A primera vista, els utensilis de cuina poden tenir un aspecte net i lliure de qualsevol agent infecciós. Però la contaminació pot produir-se no solament a través dels aliments, l’aigua o el contacte amb persones infectades, sinó també amb els útils i equips de cuina que no es netegen o desinfecten de manera eficient després de cada ús. Entre tots ells destaquen els fregalls o esponges. Alguns estudis suggereixen que són els objectes més bruts d’una cuina. D’aquí la importància que es desinfectin i substitueixin amb certa periodicitat per reduir els riscos de contaminació. Aquest article explica com reduir la contaminació en els fregalls i què fer amb els draps de cuina.
Les esponges o fregalls de cuina, en general, es guarden al costat de l’aigüera, el lloc on més microbis poden acumular-se, i pel fet de romandre humides, poden servir de reservorio i vehicle de malalties transmeses per aliments. Les esponges contaminades amb patògens com Salmonella, Campylobacter o Staphylococcus aureus són capaços de transferir-los a superfícies d’acer inoxidable. Un fregall que s’ha usat durant més de dos o tres dies pot albergar centenars de bacteris. Si s’utilitza per netejar una superfície, la qual cosa s’està fent és estendre els patògens a altres zones. Les esponges s’usen per eliminar restes d’aliments que s’adhereixen a la seva superfície. Aquests residus, units a la humitat retinguda per l’esponja, ofereixen un entorn favorable per al creixement bacterià.
Reduir la contaminació en esponges
Els fregalls de cuina són un agent potencial de propagació de microorganismes patògens
Els fregalls han estat reconeguts com un agent potencial de propagació de microorganismes. Diversos estudis indiquen que bacteris com I. coli poden sobreviure en ells durant hores o dies. Ha de tenir-se en compte que una esponja de cuina maloliente és un signe segur que conté bacteris. Així ho reconeixien en un estudi realitzat en 2014 experts del Departament de Microbiologia i Patologia de NYU Langone (Nova York, EE.UU), segons el qual “on hi ha olor, hi ha gèrmens”. Encara que no desapareixen al 100% els gèrmens que poden trobar-se en un fregall, hi ha diverses maneres de reduir el risc de contaminació creuada:
Desinfectar l’esponja de forma periòdica. Especialistes del Departament d’Agricultura nord-americana (USDA) asseguren que si s’escalfa al microones durant un minut, es pot eliminar més del 99% de bacteris o floridures que puguin estar presents. Una altra de les formes més eficaces de desinfectar un fregall és submergir-la de 10 a 30 segons en una solució de clor amb aigua, segons l’estudi nord-americà; d’aquesta manera es maten els microbis que creixen en l’esponja.
Fins i tot després de tan sol dos o tres usos, el fregall ja pot estar ple de bacteris. Per això, si bé la neteja diària ajuda a reduir el risc d’intoxicació per aliments, ha de considerar-se també la substitució amb regularitat. És important rentar l’esponja ben després, per exemple, de netejar sucs de carn crua. Pot rentar-se en la rentadora.
És important conservar-la en sec després d’utilitzar-la. Si es deixa en uns fogons, triga més a assecar-se i, per tant, els bacteris es multipliquen de manera més ràpida. També és recomanable no deixar-la en una zona tancada, com una galleda i sota l’aigüera. Però ha de tenir-se en compte que l’assecat per si solament no mata els organismes patògens, si abans no s’ha desinfectat.
Pot emprar-se un sistema de rotació de dos fregalls: tenir un de net, sec i llest per usar, mentre s’utilitza l’altre.
Les restes de menjar que puguin quedar en una esponja després d’usar-la han de retirar-se.
En un estudi realitzat per la NSF International, una organització de salut i seguretat pública independent, es va comprovar que els fregalls de cuina són un dels llocs d’una casa que més gèrmens alberga. Segons les seves dades, el 75% de les esponges avaluades va donar positiu per als bacteris coliformes i el 18% tenia gèrmens estafilococos. Tot això demostra de nou que els fregalls proporcionen l’ambient perfecte per als patògens, llevats o floridures, ja que aquests s’aferren a les seves petites esquerdes humides, on troben una constant font de “aliment”.
Què fer amb els draps de cuina
Els draps de cuina també poden omplir-se de bacteris. Com les esponges, encara que en menor mesura, els draps proporcionen un ambient càlid i humit per als patògens. En un estudi realitzat per experts en virologia de la Universitat de Londres (Regne Unit), ho assegurava: “El 21% dels draps de cuina visiblement nets en realitat conté alts nivells de contaminació”. No obstant això, a causa que s’assequen amb més rapidesa que els fregalls, els bacteris són menys propenses a reproduir-se.
Com constitueixen una important manera d’estimular el creixement de microorganismes patògens, els draps de cuina han de netejar-se i desinfectar-se de forma regular amb aigua calenta. A més, una de les formes per reduir el risc de contaminació és utilitzar diferents draps per fer tasques diferents. Si no es vol rentar-los amb freqüència, el convenient és usar tovalloles de paper d’un sol ús de cuina; amb aquesta opció és menys probable que es propaguin els bacteris de nou.
