Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Biocides i sector alimentari

L'ús de biocides en l'àmbit alimentari està molt restringit a fi de garantir un elevat nivell de protecció per a la salut dels consumidors

A fi de preservar la salut pública, la dels animals i el medi ambient, la normativa sobre biocides disposa d’obligacions d’estricte compliment per qui pretén comercialitzar aquests productes. Malgrat l’amplitud d’ús d’aquest tipus de substàncies, en l’àmbit alimentari s’ha decidit, de moment, establir un ús restringit.

Els biocides són definits com les substàncies actives i preparats que contenen una o més substàncies actives, destinades a destruir, contrarestar, neutralitzar, impedir l’acció o exercir un control d’un altre tipus sobre qualsevol organisme nociu per mitjans químics o biològics. Entre les substàncies actives cal utilitzar totes aquelles substàncies o microorganismes permesos, inclosos virus o fongs, que exerceixin una acció general o específica contra tot organisme la presència del qual sigui indesitjable o que tingui un efecte nociu per a l’ésser humà, les seves activitats, els productes que consumeix, utilitza o produeix, o sobre els animals o el medi ambient.

En l’àmbit de l’alimentació humana, atenent principalment als tipus i a la descripció dels biocides que la pròpia norma estableix en els seus Annexos, el seu ús no pot ser generalitzat, i se li suposa restringit a la destinació fixada en cadascun d’ells. Així, i en primer lloc, localitzem un possible ús en l’àmbit alimentari entre els desinfectants i biocides generals del Grup principal 1 en els següents tipus de productes:

  • Tipus de producte 4.- Desinfectants per a les superfícies que estan en contacte amb aliments: productes emprats en la desinfecció d’equips, recipients, utensilis per a consum, superfícies o canonades relacionats amb la producció, transport, emmagatzematge o consum d’aliments o begudes (inclosa l’aigua potable) per a éssers humans.

  • Tipus de producte 5.- Desinfectants per a aigua potable: productes emprats per a la desinfecció de l’aigua potable.

    En aquest cas s’inclouen els productes de neteja, inclosos els detergents líquids i en pols i productes similars, que persegueixen un efecte biocida per a la desinfecció de les superfícies que estan en contacte amb els aliments, i per a la desinfecció de l’aigua potable. La normativa sembla excloure, atenent a la classificació que la realitza, aquells desinfectants la finalitat dels quals és la desinfecció directa dels aliments, amb l’excepció exclusiva de l’aigua potable.

    D’altra banda, els biocides del Grup principal 4 s’inclouen en «altres biocides»:

  • Tipus de producte 20: conservants per a aliments: productes emprats per a la conservació d’aliments mitjançant el control dels organismes nocius.

Al marge de l’àmbit estricte del que és l’alimentació humana, els biocides tenen altres usos relacionats de forma directa o indirecta amb aquest àmbit, com són el propi de l’alimentació animal (pinsos), higiene humana, àmbits de la vida privada i la salut pública (desinfecció de l’aire, zones públiques, entre altres), biocides per a la higiene veterinària, i plaguicides.

Autorització i risc
L’ús de biocides en l’àmbit de l’alimentació humana està restringit i subjecte a obligacions d’estricte compliment

Abans de la seva comercialització, els biocides han d’emplenar uns requisits previs, amb la finalitat de ser autoritzats per l’autoritat competent. I és que, com a principi general, s’estableix que l’autoritat competent adoptarà la decisió relativa a l’autorització d’ús del biocida després d’integrar els riscos derivats de cada substància activa amb els riscos derivats de cada substància de possible risc present en el biocida.

Les avaluacions de risc abastaran la utilització normal del biocida i el cas realista més desfavorable, inclusivament qualsevol qüestió pertinent d’eliminació tant del biocida en si com de qualsevol material tractat amb ell. I és que l’autoritat competent únicament concedirà l’autorització a aquells biocides que, quan siguin utilitzats conformement a les seves condicions d’autorització, no presentin un risc inacceptable per a l’ésser humà, els animals o el medi ambient, siguin eficaços i continguin substàncies actives permeses en la Comunitat com a integrants de tals biocides.

En l’adopció de decisions, l’autoritat competent tindrà en compte els resultats de l’avaluació del risc, especialment la relació entre exposició i efecte; la naturalesa i gravetat de l’efecte; la gestió del risc que pot aplicar-se; l’àmbit d’utilització del biocida; l’eficàcia del biocida; les propietats físiques del biocida; i els avantatges que ofereix la utilització del biocida. En alguns supòsits es pot autoritzar un biocida baix determinades condicions o restriccions, que s’establiran en funció de la naturalesa i l’abast dels avantatges i riscos previstos en relació amb el seu ús.

La norma deixa bastant clar que l’autoritat competent no autoritzarà un biocida si l’avaluació del risc confirma que, fins i tot en el supòsit realista més desfavorable de la seva aplicació previsible, el producte presenta un risc inacceptable per a l’ésser humà. I és que en l’adopció de la decisió relativa a l’autorització d’un biocida, l’autoritat competent tindrà en compte els possibles efectes en totes les poblacions humanes, és a dir, usuaris professionals, usuaris no professionals i persones exposades directa o indirectament via medi ambient.

Entre els efectes adversos estudiats de la substància en qüestió es tindran en compte la seva possible toxicitat aguda, irritació, corrosividad, sensibilització, toxicitat per dosis repetides, genotoxicidad, carcinogenicidad, neurotoxicidad, toxicitat per a la reproducció, juntament amb les propietats fisicoquímiques, i qualsevol altra propietat adversa de la substància activa o de possible risc. No obstant això, la normativa sobre biocides permet la comercialització i utilització d’aquells declarats de «baix risc», prèvia presentació de l’oportú expedient, el compliment dels requisits legals establerts i el seu registre.

NOVES INFORMACIONS I NOUS ADVERTIMENTS

Img plastics1

La normativa de biocides imposa noves obligacions d’informació al posseïdor d’una autorització. I és que per pròpia iniciativa, i sota la seva responsabilitat, haurà de notificar immediatament per escrit a la Direcció general de Salut Pública la informació que conegui relativa a una substància activa o un biocida que la contingui i que pugui influir en la continuïtat de l’autorització.

En aquest cas, notificarà els nous coneixements o informació sobre els efectes de la substància activa o del biocida en l’ésser humà o el medi ambient, els canvis en l’origen o composició de la substància activa, els canvis en la composició d’un biocida, el desenvolupament de resistència, els canvis de tipus administratiu o altres aspectes com el tipus d’envasament.

Atenent a la potencial perillositat d’alguns d’aquests productes, els posseïdors de l’autorització tenen un nivell d’exigència major durant la fase de comercialització del producte. En aquest sentit, i com primera mesura, s’estableix que els productes que estiguin a l’abast del públic en general i puguin confondre’s amb aliments, begudes o pinsos, contindran components que dissuadeixin del seu consum, i s’envasaran de manera que es redueixi al mínim la possibilitat de tal confusió.

La rigurosidad és tal que els biocides han d’etiquetar-se conformement al que es disposa en el Reglament de preparats perillosos. En cap cas s’admet en el seu etiquetatge o publicitat indicacions com a «biocida de baix riscos», «no tòxic» o «inofensiu» ni advertiments similars, així com tampoc informació que indueixi a error al consumidor.

El contingut de la informació que ha de facilitar-se al consumidor final a través de l’etiqueta és de compliment estricte, havent-se d’indicar en tot cas, i entre altres aspectes preventius, la identitat de totes les substàncies actives i la seva concentració; l’ús pel qual s’ha autoritzat; instruccions d’ús i dosatge; detalls d’efectes adversos probables, directes o indirectes, i instruccions de primers auxilis; la frase «llegeixin-se les instruccions adjuntes abans d’utilitzar el producte», en cas que vagi acompanyat d’un prospecte; instruccions per a l’eliminació segura del biocida i del seu envàs, inclosa, quan escaigui, qualsevol prohibició de reutilització de l’envàs; el període de temps necessari perquè es produeixi l’efecte biocida o detalls sobre les mesures preventives necessàries durant la seva utilització, emmagatzematge i transport, per exemple, en el cas d’aliments.

En tot cas, considerem que els desinfectants o biocides destinats al consumidor final hauran de contenir tota la informació que sigui necessària per a un ús adequat i destinació de la substància en qüestió amb la finalitat d’evitar riscos innecessaris derivats d’una falta d’informació. En aquest sentit, els professionals tenen a la seva disposició la denominada fitxa de seguretat del producte, que conté totes aquelles mesures preventives que han d’adoptar-se durant la utilització del producte.

Bibliografía

NORMATIVA

-Reial decret 1054/2002, d'11 d'octubre, pel qual es regula el procés d'avaluació per al registre, autorització i comercialització de biocides (BOE número 247/2002, de 15 octubre 2002).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions