Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Avanços jurídics en matèria d’OMG

La controvèrsia sobre els transgènics ha portat a diversos governs a dictar normes proteccionistes i als consumidors a reivindicar el dret a la informació

img_115 4

Els aliments transgènics desperten encara certes reticències i rebutjos, a pesar que alguns governs i bona part de la ciència intenten convèncer de les bondats de les seves propietats i que els «venen» fins i tot com una solució per pal·liar la gana al món. La veritat és que, a pesar que no són pocs els avanços que s’han realitzat sobre aquest tema, urdiéndose cada vegada més una major flexibilitat cap a la seva acceptació, encara queden molts dubtes sobre els seus possibles riscos, no només en el medi ambient, sinó també en la salut humana i animal.

Img nutrition label

El que de cap manera estan disposats a perdre un nombre important de consumidors i associacions, malgrat les pressions que exerceixen certs països en el si de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), és la possibilitat d’estar ben informats per diferenciar els aliments convencionals dels quals contenen o són organismes modificats genèticament (OMG). En aquest sentit, interessa que els governs aprovin legislacions més proteccionistes per al consumidor i fomentin les accions judicials per reivindicar el que consideren que són drets fonamentals.

La qüestió plantejada és tan important que ha portat a 100 organitzacions internacionals de més de 40 països a declarar el 8 d’abril de 2006 com el dia internacional d’oposició col·lectiva als OMG. Durant aquest dia s’han realitzat esdeveniments públics importants en varis d’aquests països per demostrar l’oposició global i constant als aliments i a les plantes transgèniques.

Tal com han deixat constància jutges i legisladors, és evident que els conflictes que suscita la qüestió, tant en l’àmbit internacional com a nacional, no són únicament de caràcter mediambiental o sanitari o dels consumidors, sinó d’índole política i principalment de poderosos interessos econòmics entre els països industrialitzats. A més, s’emmarca en un procés de globalització en el qual s’enfronten el dret al lliure comerç d’una banda i, per un altre, el dret de les persones a preservar la seva salut i el medi ambient, així com a estar informades i a triar aquells aliments que pretén consumir.

El cas argentí
La norma argentina exigeix als comerços disposar d’un llistat amb els productes transgènics que ofereixen al consumidor

Fa ara amb prou feines un any que la justícia argentina, i més concretament el Superior Tribunal de Riu Negre, va haver de pronunciar-se sobre un curiós assumpte plantejat per Sofia A. Bordenave, de Sant Carlos de Bariloche, que va recórrer a els tribunals en la seva condició de consumidora i en representació de la Fundació Centro de Drets Humans i Ambient (CEDHA). La demandant sol·licitava una condemna per a l’Adreça d’Inspecció General de la Municipalitat de Sant Carlos de Bariloche, perquè, en un termini no superior a 60 dies, confeccionés una llista amb el nom dels productes transgènics que es comercialitzaven en la seva jurisdicció.

Aquesta petició la feia a l’empara de la Constitució regional, la Llei de Protecció del Consumidor i d’una Ordenança municipal aprovada l’any 2001, per la qual es reconeixia aquest dret. Com era d’esperar, la municipalitat de Sant Carlos de Bariloche es va oposar a aquesta petició, al·legant que l’Ordenança en qüestió era impossible de complir, d’acord a la informació disponible, i que aquesta acció s’oposava diametralment a la postura del país quant al comerç internacional i que la norma en qüestió es trobava en tràmit de derogació, fundat precisament en la impossibilitat de compliment.

D’altra banda, el director nacional d’Alimentació de la Secretaria d’Estat d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Aliments de la Nació, va al·legar que un llistat d’aliments que utilitzen com a matèries primeres i/o ingredients OMG podria induir al consumidor a sospitar algun tipus de risc per a la seva salut, quan els organismes encarregats de la seva seguretat havien arribat a la conclusió que l’ús alimentari del producte avaluat és tan segur com el seu homòleg convencional, d’acord amb les pautes habituals d’elaboració industrial o propietària. La creació d’un llistat no resultava operant a les finalitats enunciades en l’ordenança en aliments equivalents als seus homòlegs convencionals.

De la mateixa forma, consideraven que els mètodes analítics no podrien diferenciar uns d’uns altres i que, de manera subjacent, creen dubtes sobre l’impacte mediambiental i la innocuïtat alimentària dels OMG que es comercialitzen a Argentina i el govern dels quals s’oposa a la diferenciació obligatòria d’aliments derivats de productes OMG en considerar que constitueix un obstacle innecessari per al comerç d’acord a l’establert en els Acords d’Obstacles Tècnics al Comerç (TBT) de l’OMC.

Els jutges argentins van considerar que el legislador ja havia tingut en compte, en dictar la polèmica norma, els criteris de la Unió Europea establerts en sengles Reglaments sobre la matèria de 2003, entre ells el «principi de precaució» o «principi de cautela», així com que les principals crítiques eren els possibles perills per a la salut humana, el dany al medi ambient i sobre la condició de la tecnologia usada que permet fer combinacions no naturals de gens. Tampoc se’ls va escapar el fet que Suïssa, Àustria i Luxemburg havien prohibit la comercialització de productes transgènics, i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) avalua els aliments transgènics des de 1990.

En aquest sentit, es van pronunciar a favor que els aliments que contenen elements transgènics portin un etiquetatge que ho expliciti, a pesar que es desconeixen els riscos d’aquests experiments. Una de les finalitats és que es respecti el dret d’informació de tot individu i la necessitat que tot consumidor tingui la possibilitat de triar. La Sentència dictada ordena al fet que en el termini de 90 dies a partir de la seva notificació procedeixi a donar compliment a l’Ordenança incomplida, exigint als comerços habilitats a posar a la disposició dels consumidors un llistat amb la nòmina de productes transgènics i un cartell visible que indiqui la disponibilitat d’aquest llistat.

LA NECESSITAT D'UNA REGLAMENTACIÓ SEGURA

Img etiqueta
Actualment existeix un ampli debat sobre els dubtes i incerteses que planteja la comercialització d’OMG, bàsicament per l’absència d’informació sobre els possibles riscos que podrien generar-se als consumidors derivats de la ingesta d’aquests aliments. Un debat que es dona tant en la comunitat científica com en la societat i que ha determinat l’aprovació de diferents legislacions nacionals destinades a protegir al consumidor.

Alguns governs han intentat regular el dret dels consumidors a una lliure elecció sobre la compra de transgènics mitjançant un correcte etiquetatge específic. No obstant això, la protecció del consumidor ha degut conjugar-se amb la protecció de les innovacions biotecnològiques i la seva posterior explotació a través del mercat.

Tot això ha posat al descobert la insuficiència dels principis del dret clàssic per resoldre, amb equitat i justícia, els conflictes que se susciten en una societat entre el consumidor i les empreses que comercialitzen aquest tipus de productes. El fet és que encara avui dia hi ha països que no permeten la importació, cultiu, ús o comercialització de productes transgènics i a molts altres països no existeix encara una legislació adequada per regular el cultiu, ús, i comercialització d’aquests productes.

Alguns juristes especialistes sobre la matèria, com Oriol Mir, i que aposten pel desenvolupament dels OMG, imposen dues condicions fonamentals: que aquest desenvolupament es produeixi sota «una regulació jurídica estricta, elaborada per les instàncies polítiques democràtiques triades pels ciutadans, que minimitzi els riscos i objeccions ètiques existents»; i que l’observança d’aquesta regulació sigui «fèrriament controlada pels poders públics, en general, i per l’Administració pública, en particular». Mir considera que en cap cas la matèria dels OMG ha de quedar subjecta únicament a l’autorregulació i a l’autocontrol del propi sector.

Bibliografía

Sentència dictada el 17 de març de 2005 pel Superior Tribunal de Justícia de Riu Negre (Argentina) en l'expedient número 18726/03-STJ seguit per Sofia A. Bordenave s/MANDAMUS.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions