Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Bisfenol A en plàstics d’ús alimentari

L'ús d'aquesta substància en l'elaboració de plàstics com a envasos alimentaris i les seves possibles implicacions en la salut humana reobre la polèmica a EUA

El bisfenol A (BPA) és un producte químic que s’utilitza per a l’elaboració de material plàstic que pot anar destinat, entre altres funcions, a entrar en contacte amb aliments. Algunes ampolles de plàstic, biberons, elements de vaixella com a tasses i plats estan composts per aquest policarbonat, un plàstic rígid transparent que porta de cap als responsables sanitaris de Canadà i Estats Units. El primer país ja ha prohibit l’ús d’aquesta substància per a l’elaboració de biberons, i el segon acaba de donar per finalitzat l’estudi que conclou que no hi ha evidències científiques sobre els seus efectes perjudicials, una postura similar a la qual manté l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses).


La ingesta diària tolerable (IDT) per a les persones de bisfenol A és de 0,05 mil·ligrams per quilo de pes corporal al dia, segons establia en 2007 l’EFSA, que és la quantitat que un consumidor (incloent bebès i nens) pot ingerir amb seguretat sense efectes nocius. Considerada com a segura, no és probable que aquesta quantitat es modifiqui, almenys ara com ara, a tenor de la resposta que ha tingut, juntament amb l’Agència de Seguretat Alimentària britànica (FSA), una de les principals autoritats en matèria de seguretat alimentària en la Unió Europea, l’EFSA.

Tot això malgrat la preocupació que ha suscitat l’ús d’aquesta substància a EUA i Canadà com a component en envasos destinats a estar en contacte amb aliments. La polèmica va sorgir amb la publicació al setembre de 2008 d’un estudi en la revista “JAMA” que advertia que l’exposició a aquesta substància superava els límits establerts com a segurs i que aquesta exposició podria tenir efectes en la salut de les persones, com a alteracions hepàtiques o dany neurològic.
Opinions oposades
Els fabricants de biberons de Canadà han deixat d’utilitzar aquesta substància basant-se en els estudis que adverteixen que el bisfenol A podria alterar l’equilibri hormonal del cos i que l’exposició de la població general superava els límits establerts com a segurs. També en 2008, el Programa Nacional de Toxicologia nord-americana, que forma part dels instituts nacionals de salut del país, mostrava la seva preocupació pels possibles efectes perjudicials d’aquesta substància en bebès i nens petits.

Diferents organismes europeus afirmen que l’exposició humana actual a bisfenol A no constitueix un risc

Aquests resultats han trobat fa uns dies un nou aliat en un estudi realitzat per experts de l’Escola de Salut Pública d’Harvard, segons el qual el policarbonat utilitzat per fabricar ampolles s’associa a malaltia cardiovascular i diabetis en humans. El que conclou la recerca és que les persones que durant una setmana van beure d’aquest tipus d’ampolles (un total de 77) van augmentar en un 69% la quantitat de BPA en la seva orina.

Després d’aquests estudis, l’EFSA, que ja havia realitzat diverses anàlisis sobre aquests efectes, va determinar que alguns d’aquests resultats no “són concloents” en la relació causa-efecte, ja que no es tenen en compte altres valoracions científiques fetes sobre aquest tema. D’aquí la seva decisió de no efectuar una nova revisió dels límits d’ingesta diària i atenent al fet que considera que es tracta d’una substància que el cos “metaboliza i elimina de forma ràpida”.

També altres institucions i autoritats s’han posat a la feina i han iniciat diverses revisions sobre els riscos reals de l’exposició al BPA en contacte amb aliments. A l’EFSA li han seguit l’Institut Federal per a l’Anàlisi de Risc alemany, l’Agència de Protecció Ambiental danesa, l’Autoritat de Seguretat Alimentària francesa i l’Oficina per a la Salut Pública suïssa, a més de l’Agència de Medicaments i Aliments nord-americà. Totes elles conclouen que els nivells establerts ara “són segurs” i, per tant, l’exposició de les persones a través dels aliments no constitueix cap perill perquè la quantitat de substància que migra de l’envàs a l’aliment és mínima.

Evitar migracions
Un dels problemes que planteja l’ús de BPA en l’elaboració de materials en contacte amb aliments, igual que qualsevol un altre material que contingui substàncies químiques i sigui utilitzat per a aquesta fi, és la migració de substàncies de l’envàs a l’aliment. Segons l’EFSA, no obstant això, aquests nivells de migració són menors als 10 micrograms per quilo d’aliments, una xifra molt inferior al que estableix la normativa i que situa aquest límit en els 600 micrograms per quilo d’aliment. Al juny de 2008 l’organisme tornava a actualitzar les dades sobre la seguretat dels biberons elaborats amb policarbonat i altres ampolles i altres envasos com a llaunes i begudes revestides amb resines epoxi, un altre dels elements utilitzats en l’elaboració de plàstics.

El bisfenol A, una substància química orgànica, és fonamental per produir policarbonat, un plàstic amb unes particularitats (alta resistència a la calor, durador i gran transparència) que ho fan idoni per a l’elaboració d’infinitat d’objectes, com a DVD, electrodomèstics, ulleres de sol, material mèdic (respiradores o equips de diàlisis), biberons i ampolles reutilitzables, i sostres en els cotxes o cascos esportius.

ENVASOS INTEL·LIGENTS SOTA NORMA

La tecnologia alimentària dels últims anys s’ha centrat de forma especial en el desenvolupament de nous envasos, els denominats actius i intel·ligents, les particularitats dels quals responen a una major prolongació de la vida útil dels aliments i a un millor manteniment del seu estat. Un dels objectius és incorporar, de forma intencionada, components que alliberen substàncies en l’aliment o en el seu entorn. Ara, l’ús d’aquests materials compta amb una nova regulació europea, aprovada el passat mes de maig, per la qual s’estableixen els requisits específics que permeten la seva comercialització.

Un d’aquests requisits és la creació d’una llista comunitària de substàncies que poden utilitzar-se per a l’elaboració d’aquest tipus de materials. La norma estableix que abans d’introduir-les en un envàs, aquestes substàncies han de ser analitzades i autoritzades per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). En aquest sentit, ha de tenir-se en compte que hi ha nombrosos tipus de materials actius i intel·ligents, i que les substàncies responsables d’aquesta funció poden estar incorporades directament en el material (plàstic, paper o cartró) o anar en un recipient aparti. El fet que aquest tipus de substàncies s’incorporin en l’aliment obliga a establir condicions perquè aquest ús sigui segur, unes condicions similars a les quals s’apliquen en el cas d’additius i enzims alimentaris.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions