Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Autoritzar aliments nous en la UE

Una nova proposta comunitària pretén simplificar els procediments per avaluar i autoritzar aliments nous al mercat europeu

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 25deGenerde2008

La Comissió Europea ha adoptat una proposta que revisa el Reglament sobre Nous Aliments. L’objectiu d’aquesta mesura és que certs aliments nous i innovadors tinguin millor accés al mercat comunitari, garantint al mateix temps la protecció del consumidor.

El concepte ‘nous aliments’ engloba a tots els aliments i ingredients de recent desenvolupament, així com els que ja existien i que s’han elaborat a partir de fonts diferents a les habituals o produïdes mitjançant diferents mètodes als tradicionals a partir de tècniques noves. També es refereix a aquells aliments que es consumeixen habitualment en altres països però no en la UE, on no tenen antecedents de consum. Ara, la proposta comunitària pretén «crear un sistema més eficient i pràctic per regular els aliments nous que ofereixi als consumidors de la UE el benefici de disposar de la varietat més moderna possible d’aliments i que estableixi unes condicions favorables per a la indústria alimentària».

Un ampli concepte
Clonació i nanotecnologia són dues de les tècniques que s’inclouen en el concepte de ‘nous aliments’

L’ús de tecnologies noves en la cria o el cultiu i en els processos de producció de l’aliment, i també els aliments modificats per processos de producció nous, com la nanotecnologia, podrien tenir conseqüències en l’aliment i, per tant, repercutir en la seva seguretat. No obstant això, i segons es manifesta en l’esmentada proposta, els aliments derivats de noves varietats de plantes o noves races d’animals produïts mitjançant tècniques tradicionals de cria o cultiu no haurien de considerar-se aliments nous. Així, el terme ‘aliments nous’ hauria d’afinar-se englobant els aliments derivats de plantes i animals, produïts amb tècniques de cria o cultiu no tradicionals, com els processos de clonació.

Un dels principals objectius de la proposta (EC Nº258/97) és simplificar els procediments per avaluar i autoritzar aliments nous. Per a això, s’implantarà un procediment centralitzat i se suprimiran els processos administratius nacionals, que impliquen una duplicació del treball. La Comissió Europea ha proposat aquest canvi en la Regulació de Productes d’Alimentació Nous per centralitzar el procediment d’avaluació amb la intenció que la seva entrada al mercat de la Unió Europea sigui «més ràpida i eficient».

Un procés més simple

Una vegada que la Comissió Europea rebi una sol·licitud d’autorització d’un aliment nou o el seu ús com a ingredient, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) ho avaluarà per si planteja o no algun perill per als consumidors o si podria induir-los a engany. A més, si un aliment nou ocupa el lloc d’un altre, això no hauria d’implicar un desavantatge nutricional per al consumidor. Així, la Comissió realitzarà l’avaluació científica del producte i si compleix els requisits de seguretat alimentària ho presentarà als Estats membres per aprovar-ho en el Comitè Permanent de la Cadena Alimentària i la Salut Animal.

Fins ara, la persona responsable de la introducció d’un aliment nou al mercat comunitari havia de presentar una sol·licitud a l’Estat membre en el qual el producte anava a ser inclòs per primera vegada, amb còpia de la sol·licitud a la Comissió. Era l’Estat membre qui, a més de rebre les peticions, realitzava l’avaluació inicial a través d’un organisme competent, enviant als altres membres els informes per a la seva anàlisi. Un Estat membre o la Comissió podien presentar observacions o objeccions fonamentades a la comercialització de l’aliment. La Comissió era destinatària de les observacions o objeccions formulades, que transmetia als Estats membres en un tediós procediment.

La Comissió, a més de tot el descrit, també busca simplificar el procés per a l’entrada de productes que es consumeixen de manera tradicional en països tercers no comunitaris, la qual cosa diversificaria el mercat introduint aliments pràcticament desconeguts per als consumidors europeus. Es proposa que el requisit sigui una notificació del país sobre la seguretat alimentària del producte i dels seus antecedents històrics que se sotmeti a l’aprovació de l’EFSA i dels Estats membres. Si no rep cap objecció, l’aliment tradicional podrà entrar al mercat quan hagin transcorregut cinc mesos després de la notificació. Es tracta d’instaurar un sistema d’autorització proporcionat i un ambient favorable al comerç.

A més, la nova proposta inclou la protecció de dades del nou producte durant cinc anys abans que l’aliment pugui ser elaborat per qualsevol productor de la UE. Aquesta proposta per la qual es revisa el Reglament sobre Nous Aliments va estar precedida d’una consulta en 2006 amb les parts més interessades, com la indústria alimentària, els consumidors, autoritats nacionals i de la UE, tercers països i organitzacions internacionals.

El cas de la clonació
En els últims dies, el procés de clonació ha estat motiu de debat en fòrums científics i profans per un esborrany d’informe realitzat per l’EFSA, en el qual es manifesta que els productes obtinguts de vaques i porcs sans clonats són segurs per a la salut. El debat que ha saltat als mitjans de comunicació ve recolzat pel Grup d’Ètica de la Unió Europea (EGE), que va emetre uns dies després els seus dubtes sobre la comercialització de carn i llet resultants d’animals clonats, matisant així el vistiplau de l’EFSA.

ALIMENT NOU?

Img noni1
El Reglament (CE) N° 258/97 del Parlament Europeu i del Consell de 27 de gener de 1997 sobre Nous Aliments i Nous Ingredients Alimentaris defineix aquests productes com els aliments i ingredients alimentosos que no han estat utilitzats per al consum humà en un grau significatiu dins de la UE abans del 15 de maig de 1997, data de l’entrada en vigor d’aquesta norma.

A través d’aquest Reglament s’estableix el procediment que és necessari seguir per a l’autorització de la comercialització de nous aliments i de nous ingredients alimentosos. Abans que sigui autoritzada la seva comercialització en la UE, els nous aliments han de sotmetre’s a una avaluació de seguretat que garanteixi el nivell més elevat de protecció per a la salut del consumidor.

Aquest Reglament va néixer per la necessitat de protegir la salut pública, garantint que els nous aliments i els nous ingredients alimentaris estiguin sotmesos a una avaluació de seguretat única per mitjà d’un procediment comunitari abans de ser posats al mercat en la Comunitat Europea, però també per afavorir la lliure circulació dels productes autoritzats en tots els Estats membres tenint en compte que les diferents legislacions nacionals en matèria de nous aliments podrien obstaculitzar-la afectant de manera directa al funcionament del mercat interior.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions