Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aus migratòries i extensió de la grip aviari

Les aus salvatges, especialment ànecs i cignes, són una de les principals fonts de transmissió del virus

img_aves 9

El paper de les aus salvatges, especialment les migratòries, en l’extensió del virus de la grip aviari a noves zones va guanyant cada vegada més punts. La confirmació de nous casos a Àsia, Xina, Rússia, Turquia, Romania, Nigèria i la Unió Europea indica que l’extensió geogràfica de la malaltia converteix a les poblacions d’aus salvatges en «magatzem i transport» del virus, que ha arribat ja a 45 països de tres continents.

Img aves2

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) acaba de publicar les conclusions d’un estudi científic realitzat per un grup d’experts en Salut i Benestar Animal (AHAW) sobre la grip aviari. Segons l’informe, certes espècies d’aus salvatges, sobretot aquàtiques, com a ànecs i cignes, estan propagant la malaltia, i es converteixen així en una de les principals fonts de transmissió en aus de corral i en les responsables de la seva introducció en la UE. Aquest risc augmenta si es té en compte que ho fa també l’evidència que el virus H5N1 pot estar present en aus com a pardals, que no presenten símptomes de la malaltia. En conseqüència, i com han confirmat els recents casos detectats en la UE, existeix una alta probabilitat que el virus es propagui a llargues distàncies.

Les conclusions del panell de científics, que s’ampliaran a la fi del mes d’abril, coincideixen amb la declaració realitzada per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Internacional d’Epizootias (OIE) segons la qual, i tenint en compte les dades epidemiològiques disponibles fins avui, entre les aus salvatges involucrades en la difusió transfronterera del virus, són les aus aquàtiques les que exerceixen un paper important, tot això sense menysprear que existeixen unes 50 espècies d’aus no domèstiques susceptibles a la infecció pel virus. L’anàlisi de l’EFSA, centrat especialment en la introducció, exposició, contaminació, transmissió i extensió del virus a les aus domèstiques de la UE, ha tingut en compte les dades epidemiològiques dels últims tres mesos, i inclou una llista de les aus salvatges amb més probabilitats de transmetre el virus H5N1 a altres aus en la UE com a conseqüència de moviments migratoris (oques, ànecs, colomes i pardals, entre uns altres).

Vies de transmissió
L’EFSA recomana evitar l’exposició d’aus de corral prop de zones migratòries i consolidar les mesures de bioseguretat

En línies generals, l’arribada de les baixes temperatures sol «accionar» els moviments migratoris de les aus, que busquen condicions més favorables. Aquest factor podria explicar la introducció del virus H5N1 en alguns països de la Unió Europea durant l’hivern 2005-2006 procedents d’aus migratòries de l’est d’Europa. Segons l’EFSA, les aus salvatges que comparteixen llocs amb aus de corral domèstiques són les que podrien actuar de «pont» per a la transmissió del virus, sobretot tenint en compte que un dels principals riscos de transmissió és el contacte directe amb aigua i sòls contaminats.

Actualment, són diferents zones geogràfiques de diversos països de la UE les que estan infectades pel virus de la grip aviari. Els primers casos es van confirmar el passat mes de març en dos ànecs salvatges a Suècia. Llavors, es van trobar en el Bàltic una dotzena d’aus salvatges afectades per virus H5. A Suècia li han anat succeint altres casos a Alemanya, Itàlia, Grècia, Eslovènia, Àustria i Hongria. A Espanya, i després de considerar que la grip pugui acabar arribant a través de les aus migratòries procedents d’Àfrica, s’han començat a adoptar mesures de prevenció que es materialitzen a tancar les aus de corral dels aiguamolls i a evitar el contacte amb les aus migratòries.

Infecció en mamífers
Algunes dades epidemiològiques i estudis experimentals han demostrat la susceptibilitat al virus de certs mamífers, especialment el gat. Malgrat tot, i segons les dades disponibles des de l’inici de la crisi, a la fi de 2003, fins avui, no s’ha evidenciat el paper d’aquesta espècie en la transmissió del virus en un ambient natural. Tant l’OIE com la FAO han confirmat que «no existeixen proves que el gat domèstic intervingui en el cicle de transmissió del virus H5N1». Com a mesura de prevenció, les dues organitzacions recolzen el confinament dels gats a les zones infectades i a les zones de vigilància al voltant dels focus de grip aviari.

El primer mamífer amb H5N1 a Europa s’ha confirmat a Alemanya. Malgrat tot, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) insisteix que no s’ha detectat encara cap canvi en l’epidemiologia de la malaltia ni «mutació» que augmenti la virulència del virus «pels felinos o altres mamífers». Recents recerques experimentals realitzades per experts holandesos indiquen que el risc de propagació de la malaltia a partir de gats és inferior al de les aus.

PRINCIPALS INCÒGNITES

Img pollos3e
Experts dels Centres Nord-americans per a la Prevenció i el Control de Malalties (CDC, en les seves sigles angleses) estudien la transmissió i la virulència del virus de la grip aviari en fures i ratolins amb la finalitat de respondre a preguntes com la qual gira entorn de si es produirà una pandèmia humana de la malaltia. Una de les principals incògnites sobre el virus de la grip aviari és si causarà una pandèmia humana. Alguns experts consideren que això s’hauria d’haver produït ja, però la forma actual del virus no sembla ser un germen pandémico perquè fins ara no es contagia fàcilment de les aus a humans, i perquè els humans infectats rarament la transmeten a uns altres.

Malgrat tot, això podria canviar si el virus mutés de manera que facilités la infecció i el contagi entre humans. Les recerques se centren ara a aclarir perquè un virus pot ser tan contagiós entre les aus però difícil de transmetre’s entre mamífers, i quin tipus de mutació canviaria tot això. Algunes de les hipòtesis llançades afirmen que l’aparició del virus en grans esbarts d’aus domèstiques pot haver produït formes més virulentes d’H5N1. El fet que el virus hagi començat a infectar a mamífers, com a gats, porcs i gossos, és una mala notícia. Segons Nancy Coix, directora del Departament de grip als Centres per al Control de Malalties d’EUA, «quantes més oportunitats tingui el virus de mutar durant la multiplicació en un hoste mamífer, més probable és que muti».

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions