Els nens espanyols mengen molt poca fruita i verdura i massa llaminadures a partir dels tres anys. És una de les conclusions del primer estudi d’hàbits orientat específicament a la població infantil espanyola, realitzat per Dodot i l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP).
Carlos Parets, president de la Societat Valenciana de Pediatria, cap de la Unitat Neonatal de l’Hospital Clínic Universitari de València i un dels participants actius en l’estudi sobre hàbits alimentaris de la població infantil espanyola, explica en aquesta entrevista el perquè del canvi d’hàbits abans i després dels tres anys, i dona indicacions per mantenir una alimentació sana. «El problema de l’obesitat infantil i adolescent és molt greu. És un missatge que no ens podem cansar de repetir», assegura Parets.
Al principi de la infància els pares extremen molt l’alimentació dels bebès, i aquesta depèn en exclusiva d’ells. Creiem que el canvi que veiem als tres anys té a veure sobretot amb un excés de confiança de les famílies, creuen que ho estan fent ben quan no sempre és així. Comencen a ser més permissius, a introduir més porc, més sucres, més brioixeria industrial. I a més els nens comencen a menjar en les guarderies i els col·legis.
Crec que emmalalteixen de falta de qualitat, no de quantitat. Són molt energètics, massa, i els falta verdura i fruita fresca. En general hi ha un excés d’arrebossats, i de porc: croquetes, ‘sant jacobos’, llonganissa… No són menús equilibrats.
Sí, però malgrat això el sobrepès infantil segueix augmentant i l’obesitat és un problema cada vegada més preocupant. O es canvia una mica la manera d’alimentar als nens, o ho van a tenir difícil d’adults. Un nen que arriba obès a l’adolescència ho té molt difícil per tornar a un pes adequat.
«El sobrepès infantil segueix augmentant i l’obesitat és un problema cada vegada més preocupant»Com a pare no puc dir això, perquè seria privar als nens d’alguna cosa que els agrada molt. Però per descomptat que no es tracta d’un aliment adequat, i que cal restringir el seu consum al màxim. No cal convertir-ho en un hàbit, ni tan sols una vegada a la setmana. Cal tractar de canviar la cultura que en tots els aniversaris i festes hi hagi llaminadures, hi ha formes alternatives de celebrar-los.
Les dues coses. Però la dieta, l’allunyament de la dieta mediterrània, és un factor molt important.
En general no, però tampoc es té consciència que el sobrepès sigui dolent. Cal seguir insistint que sí ho és. Ara, amb la major incidència de trastorns de l’alimentació com l’anorèxia, la primesa s’ha tret una mica del seu context. Ni per combatre el sobrepès cal caure en l’extrem oposat, ni viceversa. Nosaltres a la Comunitat Valenciana hem introduït en la cartilla de salut infantil l’Índex de Massa Corporal (IMC) perquè creiem que és un element important des de la infància [El IMC es el peso en kilos dividido por la altura en metros al cuadrado. Más de 25 se considera sobrepeso; más de 30, obesidad].
Clar, els nens fan el que veuen, si a casa es mengen massa greixos i sucres i poques verdures i fruites, la taula dels fills és la dels pares. Sovint em diuen els pares que no saben per què el seu fill té sobrepès, però després comences: què desdejuna? Magdalenes. Què es porta al col·legi? Un entrepà de mortadela. Doncs aquí ho tens. Ni els embotits ni la brioixeria industrial estan en la dieta mediterrània.
Al matí, llet amb cereals i suc. El suc l’hi pot portar al col·legi si vulgues. Al migdia un plat de verdures i carn, que pot ser pollastre, gall dindi, vedella… A mitjan tarda un làctic o una fruita. I a la nit, peix blanc o blau amb verdures, i de nou fruita o un làctic. L’ideal és consumir quatre o cinc racions de fruita i verdura al dia.
Això és un tòpic, les dones no han de tenir sentiment de culpa per això. Al contrari. El tenir poc temps per cuinar, i si eliminem els precuinats, pot afavorir una dieta amb més verdures crues, plats menys elaborats, amb menys grasses. Es triga molt poc a fer un peix a la planxa.
L’estudi ‘Etapes’ ha estat elaborat sobre una mostra de més de 1000 nens de tota Espanya en les diferents etapes des del naixement fins als set anys. En el treball han participat 93 pediatres. L’objectiu ha estat recollir informació sobre hàbits d’higiene, descans, desenvolupament i socialització, autonomia personal, alimentació i seguretat, així com dades sociodemogràfiques de les famílies espanyoles.
A més de les conclusions relatives a l’alimentació, l’estudi revela, per exemple, que dos de cada tres nens viatgen amb cotxe sense complir les recomanacions vigents en seguretat vial, sobretot perquè els cabassos i cadires no es col·loquen en el sentit de la marxa o els seients recomanats pels fabricants.
Un altre punt feble en els hàbits familiars està en el tabaquisme. Segons l’estudi, un 38% dels pares enquestats són fumadors. Un 21,5% fuma en presència del nen, un costum que augmenta a mesura que el nen creix (els pares s’abstenen de fumar en presència del bebè). També s’ha preguntat als pares en quina postura dormen els seus fills. Un 9,6% dels bebès entre zero i sis mesos dorm de cap per avall, en contra del recomanat (per prevenir la mort sobtada del lactant).
