Cada any es consumeixen a Espanya, segons dades oficials, més de 42 milions de quilograms de bolets a través de la seva venda en establiments comercials. La xifra, molt probablement, es queda petita si es compara amb la recol·lecció massiva que solen donar-se amb l’arribada de la tardor. Malgrat això, continua faltant una normativa específica que doni cobertura a aquest important consum de temporada, especialment, quan es donen casos d’eventuals reclamacions.
L’arribada de la tardor s’associa, en moltes zones del nostre país, amb la recol·lecció de bolets silvestres. Cada any per aquesta època, i de manera especial durant els caps de setmana, un bon nombre de boscos i prats s’omplen literalment de recol·lectors ocasionals sense que mediï, per a la major part d’ells, a penes molt més que unes nocions bàsiques de recollida o de toxicitat associada a determinades espècies. Malgrat una afluència que en determinats paisatges pot arribar a ser massiva, no existeixen dades concretes ni del nombre de recol·lectors ni tampoc del volum de bolets consumit per temporada. Tampoc existeix una normativa adequada i específica relativa al seu consum.
La situació de buit legal conviu amb el fet que en algunes comunitats autònomes existeix una arrelada tradició recol·lectora i gastronòmica que ha donat pas a la “institucionalització per permissió” d’un comerç paral·lel, poc controlat i suculent, econòmicament parlant, d’una àmplia gamma d’espècies de temporada. I si bé les diferents administracions competents en l’àmbit sanitari i de consum preparen les seves campanyes informatives sobre els riscos que poden ocasionar la ingesta d’espècies desconegudes o similars a les comestibles, no és menys cert que falta un major control, especialment en les zones de recol·lecció i venda directa, sobre el compliment, no ja de la normativa específica (que no existeix) sinó de les condicions generals d’higiene per a garantir la seguretat i la salubritat dels productes posats a la disposició d’un consumidor confiat.
L’aparició d’algun intoxicat greu, o fins i tot d’algun mort com a conseqüència de la ingesta negligent de bolets, forma ja part de les notícies habituals de la temporada que s’inicia. Els fets afecten substancialment els recol·lectors aficionats i poc experts, així com al seu entorn familiar o d’amistat. Segons dades facilitades per l’Organització de Consumidors i Usuaris, al nostre país es registra una mitjana de deu intoxicacions anuals per ingesta de bolets verinosos.
Encara que en general el risc per consum de bolets no és quantitativament alt respecte al volum de vendes, sí que ho és a nivell qualitatiu o de potencial perillositat, que es relaciona amb la freqüent presència de determinades espècies verinoses en els boscos, la seva aparença enganyosa per als inexperts, l’elevada varietat de les no comestibles (diversos milers) sobre les comestibles (a penes una centena), i les seves fulminants conseqüències. El cas més significatiu és, probablement, el de l’espècie Amanita phalloides, els efectes de la qual poden arribar a ser mortals.
Quant al volum de consum, les úniques dades disponibles són els que obren en mans del Ministeri d’Agricultura i estan referits a la venda en establiments mercantils (establiments comercials, institucionals o d’hostaleria). D’acord amb aquests, el volum total de vendes va ascendir a un total de 42,78 milions de quilograms en 1999, xifra de la qual s’infereix un consum mig anual per persona de 1,1 kg. El volum de consum real, no obstant això, és desconegut, encara que diverses estimacions multipliquen entre dues i quatre vegades la quantitat anterior.
Situació legal diferenciada
En cas de conseqüències greus per a la salut, la situació legal del recol·lector ocasional i del qual adquireix els bolets en un establiment comercial és notablement diferent. Del primer es considera que assumeix el risc d’una eventual intoxicació per consumir un bolet verinós recol·lectat per ell mateix, mentre que el segon s’ha trobat amb el mateix resultat sense assumir aquest risc i que va adquirir el producte per compra a algú que va considerar més expert, suposadament habilitat per a això i que a més s’ha beneficiat per la venda.
En aquests casos, el dret deixa orfe al primer dels nostres afectats (afeccionat recol·lector), atès que ha assumit el risc i les seves conseqüències, impossibilitant-li per a reclamar o rescabalar-se dels danys patits. A més, es dóna la circumstància que aquests subjectes són l’objectiu bàsic de les campanyes d’informació i formació que les diferents administracions realitzen periòdicament a l’inici de cada temporada sobre les precaucions que han d’adoptar-se per a la recol·lecció i ingesta de bolets. En aquest cas l’Administració ha emplenat amb la seva labor de salvaguardar la salut pública dels seus ciutadans, mitjançant la realització d’actuacions preventives del risc.
El nostre segon afectat, no obstant això, es converteix en perjudicat amb dret a reclamar i a formular quantes accions legals li emparin contra aquell de qui va adquirir el bolet verinós, tant civils com penals, així com a formular aquelles reclamacions en via administrativa que consideri d’aplicació per infracció de normes reglamentàries generals sobre condicions de venda i subministrament al consumidor.
La normativa atorga protecció, en la seva qualitat de consumidor, a aquell que és considerat com a tal, és a dir, aquella persona física que adquireix com a destinatari final productes dels qui els faciliten o subministren. La problemàtica més greu que pot suscitar-se en aquests casos, i a pesar que el dret empara totalment al consumidor, es deriva de la situació de clandestinitat “” d’alguns dels llocs de venda, amb la consegüent dificultat d’identificació d’aquelles persones que ha subministrat el producte.
Comprovada la inactivitat de l’Administració en el control de les normes que garanteixen la seguretat i la salut dels ciutadans per a aquest cas concret, potser l’única reclamació procedent que li queda al perjudicat (ara impossibilitat per a reclamar contra un subjecte desconegut) és la que ha d’instar-se contra una Administració permissiva i poc controladora d’una activitat considerada de risc.
No obstant això, i com en moltes altres situacions, la millor solució és la prevenció i no la reparació. Experts en seguretat alimentària de l’àmbit jurídic vénen reclamant des de fa un temps la revisió del sistema per a regular adequadament les condicions tècnic-sanitàries que han de complir els bolets per a poder-se comercialitzar amb total seguretat. Màximament si l’accés al seu consum es produeix, en una alta proporció, a través de la seva compra en fires, llocs improvisats a peu de zones de recollida o en comerços alimentosos amb productes poc controlats, conservats o verificats.
