L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha iniciat els treballs per veure el risc que suposa la detecció fa un any a Noruega de dos casos de caquèxia crònica, una encefalopatia espongiforme transmissible (EET) molt contagiosa i mortal que fins fa poc estava restringida a cérvols, alcis i rens d’Amèrica del Nord i Corea del Sud. Aquests dos casos són els primers registrats en la Unió Europea, per la qual cosa la Comissió Europea va sol·licitar ajuda a l’EFSA. De moment, els experts conclouen que no hi ha evidències que les persones puguin contreure la malaltia pel consum de carn d’animals infectats. L’article explica què han dit fins ara les autoritats sobre la seguretat del consum d’aquesta carn i quina altres malalties han passat la barrera animal.
A l’abril i maig de 2016 les autoritats sanitàries de Noruega van confirmar dos casos de malaltia crònica de caquèxia (CWD), pertanyent al grup de malalties conegudes com a encefalopaties espongiformes transmissibles (EET). Es tracta de la primera vegada que es detecta aquesta malaltia en rens i alcis salvatges de la Unió Europea.
Tant en els seus efectes com a epidemiologia, aquesta malaltia degenerativa s’assembla al mal de les vaques boges (encefalopatia espongiforme bovina) i al seu equivalent en la forma humana, la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (ECJ). En totes aquestes formes es caracteritza per produir dany neurològic progressiu degeneratiu. L’agent que causa aquestes infeccions es diu prió, una forma anormal d’una proteïna natural present en el sistema nerviós.
En el cas de la caquèxia, es creu que la malaltia es podria transmetre pel contacte d’animal a animal o de la mare a la cria. La malaltia es nota quan l’animal té ja uns 18 mesos d’edat, que és quan comença a tenir un comportament anormal, perd pes i mor. Alguns símptomes inclouen decaïment, pèrdua d’apetit i orelles caigudes.
És segur menjar carn de cérvol
Després de la detecció dels dos casos en la UE, la Comissió Europea va sol·licitar a l’EFSA que iniciés els treballs per establir les mesures necessàries de control del risc. El seu dictamen proposa fer un seguiment durant tres anys en vuit països (Estònia, Finlàndia, Islàndia, Letònia, Lituània, Noruega, Polònia i Suècia) per detectar si la malaltia està present entre els animals salvatges. L’objectiu és proporcionar les mesures de prevenció i control amb la finalitat de reduir el contacte entre els animals, disminuir les densitats de població de cérvols i augmentar la consciència sobre la malaltia. A més, es pretén limitar l’extensió geogràfica d’un focus i reduir les taxes d’infecció en una població afectada.
La barrera de l’espècia humana quant als prions de CWD no és absoluta, informa l’EFSA
Una de les qüestions que més preocupen és si els humans poden adquirir la caquèxia crònica. Segons els experts de l’EFSA, “no hi ha evidències científiques, de moment, que els éssers humans puguin contreure la malaltia per menjar carn d’animals infectats“. Però afirmen també que la barrera de l’espècie humana quant als prions de CWD no és “absoluta”.
Ha de tenir-se en compte, tal com informa l’EFSA, que els prions estan presents en el múscul esquelètic i altres teixits comestibles, però les recerques epidemiològiques no demostren, de moment, que hi hagi alguna associació entre l’aparició de la malaltia de Creutzeldt-Jakob en els éssers humans i l’exposició als prions CWD. Així ho confirmen també algunes autoritats sanitàries nord-americanes, que asseguren que no hi ha evidència que aquesta malaltia hagi estat transmesa a les persones. Amb tot, admeten, recomanen no menjar carn d’animals que mostrin símptomes de la malaltia, sobretot parteixes com els sesos, els ulls, l’espina dorsal, la melsa o els ganglis limfàtics.
A EUA, on la malaltia és més habitual, existeix la preocupació que la malaltia es pugui estendre a la ramaderia, sobretot en el bestiar boví, de la mateixa manera que el mal de les vaques boges es va estendre des del Regne Unit fa uns anys.
Malalties priónicas i la seguretat alimentària
La malaltia priónica que més ha donat què parlar, per la seva extensió i repercussió en salut animal i humana, ha estat l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB) o malament de les vaques boges. Identificada per primera vegada en 1986, deu anys més tard, en 1996, el Govern britànic anunciava que la malaltia havia saltat la barrera de les espècies animals i havia arribat als humans. Llavors, la variant humana, la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, sí es va relacionar ja amb el consum de carn d’animals infectats per l’EEB. Els cervells dels animals malalts adoptaven una forma esponjosa i plena de forats. Però, per què es van infectar? La raó es va trobar en els pinsos elaborats amb farines de carn i os/os procedents d’animals morts.
En 1995 es va registrar la primera víctima coneguda d’una nova variant de l’ECJ. Es van introduir controls més estrictes i, un any més tard, en 1996, es va anunciar un probable vincle entre l’EEB i l’ECJ. A Espanya, el primer cas de vaca boja es confirmava al novembre de 2000, creant-se una important alarma social. En els anys següents, la malaltia va evolucionar de manera ascendent, amb un bec significatiu en 2003 de 167 casos confirmats.
A partir de llavors, els focus van ser en descens gràcies a les estrictes mesures adoptades de vigilància activa (recerca en grups de risc), de control de substàncies usades en l’alimentació d’animals, d’inspecció d’establiments de transformació de subproductes i animals morts i de control dels materials especificats de risc (MER). Segons dades de l’EFSA de desembre de 2016, des de 2001 s’han detectat en la UE uns 114 milions de bovins amb l’EEB.
Un altre tipus d’EEB és la tembladera o scrapie, que ataca al bestiar oví i caprí. Aquesta malaltia es va reconèixer per primera vegada en ovelles del Regne Unit i altres països europeus. Igual que el mal de les vaques boges i la caquèxia en cérvols, la tembladera està causada per l’alteració de prions, un agent transmissible causant d’una infecció no convencional molt similar entre les tres. Els prions procedeixen de proteïnes normals, denominades PrP, i són freqüents tant en persones com en animals. La seva forma anòmala és la causant de les malalties espongiformes.
