La norma comunitària que regula les aromes de fum destinats als aliments entra en vigor el dia 16 de desembre. Les seves disposicions seran aplicable uniforme en tota la Unió Europea, sotmesos ara a prèvia autorització i a uns requisits generals de seguretat i utilització.
El 26 de novembre de 2003 es va publicar, en el Diari Oficial de la Unió Europea, el Reglament (CE) que regula les «aromes de fum» utilitzats en aliments. La norma aprovada és la primera que harmonitza, a nivell comunitari, aquest tipus de productes, utilitzats o destinats a ser utilitzats en els aliments o en la seva superfície. Amb anterioritat, una Directiva de 1988, aprovada per a l’àmbit de les aromes, ja estimava necessari l’adopció de disposicions apropiades relatives als materials de base utilitzats per a la producció d’aromes de fum, així com les condicions de reacció utilitzades per a la seva preparació.
A partir de la seva entrada en vigor, que es produeix casualment a les portes del Nadal, les diferents «aromes de fum» comercialitzats a la UE hauran de sotmetre’s a un procés d’avaluació de la seva seguretat, que haurà de realitzar, sense demora, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Així mateix, per part de la Comissió, s’elaborarà la llista positiva comunitària dels denominats «productes primaris autoritzats», és a dir, les considerades aromes de fum i els materials de base per a la producció d’aquests.
A fi de garantir un accés equitatiu al mercat dels productes primaris existents i dels nous, el legislador estableix un període transitori que finalitza el 16 de juny de 2005, sent aplicable, fins llavors, les mesures nacionals en els Estats membres. A partir d’aquesta data únicament podrà comercialitzar-se aquella aroma de fum o qualsevol producte alimentós que el contingui en la seva composició o en la seva superfície, si compleix amb les condicions d’utilització establertes en l’autorització corresponent.
La seguretat dels fums
Les aromes de fum hauran de sotmetre’s a una avaluació de seguretat comuna a la UE per a descartar efectes nocius sobre la salut
Com es desprèn del Preàmbul del Reglament comentat, el Parlament Europeu i el Consell consideren que els aliments fumats en general plantegen problemes des del punt de vista sanitari, especialment quan es tracta de la possible presència d’hidrocarburs policíclics aromàtics. I si bé sentencien que el fumat tradicional planteja majors problemes per a la salut humana que la utilització d’aromes de fums, les possibilitats d’aplicació més àmplies d’aquesta mena d’aromes en comparació amb el fumat tradicional determinen una avaluació de seguretat adequada a les circumstàncies, a fi de protegir la salut dels consumidors.
En aquest sentit, i atès que les aromes de fum es produeixen a partir de fum sotmès a procediments de fraccionament i purificació, no amaguen que la composició química del fum és complexa i que depèn de múltiples factors, com els tipus de fusta utilitzada, el mètode emprat per a produir fum, el contingut de l’aigua de la fusta i la temperatura i concentració d’oxigen durant la seva producció.
El Reglament té un objectiu prioritari, protegir la salut de les persones; i per a aconseguir-lo estableix que les aromes de fum han de sotmetre’s a una avaluació de seguretat mitjançant un procediment comunitari abans de posar-se en el mercat o utilitzar-se en productes alimentosos, o en la seva superfície, dins de la Comunitat. I és que com advertia anteriorment el Comitè Científic de l’Alimentació Humana, no era possible dissenyar un mètode comú per a avaluar la seguretat de les aromes de fum utilitzats per a aromatitzar els aliments, perquè entre ells existien importants diferències físiques i químiques.
Per aquest motiu, la norma estableix que l’avaluació científica ha de centrar-se en la seguretat dels diferents productes primaris, és a dir, els concentrats de fum primaris i les fraccions primàries de quitrà, i respecte a la seguretat de la seva utilització com a tals o per a produir aromes de fums derivats destinats a ser utilitzats en els productes alimentosos o en la seva superfície.
Les condicions de producció
Les condicions d’utilització de les fustes per a la producció de productes primaris és un aspecte essencial de la seguretat de les aromes de fum. La informació facilitada per un informe realitzat pel Comitè Científic de l’Alimentació Humana en 1993 ha servit de base per a establir uns requisits essencials de seguretat en quants a la producció de les aromes de fum.Les empreses que comercialitzin productes primaris hauran d’estar en condicions d’acreditar documentalment que les fustes utilitzades per a la seva producció no han estat tractades amb substàncies químiques en els sis mesos immediatament anteriors a la tala o després d’aquesta. En cas contrari, únicament podran destinar a la producció d’aromes de fum aquelles que ho hagin estat amb substàncies que no són potencialment tòxiques durant la combustió.
Si bé la norma no estableix un llistat de les fustes més adequades per a la producció d’aquesta mena d’aromes, sí que remitent, de manera indicativa a la llista que estableix l’informe de referència del comitè científic europeu. D’altra banda, permet la utilització, al costat de la fusta, d’herba, espècies, ramitas de ginebre i ramitas, agulles i pinyes de picea , sempre que no continguin un tractament químic.
L’Annex II del Reglament estableix la informació que han de recopilar els operadors econòmics a fi de sol·licitar l’autorització dels productes primaris. La sol·licitud i la informació recopilada hauran de ser presentades davant l’autoritat competent d’un Estat membre, que al seu torn la remetrà a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) per a procedir a la seva avaluació. Els altres Estats membres, i la pròpia Comissió, seran informats per l’EFSA, els qui tindran a la seva disposició tota la documentació presentada.
La sol·licitud ha de contenir, a més de nom i direcció del sol·licitant, un resum de l’expedient i una declaració motivada que el producte no presenta riscos per a la salut de les persones i que no indueix a error als consumidors, ha de contenir informació sobre:
- El tipus de fusta utilitzat per a la producció del producte primari.
- Els mètodes de producció dels productes primaris.
- El tractament ulterior per a la producció d’aromes de fum derivats.
- La composició química qualitativa i quantitativa del producte primari i la caracterització de la part que no s’ha identificat.
- Un mètode analític vàlid per al mostreig, la identificació i la caracterització del producte primari.
- Informació sobre els nivells d’utilització prevists en productes o categories de productes alimentosos específics o en la seva superfície.
- Dades toxicològiques.
L’autorització només es concedirà si els sol·licitants, sobre la base de la informació i documentació acompanyada, demostren prou que les aromes de fum utilitzats en els productes alimentosos o en la seva superfície no presenten riscos per a la salut de les persones i no indueixen a error als consumidors.
- Reglament (CE) número 2065/2003, del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de novembre de 2003, sobre les aromes de fum utilitzats o destinats a ser utilitzats en els productes alimentosos o en la seva superfície. (Publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea, L-309, de 26 de novembre de 2003).
