Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Claus per identificar riscos emergents alimentaris

Per identificar un risc emergent han d'utilitzar-se indicadors fiables, com la presència d'una indústria prop de cultius
Per Natàlia Gimferrer Morató 19 de juliol de 2012
Img riesgo listado
Imagen: Taras Kalapun

L’Agència catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) alerta de riscos emergents en la seguretat dels aliments. Cada vegada es detecten més microorganismes a causa dels efectes ambientals de les pràctiques industrials. Els riscos emergents són “riscos per a la salut humana, animal i vegetal derivats d’un perill de nova aparició i associats a una exposició al mateix“. Parlar de riscos emergents és parlar d’una nova exposició a un perill ja conegut. La tasca d’identificar aquest risc no és fàcil. La clau radica en la detecció precoç (cerca i estudi) dels fets relacionats amb el risc, així com en l’aplicació de programes de vigilància i observacions continuades. Per gestionar els riscos de forma adequada, abans ha de conèixer-se quins són les possibles fonts. D’aquesta manera, serà més fàcil també fer una previsió dels patògens futurs.

Per a la identificació d’un risc emergent s’han d’utilitzar eines de suport, com a indicadors de mesures, i comptar amb una tendència en temps i espai. Han de ser indicadors fiables, sensibles i quantificables i, en la mesura del possible, que aportin informació sobre la naturalesa del perill i l’origen del risc. Per verificar un bon indicador, és important confirmar el seu valor en la predicció de problemes que afecten al consumidor, a la salut dels animals, el seu benestar i la sanitat vegetal. Els indicadors assenyalen possibles riscos emergents de diferents maneres, ja sigui en relació directa o indirecta amb els aliments i la cadena alimentària. Un exemple d’indicador seria la presència d’una substància química en cultius propers a indústries.

Gestionar els riscos de forma adequada

La metodologia que ha de seguir-se per afrontar un possible risc emergent, segons l’informe publicat a l’octubre de 2010 per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), compleix els següents passos:

  • Detectar el perill, amb principis i mètodes estandarditzats en l’àmbit europeu, l’abast del qual abasta un ampli rang d’activitats d’intel·ligència destinades a la caça d’aquests possibles perills.

  • S’han de recopilar i monitorar tots els perills que procedeixin de substàncies químiques, de microorganismes, de sanitat animal, vegetal i humana. Una vegada que estiguin identificats, s’han de creuar les dades i així analitzar les tendències, sempre amb l’ajuda de les indústries alimentàries com a part implicada. Es planteja l’opció d’establir acords multilaterals en els àmbits nacional i internacional per definir programes de recerca específics per a la identificació de riscos.

  • La Xarxa Europea de Riscos Emergents és l’encarregada d’harmonitzar els procediments entre les diferents institucions que disposen d’informació rellevant sobre algun tipus de risc emergent. La seva funció és també compartir aquesta informació de manera transparent i en temps real.

  • Per a la comunicació d’un risc, és fonamental utilitzar la terminologia adequada sense sobrecarregar d’informació als responsables de gestionar el nou perill, els gestors del risc. La informació ha de ser clara, breu i concisa. Es pretén identificar els riscos, prevenir-los sense crear falses alarmes o falses expectatives entre la població.

  • És imprescindible definir els factors externs a la cadena alimentària que puguin interferir en la magnitud del risc, és a dir, factors del canvi climàtic, de la globalització, la crisi, tendències, al·lèrgies, intoleràncies, etc.

Cada any, la Unitat de Riscos Emergents publica un informe que explica de manera detallada l’activitat dels riscos emergents en aliments i pinsos, així com l’estratègia que ha de seguir-se.

Els riscos emergents

  • Noves tendències en malalties d’etiologia desconeguda que afecten a persones, animals o vegetals.

  • Patògens resistents a antibiòtics com Salmonella o Campylobacter spp.

  • Nous components en aliments per a animals.

  • Noves substàncies químiques industrials a petita escala.

  • Noves metodologies de producció.

  • Brots relacionats amb amenaces exòtiques, com Flavavirus o el virus Usutu.

  • Brots d’infeccions de plagues vegetals associades al canvi climàtic o la hibridació d’espècies.

  • Portadors asintomáticos de plagues, amb el que no es disposa de cap mètode de detecció rutinària.

  • Accidents que poden provocar conseqüències, com la formació de núvols tòxics que poden contaminar aigua i aliments.

  • Noves tècniques de recol·lecció vegetal o magatzematge i transport.

  • Noves tècniques de biotecnologia.

  • Nous mètodes de producció animal, amb la finalitat d’obtenir animals destinats a la producció d’aliments. Són possibles noves malalties infeccioses.

  • Reacció d’estrès dels animals, que poden desencadenar nous brots infecciosos o malalties.

PATÒGENS EMERGENTS

Els avanços en la metodologia del processament d’aliments, en gran part, han estat responsables de nous microorganismes patògens emergents en aliments. Fins als anys seixanta, els patògens coneguts i transmesos per aliments eren Salmonella, Staphylococcus aureus, Clostridium perfringens i Bacillus cereus. Amb l’ús de noves tecnologies en la cadena alimentària, tant en la indústria com al domicili, com l’ús massiu de la refrigeració, es van identificar nous patògens capaços de causar infecció en el consumidor, com Yersinia enterocolitica.

S’han desenvolupat nous mètodes d’inactivación microbiana que, si bé són molt útils, també faciliten la resistència del patogen en diferents aspectes. Amb el temps s’han identificat patògens com Campylobacter spp., Helicobacter pylori, H. pullorum, Listeria monocytogenes, Mycobacterium tuberculosi, Vibrio cholerae 01 i 0139, i Arcobacter spp. Els consumidors més afectats per patògens emergents són la població infantil, els ancians, les dones embarassades, persones hospitalitzades o persones amb un sistema immunitari alterat.

Altres patògens emergents detectats són: Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB), Arcobacter spp., I. coli O157, Vibrio cholerae O139, Salmonella enteritidis enterica Typhimurium DT104, Cyclospora cayetanensis, Adenovirus, Saprovirus, Astrovirus, Coronavirus, Aichivirus, virus hepatitis I.

En un futur, es preveu la presència de: altres subpoblaciones de Salmonella enteritidis, altres tipus de patògens i serotipos d’I. coli, Yersinia pseudotuberculosis, altres Campylobacter spp., altres Arcobacter spp., Cronobacter spp. Complex Enterobacter cloacae, Bacteroides fragilis, Mycobacterium avium subsp. Paratuberculosis, Enterococos resistents a antibiòtics o Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics, entre uns altres.