La Unió Europea ha actualitzat el Reglament (UE) nº 37/2010 sobre les substàncies farmacològicament actives i la seva classificació quant als límits màxims de residus (LMR) en els productes alimentosos d’origen animal. La revisió duta a terme afecta a quatre productes indicats per tractar animals destinats a la producció alimentària, en concret per als sectors porcí, oví, caprí, cunícola i equí. L’article enumera les substàncies a les quals fa referència i l’ocupació pel qual estan destinades i com s’asseguren els límits màxims de residus.
La legislació sobre les substàncies emprades en la cria d’animals destinats a la producció d’aliments està en constant revisió, de la mateixa forma que succeeix amb altres productes com els plaguicides. En aquesta línia treballa el Comitè de Medicaments d’Ús Veterinari de l’Agència Europea de Medicaments (AEM) que ves-la, des del punt de vista científic i tècnic, per que els canvis en la legislació segueixin mantenint la seguretat dels aliments que es van a consumir.
Quatre nous usos
Els canvis legislatius autoritzen nous usos de medicaments per al bestiar porcí, oví, caprí, cunícola i equí
La gamitromicina s’ha autoritzat per a la seva ocupació en el bestiar porcí. Aquesta substància ja estava autoritzada amb anterioritat per a animals de l’espècie bovina (excepte la producció de llet per a consum humà), una autorització que contempla el Reglament d’Execució (UE) 2015/150 de la Comissió, de 30 de gener de 2015, pel qual es modifica l’annex del Reglament (UE) nº 37/2010 pel que fa a la substància gamitromicina.
Per als sectors oví i caprí s’ha revisat la situació de la tulatromicina, que ja estava autoritzada per als bovins i porcins. Ara, amb els nous canvis, també pot usar-se en les espècies de bestiar oví i caprí. La tulatromicina s’ha aprovat pel Reglament d’Execució (UE) 2015/152 de la Comissió, de 30 de gener de 2015, pel qual es modifica l’annex del Reglament (UE) nº 37/2010 pel que fa a aquesta substància.
D’altra banda, els conills podran tractar-se amb doxiciclina, d’acord amb l’establert en el Reglament d’Execució (UE) 2015/151 que autoritza aquesta substància per al sector cunícola. Fins avui, ja estava autoritzada per a bovins (excepte producció de llet), porcins i aus de corral (amb l’excepció dels ous).
Finalment, la metilprednisolona s’autoritza per al sector equí després de la presentació de la sol·licitud. L’Agència Europea de Medicaments i el Comitè de Medicaments d’Ús Veterinari han emès un dictamen en el qual recomanen establir un límit màxim de residus (LMR) de metilprednisolona pels équidos i extrapolar-ho en la llet de vaca a la llet d’egua. Reglament d’Execució (UE) 2015/149 de la Comissió, de 30 de gener de 2015, que modifica l’annex del Reglament (UE) nº 37/2010 pel que fa a aquesta substància.
Assegurar els límits de residus
En aquests casos es respecten els procediments derivats del Reglament 470/2009 per a la fixació dels límits de residus (LMR) de les substàncies actives des del punt de vista farmacològic en els aliments d’origen animal. D’aquesta forma, es compleixen els objectius bàsics. D’una banda, la protecció de la salut humana i animal, assegurant que aquests medicaments o substàncies solament poden usar-se en animals destinats a la producció d’aliments i que compten amb una avaluació favorable de l’EMEA (Agència Europea de Medicaments), que valora els riscos en funció del metabolisme i l’eliminació de les substàncies actives, el tipus de residus, a més de la ingesta diària admissible. En connexió amb les valoracions de l’EMEA, és obligatori conjugar el punt de vista amb el de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).
D’altra banda, també és de summa importància assegurar la disponibilitat de medicaments veterinaris adaptats a les malalties d’aquests animals. Aquesta situació de vegades pot resultar complexa, motiu pel qual s’estableixen procediments per extrapolar els LMR existents a una substància activa en un aliment/espècie a altres aliments derivats o espècies animals diferents, aquest cas sense necessitat de dictamen previ d’EMEA (els LMR adoptats en el Codex Alimentarius i als quals la UE no ha posat objecció).
