Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ciència i aliments

Aplicar la ciència en el camp de l'alimentació inclou la selecció, conservació, elaboració, envasat i ús de productes segurs i nutritius
Per Marta Chavarrías 5 de setembre de 2012
Img tubos
Imagen: Jean Scheijen

La producció d’aliments per 2050 haurà d’incrementar-se en un 70%, segons previsions de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). Fer front a aquest repte obligarà a modificar algunes de les formes de producció d’aliments per satisfer a tothom. Però aquests canvis, suposaran una modificació dels aliments que es mengin en un futur? El més probable és que no, encara que s’investigarà en la creació de nous aliments, com la producció de carn en laboratori, nutracéuticos o altres desenvolupaments en aquest camp. I és que per garantir la producció d’aliments, com l’agrícola, la recerca jugarà un paper molt important, sobretot si es té en compte que el canvi climàtic afegeix un cert grau d’incertesa.

Les noves tendències en alimentació i els canvis en la producció obligaran a variar, en certa mesura, alguns hàbits de consum. L’aplicació de la ciència dels aliments inclou la selecció, conservació, elaboració, envasat, distribució i ús d’aliments segurs, nutritius i saludables.

Carn de laboratori

L’objectiu de la carn de laboratori és buscar fonts de proteïna animal menys costoses i contaminants
La tendència dels últims anys en el camp de la recerca ha estat el desenvolupament de carn “conreada” en el laboratori. Per a això, els experts han utilitzat tires del teixit muscular amb cèl·lules mare extretes de les vaques. Una de les primeres vegades en les quals es va esmentar la carn de laboratori va ser en el camp de l’astronomia, quan es va intentar investigar si aquest tipus de carn podria utilitzar-se a l’espai .

Carn conreada en el laboratori, enginyeria, in vitro, tub d’assaig… Les denominacions són diferents, però la idea és la mateixa: buscar fonts de proteïna animal menys costoses i menys contaminants. La recerca cap a la carn que no procedeix d’un animal s’ha vist afavorida per un creixent interès en les cèl·lules mare. Els defensors d’aquest tipus de desenvolupament cárnico, que encara no es comercialitza, asseguren que es podria alleujar la contaminació associada a la producció de carn. Però perquè tingui èxit, el resultat final ha de ser alguna cosa comestible, nutritiu, assequible i fàcil de produir. Un dels reptes és aconseguir que aquesta carn tingui el mateix gust, o almenys semblat, a la carn convencional. Segons les recerques realitzades fins al moment, el sabor hauria de procedir d’aromes artificials.

Canvis en la producció agrícola

Una de les principals causes de possible canvi en l’alimentació serà l’escalfament global, amb conseqüències directes en l’agricultura i en les condicions de cultiu. Aquest escalfament podria tenir efectes negatius en el rendiment de les plantes i, per tant, acabar en una major escassetat d’aliments, sobretot a les zones en desenvolupament. Per evitar-ho, ja s’apunten algunes mesures, com la creació de varietats més resistents als factors ambientals. La modificació genètica també pot convertir-se en una gran aliada de la producció agrícola per al disseny de plantes més resistents a plagues.

En matèria de recerca agrícola, és necessari desenvolupar noves varietats de cultiu amb major rendiment, però que necessitin menys aigua o fertilitzants, que siguin més resistents a la sequera, a la calor o a les plagues. Els nous canvis i les noves idees per a l’agricultura obliguen a aplicar un enfocament multidisciplinari que involucri a biòlegs, agrònoms i agricultors.

L’ENVÀS DEL FUTUR

Els envasos no s’escapen als canvis de tendències en alimentació. Alguns dels envasos que es troben al mercat són, segons Ainia, més econòmics, amb major capacitat per allargar la vida útil dels aliments i aporten noves funcionalitats al consumidor. Els que major sortida tenen són els actius, intel·ligents, amb biopolímers, que informen sobre la vida útil de l’aliment o amb control de migracions. Des que la tecnologia va arribar a l’envasament, es va crear una eina útil per conservar els aliments peribles imprescindible en la indústria alimentària. La funció bàsica de qualsevol envàs és fer que els aliments durin més temps, a la qual s’han afegit altres funcions específiques, com a canvi de color de l’envàs quan s’altera el producte.

Un dels reptes més importants als quals s’ha enfrontat la indústria alimentària ha estat el desenvolupament de productes antimicrobianos. Aquests materials han de tenir la capacitat de destruir els microorganismes patògens sense que s’alterin els aliments. En el cas dels envasos actius, no funcionen com un sistema de protecció física passiu, sinó que interactuen amb el mitjà i contribueixen a la millora de la qualitat del producte i a prevenir la deterioració natural.