Bioenergia i seguretat alimentària

La seguretat alimentària, segons la pròpia FAO, té quatre dimensions en relació amb la bioenergia: disponibilitat, accés, estabilitat i utilització. Actualment són freqüents les trobades i fòrums oberts per a l’estudi i la reflexió de les conseqüències de la producció de bioenergia en la seguretat alimentària, tant respecte als aspectes positius com negatius. La preocupació és molt més creixent en aquells països que estan experimentant més directament les seves conseqüències directes o que emergeixen com a nous productors de matèria primera per a aquests nous recursos energètics.

La seguretat alimentària, segons la FAO, és un factor de mínims per a la subsistència de l’espècie humana. El desenvolupament de la producció de bioenergia en el planeta no està exempt de certs riscos per a la població més desfavorida que subsisteix en un ambient rural de l’agricultura. Els efectes negatius de la bioenergia haurien de minimitzar-se al màxim per a evitar atemptats contra els drets bàsics de les persones.

Segons dades que exposen les pròpies organitzacions internacionals, al voltant del 70% dels 854 milions de persones que sofreixen fam en el món viu en zones rurals i subsisteixen de l’agricultura, sovint concentrades en regions particularment exposades a la degradació del medi ambient i el canvi climàtic. Uns 820 milions d’aquestes persones viuen als països en desenvolupament, 25 milions als països en transició i 9 milions als països industrialitzats.

Els elevats preus del petroli i la creixent preocupació en relació amb la seguretat energètica i el canvi climàtic mundial han portat a diversos països a buscar fonts alternatives d’energia i a oferir incentius per a incrementar l’ús de fonts renovables d’energia, inclosa la bioenergia. Els experts internacionals que estan analitzant la situació consideren que la bioenergia presenta tant oportunitats com riscos respecte a cadascuna de les quatre dimensions de la seguretat alimentària. Asseguren que les implicacions de la bioenergia per a la seguretat alimentària dependran de l’escala i el tipus de sistema que es consideri, l’estructura dels mercats de productes i energia i les decisions en matèria de polítiques agrícoles, energètiques, ambientals i comercials.

No perden oportunitat per a expressar la seva preocupació davant els ràpids canvis tecnològics que s’estan produint en el sector de la bioenergia, que representen una altra gran font d’incertesa en relació amb la seguretat alimentària. En el sector bioenergètic el segment que està experimentant un major creixement és el dels biocombustibles líquids, que es produeixen fonamentalment a base de cultius agrícoles que també són utilitzats per a l’alimentació i els pinsos. En aquest sentit, la repercussió en la seguretat alimentària és directa, donat els efectes que això té sobre els preus dels productes bàsics.

Els efectes per a la seguretat alimentària poden ser positius o negatius depenent de la tecnologia i de l’elasticitat de substitució entre la matèria primera utilitzada per a la producció d’energia i aliments. Els experts creuen que la transició de la utilització tradicional de bioenergia a serveis energètics moderns, derivats de la biomassa o d’altres fonts energètiques, poden tenir implicacions positives per a la seguretat alimentària de la majoria de les persones afectades.

Com a antecedent més immediat podem il·lustrar el succeït a Mèxic a la fi de 2006 i principis de 2007, com exposa l’informe de la FAO de 2007. El fet és que el preu intern de productes alimentosos derivats del blat de moro (que s’usa com a ingredient principal de la dieta mexicana) va augmentar considerablement com a conseqüència d’un increment dels preus internacionals del blat de moro. La situació va afectar de manera greu a la població que utilitzava el blat de moro en una major proporció i que disposava de més baixos recursos econòmics.

A pesar que Mèxic era autosuficient respecte a la producció de blat de moro al començament de la dècada dels 80, amb l’aplicació de tractats de lliure comerç, polítiques desfavorables al sector agrari mexicà i a subsidis a productors estatunidencs, va passar a ser importador de gran part del seu consum de blat de moro: aproximadament el 30% del blat de moro groc i el 25% del blat de moro blanc provenen dels Estats Units.

Les conseqüències perjudicials van venir quan l’índex del preu del blat de moro a nivell mundial va augmentar un 31% entre juliol de 2006 i juny de 2007. Entre les causes d’aquest augment es troba la caiguda de la collita estatunidenca a causa de la sequera, però també en la major demanda de blat de moro per a la producció d’etanol. Com a dada significativa cal exposar que la demanda per a produir etanol als Estats Units ha passat de 25 milions de tones per al 2003, a prop de 54 milions de tones per al 2007 (20% de la producció interna). L’augment del preu del blat de moro va portar a productors ramaders a buscar farratges alternatius, la qual cosa va impulsar també el preu d’altres grans.

La pròpia FAO ha preparat una Plataforma Internacional de Bioenergia (IBEP) per a oferir els nexes decisius i facilitar la transició cap a un futur d’energia sostenible, acoblant els beneficis locals amb els mundials i tenint en compte el benestar de les futures generacions. No obstant això, són conscients que és necessari més recerca i assistència tècnica en aquestes àrees aprofitant el potencial per a maximitzar les oportunitats derivades de la producció de bioenergia i minimitzar els regs d’afectar negativament la seguretat alimentària.

Si bé és cert que en els últims tres decennis, la bioenergia ha estat part integral de la labor de la FAO, no ha estat fins a dates recents quan va posar en marxa un procés per a lliurar polítiques directes i assistència tècnica en el camp als països membres, mobilitzant la seva experiència interdisciplinària en qüestions de bioenergia, que van des de consideracions d’agronomia, ús de la terra, gènere, tecnologia, indústria i medi ambient. La primera consulta tècnica, celebrada a Roma entre el 16 i el 18 d’abril de 2007, va contribuir a entendre millor la forma en què els sectors de la bioenergia poden representar tant riscos com oportunitats per a la seguretat alimentària. Va haver-hi consens general en què si bé el desenvolupament de l’energia podria comprometre la seguretat alimentària i produir danys ambientals, també pot ser una força positiva que contribueixi a donar major benestar a la població rural de tot el món, en particular si els governs i la societat civil es fan càrrec dels aspectes ambientals i de la seguretat alimentària.

La bioenergia es produeix, segons un informe elaborat per la FAO, a partir de diversos combustibles biològics, i aquests es produeixen directa o indirectament amb biomassa, com la llenya, carbó, etanol, biodièsel o biogas (metà). La biomassa és un material d’origen biològic (excepte el material fòssil incrustat en les formacions geològiques) com els cultius energètics, les deixalles i subproductes agrícoles i forestals, l’abonament i la biomassa microbiana.

La bioenergia inclou tota la dendroenergía i tots els recursos agroenergéticos (llenya, carbó, residus forestals, licor negre i qualsevol altre tipus d’energia obtinguda dels arbres). Els recursos agroenergéticos són cultius especialment conreats per a obtenir energia, com la canya de sucre, la iuca, la remolatxa, el sorgo dolç, el blat de moro, la palma d’oli, la colza i altres llavors oleaginoses, així com diversos tipus de pastures. Altres recursos agroenergéticos són els subproductes agrícoles com la palla, fulles, tiges, peles, beines, el fem i els excrements dels ocells de corral, així com altres subproductes de la matança i de l’elaboració d’aliments i productes agrícoles.

L’informe reconeix que la bioenergia podria oferir oportunitats positives per a contribuir a un major benestar de la població rural però també adverteix que alguns tipus de desenvolupament de la bioenergia podrien comprometre la seguretat alimentària i produir danys ambientals. El sector requerirà que els governs prestin especial atenció a les qüestions ambientals i a la seguretat alimentària. La previsió immediata és que els principals productors com el Brasil, els EUA, la UE i el Canadà redueixin l’exportació de productes alimentaris bàsics (cereals o llavors oleaginoses) o que incrementin les importacions de biocombustibles, o totes dues coses. A més, l’accelerat desenvolupament dels biocombustibles líquids per al transport pot produir els majors efectes immediats en la seguretat alimentària.

Una altra de les problemàtiques està relacionada amb la pujada de preus dels aliments per la competència per més terres agrícoles i recursos hídrics dirigits a la producció de biocombustibles. I és que amb el pas del temps, la situació podria ser més greu als països importadors d’aliments i energia. Les possibles conseqüències de l’augment de la producció i la demanda de bioenergia en la seguretat alimentària ha estat tractat en la Nota teòrica sobre seguretat alimentària, que és el document preparat en la Primera consulta tècnica de la FAO sobre bioenergia i seguretat alimentària.

En aquests moments, el més important per a totes les parts implicades en aquest procés és entendre les repercussions positives i negatives que els projectes de biomassa i bioenergia poden produir en la seguretat alimentària.