microplásticos
Tres aspectes tanquen les preocupacions dels espanyols: els bacteris, les al·lèrgies alimentàries i els microplásticos. Tres de cada deu enquestats mostren preocupació per la intoxicació alimentària bacteriana. Parlem de microorganismes com la Salmonella, la Listeria monocytogenes o el botulisme. Per a Beatriz Robles, aquest aspecte està controlat per la indústria alimentària, però mantenir el producte en bon estat també està en mans del consumidor.
Imatge: RitaE
Pel que fa a les al·lèrgies (que preocupen al 20 % dels enquestats europeus i al 21 % dels espanyols) la responsabilitat és compartida, ja que “la indústria té l’obligació de donar informació sobre 14 al·lergògens, fins i tot en aliments sense envasar, però si la persona té alguna al·lèrgia a un altre compost ha d’interessar-se a través de l’etiquetatge”, explica Robles. És a dir, si tenim al·lèrgia a algun element concret que no sigui un dels 14 al·lergògens habituals, hem de mirar sempre la llista d’ingredients, on estarà detallat tot el contingut del producte.
I els microplásticos? Preocupen al 26 % dels espanyols, però, “encara que s’està parlant molt d’ells, no tenim molts”, assenyala Robles. La revisió de‘ Microplastics in Seafood and the Implications for Human Health‘, publicada en 2018 per la Universitat Johns Hopkins (EUA), indica que els efectes depenen de l’exposició, “però no hi ha dades suficients sobre l’exposició alimentària a aquests compostos”, conclou l’experta.
En referència als aliments modificats genèticament (que preocupen a un 17 % dels espanyols), la nutricionista assenyala que no hi ha hagut cap alerta alimentària sobre aquest tipus de productes fins al moment. A més, AESAN indica que “tots els productes la comercialització dels quals s’inicia en la Unió Europea són sotmesos a avaluacions que garanteixin que el seu consum és segur”. Aquest criteri també s’aplica als productes que s’importen de països extracomunitaris. Segons l’AESAN, “tots els aliments comercialitzats a Espanya, i en extensió, la Unió Europea han de complir els mateixos requisits de Salut Pública independentment de la seva procedència, dins o fora de la UE”. En tot cas, si un aliment en la UE té en els seus ingredients una quantitat superior a 0,9 % d’organismes genèticament modificats (OGM) ha d’indicar-se en l’etiquetatge.
Per què salten les alarmes
Aquestes preocupacions tenen alguna cosa que veure amb els bulos que es mouen en xarxes socials? Un dels problemes d’Internet, que permet a molta gent parlar del tema, és que resulta difícil distingir de qui ens podem fiar i de qui no. Això es comprova amb les dades de l’Eurobarómetro: el 70 % dels espanyols s’informen sobre seguretat alimentària a través de la televisió i un 41 % a través d’Internet. Les xarxes socials ocupen el setè lloc, amb un 20 % (després de la premsa, família, amics i veïns, i la ràdio). Això sí, més del 50 % dels espanyols que han sentit parlar sobre un possible risc alimentari havien modificat la seva dieta almenys una vegada en la vida, encara que no indiquen si era una decisió basada o no en la informació real.
Imatge: Couleur
Buscar una font poc fiable ajuda a estendre tendències en les quals la seguretat alimentària no està garantida. Beatriz Robles aporta un exemple: l’augment de brots de brucelosis (infecció bacteriana que es transmet dels animals a les persones a través de làctics sense pasteuritzar) a EUA per consumir llet crua (aquella que no rep cap tractament per conservar-la). Estudis duts a terme pel Centre de Control i Prevenció de Malalties d’EE.UU. van indicar que “el nombre de brots originats arran del consum de la llet no pasteuritzada havien augmentat de 30 a 51 casos en cinc anys”. A Europa, com a EUA, l’auge del natural com a sinònim de bé (adjudicant-li suposats beneficis fisiològics o major quantitat de nutrients, per exemple) ha impulsat també la moda de beure i intentar comercialitzar llet crua, amb els seus consegüents riscos.
Macarena Illanas coincideix: “El que es considera natural o sense tòxics, com uns tomàquets d’un hort, podrien ser productes que no passen cap control i que poden tenir més agents nocius per a la salut”. “Si retrocedim i anem cap al consum d’aliments que no passen una cadena de control i qualitat, al final, poden ressorgir infeccions ja oblidades”, adverteix Robles.
Les expertes consultades coincideixen que la major part dels problemes en seguretat venen de les males pràctiques d’higiene, manipulació i conservació dels aliments a casa. “Avui dia tenim moltes raons per no consumir aliments en mal estat. Mai s’ha menjat més segur com fins ara. Els casos que ocorren, com el de la listeria, són notícia perquè no és habitual que succeeixi. Anteriorment, la gent prenia els aliments en molt mal estat, avui dia això no passa. Així, el consumidor és responsable de conservar aquesta salubritat”, assenyala Rocío Pérez Benavente, periodista científica.
Com informar-se bé
Per assegurar-nos que la informació és veraç, les expertes assenyalen com una bona pràctica acudir a fonts especialistes: l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN), l’Autoritat Europea per a la Seguretat dels Aliments (EFSA), la Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària (ELIKA), l’Administració de Medicaments i Aliments d’EUA (FDA) i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties. Això sí, recalquen que aquestes institucions encara tenen una assignatura pendent: utilitzar un llenguatge que pugui arribar a tots els públics.
Per assegurar-nos que la informació és veraç, les expertes assenyalen com una bona pràctica acudir a fonts especialistes: l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN), l’Autoritat Europea per a la Seguretat dels Aliments (EFSA), la Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària (ELIKA), l’Administració de Medicaments i Aliments d’EUA (FDA) i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties. Això sí, recalquen que aquestes institucions encara tenen una assignatura pendent: utilitzar un llenguatge que pugui arribar a tots els públics.
