Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Arròs i nivells de cadmi

L'arròs és una de les plantes que absorbeix amb més facilitat elements tòxics dels sòls

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 10deMarçde2011
Img arroz Imatge: A. Feldmann

Els metalls pesats són un grup d’elements químics amb certa toxicitat per a l’ésser humà. Alguns són essencials, encara que en determinades concentracions poden ser tòxics en certes formes que representarien un seriós problema mediambiental, segons adverteix l’Autoritat Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN). Els metalls pesats tòxics més coneguts són el mercuri, el plom i el cadmi. Un recent informe emès per una universitat xinesa alerta que un 10% de l’arròs produït en aquest país conté nivells excessius de cadmi, un metall pesat perjudicial per a la salut.


La recerca, realitzada per la Universitat d’Agricultura de Nankin, una ciutat localitzada a l’est de Xina, ha analitzat 91 tipus d’arròs procedents de mercats de sis zones diferents del país. Els resultats indiquen que una de cada deu mostres analitzades contenia concentracions de cadmi excessives, fora del rang considerat segur per a la salut.

El problema s’agreuja en les mostres d’arròs procedents de regions xineses amb alta concentració d’indústries químiques, a causa que aquestes plantes podrien contaminar el sòl per després traslladar la contaminació a l’arròs, una de les plantes que amb major facilitat absorbeix aquest tipus d’elements tòxics dels sòls. L’estudi adverteix que la població agrícola resident en aquestes zones és la més exposada als elevats nivells de cadmi i als seus efectes adversos, sobretot perquè cada dia consumeix aquest arròs local contaminat, sense variar el seu origen, enfront de l’arròs adquirit en les tendes, que en general sí varia la seva procedència.

Greus problemes de seguretat alimentària

L’arròs és un aliment bàsic en aquest país, on es consumeix de forma abundant i cada dia. D’aquesta manera, els possibles efectes adversos derivats del seu consum s’aguditzarien en incrementar-se la quantitat de cadmi ingerida per la població. Xina és el major productor i consumidor d’arròs del món, per aquest motiu el problema adquireixi dimensions internacionals. S’estima que cada any produeix 200 milions de tones d’aquest aliment, un símbol de la cultura xinesa. Però no és la primera vegada que aquest país asiàtic es veu embolicat en una crisi de seguretat alimentària.

Les autoritats sanitàries xineses intenten reforçar la seguretat dels seus aliments fos del país amb una legislació molt estricta

Llet adulterada amb melamina, ous d’ànec amb tints industrials, pescats amb substàncies cancerígenas, verdures amb pesticides desautoritzats o aliments contaminats amb bacteris patògens són alguns dels exemples de la inseguretat alimentària del país. Cada any, milions de persones resulten afectades per diferents malalties relacionades amb els aliments.

La població, una vegada més, està alarmada i manifesta la seva desconfiança, encara que les autoritats assenyalen que el cereal contaminat procedeix sobretot de zones molt localitzades al sud del país, per la qual cosa no poden generalitzar-se les dades. Les autoritats xineses intenten reforçar la imatge dels aliments autòctons, dins i fora del país, a través d’una legislació cada vegada més estricta.

L’informe de l’estudi, realitzat durant 2007, s’ha publicat en dates recents. Els investigadors responsables ja advertien en el mateix que uns nivells excessius d’aquest metall en els aliments poden causar, entre altres efectes, hipertensió arterial i problemes ossis.

Cadmi i altres metalls pesats

La perillositat dels

UN ELEMENT EN CONTÍNUA REVISIÓ

La Comissió Europea, i en la seva representació l’EFSA, considera imprescindible actualitzar les dades relatives a aquest metall pesat. Per a això, aquest organisme responsable de la seguretat alimentària europea va sol·licitar dades de presència de cadmi als Estats membres al setembre de 2007. A Espanya, l’AESAN va elaborar un informe per analitzar aquestes dades i calcular l’exposició de cadmi en la dieta del consumidor espanyol. Segons exposa aquest organisme, aquestes són les conclusions literals de l’AESAN, molt similars a les obtingudes en l’àmbit europeu:

  • El percentatge d’incompliments de les mostres analitzades pel que fa a la legislació vigent és baix (4,4%). Les majors infraccions s’han detectat en els grups de peix i mariscs, la qual cosa és raonable si es té en compte que el cadmi és un component natural de l’escorça terrestre i es localitza en el mitjà marí. Un altre grup on s’han detectat incompliments han estat les despulles comestibles, ja que el cadmi tendeix a acumular-se en fetge i ronyó.
  • Els tres únics grups amb incompliments (despulles, mariscs i peixos) són els més destacats quant a nombre de mostres analitzades (73% del total de mostres). Això es relaciona de forma directa amb el fet que hi ha nivells aplicables per a la majoria dels aliments que formen part d’aquests grups i la seva anàlisi es realitza com a part de Pla Nacional de Recerca de Residus, aplicable a productes d’origen animal.
  • Hi ha poques dades relatives a productes d’origen no animal, la qual cosa fa que l’estimació d’ingesta d’aquests aliments sigui menys representativa que en el cas dels aliments d’origen animal.
  • Els resultats demostren que la ingesta de cadmi per la població espanyola aconsegueix uns nivells molt acceptables. El valor mitjà és bastant inferior a la Ingesta Setmanal Tolerable Provisional (ISTP) establerta pel JECFA-Comitè d’Experts Conjunt FAO/OMS en additius alimentaris (45% en nens i 29% en adults). La ingesta dels consumidors extrems (percentil 97,5) se situa per sota d’aquesta ISTP (80% en nens i 55% en adults).

Al febrer de 2011, l’EFSA ha revisat la Ingesta Setmanal Tolerable de Cadmi i ha considerat que no és necessari modificar el límit actual, establert en 2,5 µg /kg/peso corporal.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions