Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Carlos Parets, president de la Societat Valenciana de Pediatria

«Els menús escolars no són equilibrats»

Els nens espanyols mengen molt poca fruita i verdura i massa llaminadures a partir dels tres anys. És una de les conclusions del primer estudi d’hàbits orientat específicament a la població infantil espanyola, realitzat per Dodot i l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP).

Img carlos

Carlos Parets, president de la Societat Valenciana de Pediatria, cap de la Unitat Neonatal de l’Hospital Clínic Universitari de València i un dels participants actius en l’estudi sobre hàbits alimentaris de la població infantil espanyola, explica en aquesta entrevista el perquè del canvi d’hàbits abans i després dels tres anys, i dona indicacions per mantenir una alimentació sana. «El problema de l’obesitat infantil i adolescent és molt greu. És un missatge que no ens podem cansar de repetir», assegura Parets.

L’estudi ‘Etapes’ revela que als tres anys els nens passen de menjar verdura tots els dies a fer-ho només tres vegades a la setmana. A què es deuria aquest canvi?

Al principi de la infància els pares extremen molt l’alimentació dels bebès, i aquesta depèn en exclusiva d’ells. Creiem que el canvi que veiem als tres anys té a veure sobretot amb un excés de confiança de les famílies, creuen que ho estan fent ben quan no sempre és així. Comencen a ser més permissius, a introduir més porc, més sucres, més brioixeria industrial. I a més els nens comencen a menjar en les guarderies i els col·legis.

Quina opinió li mereixen els menús en els menjadors escolars?

Crec que emmalalteixen de falta de qualitat, no de quantitat. Són molt energètics, massa, i els falta verdura i fruita fresca. En general hi ha un excés d’arrebossats, i de porc: croquetes, ‘sant jacobos’, llonganissa… No són menús equilibrats.

Crida l’atenció, especialment quan fa ja anys que es ve parlant de la dieta mediterrània, de l’obesitat infantil…

Sí, però malgrat això el sobrepès infantil segueix augmentant i l’obesitat és un problema cada vegada més preocupant. O es canvia una mica la manera d’alimentar als nens, o ho van a tenir difícil d’adults. Un nen que arriba obès a l’adolescència ho té molt difícil per tornar a un pes adequat.

L’estudi també reflecteix l’alt consum de llaminadures: entre els dos i tres anys, un 54,9% dels nens les menja com a mínim una vegada a la setmana, i un 17% tres vegades o més per setmana. A partir de tres anys, el 68% les consumeix mínim una vegada a la setmana. Cal eliminar-les del tot de la dieta?

«El sobrepès infantil segueix augmentant i l’obesitat és un problema cada vegada més preocupant»Com a pare no puc dir això, perquè seria privar als nens d’alguna cosa que els agrada molt. Però per descomptat que no es tracta d’un aliment adequat, i que cal restringir el seu consum al màxim. No cal convertir-ho en un hàbit, ni tan sols una vegada a la setmana. Cal tractar de canviar la cultura que en tots els aniversaris i festes hi hagi llaminadures, hi ha formes alternatives de celebrar-los.

Una altra conclusió del treball és que els nens passen molt temps davant la tele: 2,1 hores/dia de mitjana entre dos i set anys. I un 11,2% la veuen més de quatre hores al dia. Què és més important en l’actual augment de l’obesitat: la falta d’exercici, o una dieta no equilibrada?

Les dues coses. Però la dieta, l’allunyament de la dieta mediterrània, és un factor molt important.

Segueix vigent la idea que un nen ‘gordito’ està sa?

En general no, però tampoc es té consciència que el sobrepès sigui dolent. Cal seguir insistint que sí ho és. Ara, amb la major incidència de trastorns de l’alimentació com l’anorèxia, la primesa s’ha tret una mica del seu context. Ni per combatre el sobrepès cal caure en l’extrem oposat, ni viceversa. Nosaltres a la Comunitat Valenciana hem introduït en la cartilla de salut infantil l’Índex de Massa Corporal (IMC) perquè creiem que és un element important des de la infància [El IMC es el peso en kilos dividido por la altura en metros al cuadrado. Más de 25 se considera sobrepeso; más de 30, obesidad].

És de suposar que la dieta que segueixen els nens és un reflex de la dels pares.

Clar, els nens fan el que veuen, si a casa es mengen massa greixos i sucres i poques verdures i fruites, la taula dels fills és la dels pares. Sovint em diuen els pares que no saben per què el seu fill té sobrepès, però després comences: què desdejuna? Magdalenes. Què es porta al col·legi? Un entrepà de mortadela. Doncs aquí ho tens. Ni els embotits ni la brioixeria industrial estan en la dieta mediterrània.

Com hauria de ser un ‘menú tipus’ equilibrat?

Al matí, llet amb cereals i suc. El suc l’hi pot portar al col·legi si vulgues. Al migdia un plat de verdures i carn, que pot ser pollastre, gall dindi, vedella… A mitjan tarda un làctic o una fruita. I a la nit, peix blanc o blau amb verdures, i de nou fruita o un làctic. L’ideal és consumir quatre o cinc racions de fruita i verdura al dia.

Sovint s’associa la mala alimentació infantil amb el fet que les mares treballin fos de casa.

Això és un tòpic, les dones no han de tenir sentiment de culpa per això. Al contrari. El tenir poc temps per cuinar, i si eliminem els precuinats, pot afavorir una dieta amb més verdures crues, plats menys elaborats, amb menys grasses. Es triga molt poc a fer un peix a la planxa.

MALS HÀBITS

Img comedores3
Imatge: opclibra

L’estudi ‘Etapes’ ha estat elaborat sobre una mostra de més de 1000 nens de tota Espanya en les diferents etapes des del naixement fins als set anys. En el treball han participat 93 pediatres. L’objectiu ha estat recollir informació sobre hàbits d’higiene, descans, desenvolupament i socialització, autonomia personal, alimentació i seguretat, així com dades sociodemogràfiques de les famílies espanyoles.

A més de les conclusions relatives a l’alimentació, l’estudi revela, per exemple, que dos de cada tres nens viatgen amb cotxe sense complir les recomanacions vigents en seguretat vial, sobretot perquè els cabassos i cadires no es col·loquen en el sentit de la marxa o els seients recomanats pels fabricants.

Un altre punt feble en els hàbits familiars està en el tabaquisme. Segons l’estudi, un 38% dels pares enquestats són fumadors. Un 21,5% fuma en presència del nen, un costum que augmenta a mesura que el nen creix (els pares s’abstenen de fumar en presència del bebè). També s’ha preguntat als pares en quina postura dormen els seus fills. Un 9,6% dels bebès entre zero i sis mesos dorm de cap per avall, en contra del recomanat (per prevenir la mort sobtada del lactant).


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions