Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Riscos > Clembuterol

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Clembuterol i delicte de risc

La querella criminal presentada en 1995 per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) per una presumpta intoxicació múltiple per clembuterol, segueix encara en mans dels jutges. Després de set anys de tràmits, el procediment, segons ha transcendit aquests dies, es troba detingut en l’Audiència Nacional a l’espera que es resolgui l’arxiu sol·licitat pel fiscal i al qual s’oposa l’OCU.

La querella va ser presentada en 1995 per l’OCU contra fabricants i ramaders de la Comunitat de Madrid per una presumpta intoxicació múltiple per clembuterol que va afectar uns 150 consumidors. Després d’un llarg període d’instrucció, de determinació de la competència judicial i d’altres avatars processals, la querella està ara pendent que un jutge d’Instrucció de l’Audiència Nacional resolgui sobre l’arxivament de la causa sol·licitat pel fiscal.

Res indica, no obstant això, que la resolució vagi a accelerar-se a partir d’ara. Més aviat al contrari. Els processos judicials per la utilització en aliments de substàncies nocives per a la salut, i que afecta múltiples consumidors, solen traduir-se en processos llargs, costosos i complexos. La complexitat en aquests casos és predicable, no sols pels múltiples afectats, sinó també per la diferent procedència dels aliments, la xarxa de distribució i la prova certa que els aliments provinguin de les granges els responsables de les quals han estat inculpats. Un dels aspectes amb els quals convé ser més diligent és aquell que versa sobre la prova de l’origen cert de la carn o les vísceres, a fi que, en cas que es consideri als inculpats com a autors d’un delicte contra la salut pública, se’ls condemni també al pagament de la indemnització de danys i perjudicis ocasionats.

En qualsevol cas, el criteri del Tribunal Suprem és taxatiu respecte als riscos que es deriven per la utilització en l’alimentació animal de determinades substàncies, com el clembuterol, que resulten nocives per a la salut humana. En aquest sentit, manifesta que “la cria industrial d’animals per al consum humà constitueix una autèntica fabricació de coses, que com a aliments, seran utilitzats amb risc per als consumidors si inclouen substàncies nocives per a la salut”.

Història d’un precedent


Si poc és clar el temps que serà necessari per a disposar d’una sentència definitiva, menys ho està el sentit d’aquesta. Fins i tot en el cas que acabés en condemna, hi ha dubtes que aquesta pugui resultar prou satisfactòria per al demandant. El precedent més pròxim, una sentència condemnatòria resolta després de nou anys de litigi pel Tribunal Suprem en 2001, i basada en fonaments similars, il·lustra a la perfecció les dificultats d’un procés d’aquest tipus.

Els fets es remunten a 1992, quan van ser sacrificats en un escorxador d’una localitat barcelonina 35 vedells procedents punt de les granges que regentaven les persones que van resultar condemnades, com de les de terceres persones que no van ser acusades. Una vegada sacrificats, els vedells van ser lliurats a una empresa dedicada a la industrialització i comercialització d’animals, carns i tot tipus de productes derivats d’aquests, que va procedir a la distribució dels canals de carn i les despulles, especialment fetge, tant a Catalunya com a Balears.

Durant el llarg període de recerca que es va dur a terme per un Jutjat d’Instrucció de la localitat barcelonina de Granollers, i que va durar uns cinc anys, es va poder esclarir que els vedells havien estat tractats amb clembuterol. El fet hauria estat intranscendent si no fos perquè el clembuterol va ser administrat amb la finalitat d’engreixament artificial; pel fet que aquesta substància en el seu ús com a anabolitzant estava prohibida per la normativa de la Unió Europea des de 1985, i a Espanya, des de 1987; i perquè el consum de la carn o altres peces procedents dels caps de bestiar tractats amb clembuterol produeixen conseqüències nocives per a la salut de les persones que les ingereixen.

El clembuterol és un fàrmac sintètic pertanyent al grup dels betaagonistas, i que és utilitzat en veterinària com broncodiltador, però empleat també, i de manera fraudulenta per a augmentar el volum del bestiar destinat al consum humà a causa dels seus efectes anabolitzants, i que fa augmentar la taxa carn/grassa de manera variable.

Risc i danys múltiples sense indemnització


La recerca judicial va poder identificar els establiments comercials des d’on van ser subministrats al consumidor la carn i altres derivats dels caps de bestiar tractats amb clembuterol. La carn va ser distribuída a Balears i a Catalunya, a través de diferents carnisseries, restaurants, i fins i tot del menjador d’un hospital.

La ingesta d’aquests aliments nocius va afectar múltiples persones en diferents localitats, i en la seva majoria, van presentar un quadre mèdic consistent en dolors musculars, taquicàrdia, tremolors i maldecaps, que a més va precisar d’assistència mèdica facultativa. La major part dels afectats van estar impossibilitats per a desenvolupar les seves tasques habituals per un període comprès entre un i trenta dies; en algun cas més dubtós, quant al seu origen, la impossibilitat es va prorrogar fins a cent vint dies. Altres afectats van sofrir un agreujament de malalties preexistents (insuficiència hepàtica), una glucosaria (augment de glucosa en l’orina), un augment de les crisis epilèptiques, un gran nerviosisme, marejos vertiginosos, cefaléa intensa que va cursar amb vòmits, i fins i tot, encara que de forma no determinada mèdicament, una embòlia.

D’altra banda, i segons va poder determinar-se en la recerca, en una parada d’un mercat municipal de Barcelona, dedicada a les despulles, es va adquirir un fetge de 5,6 quilograms de pes. La peça es va posar a la venda a la disposició dels seus clients i subministrada a manera de filets. El seu consum va afectar vint d’ells, en alguns casos nens, provocant-los diferents conseqüències per a la seva salut, i amb efectes de diversa consideració, que en alguns casos els va impossibilitar dedicar-se a les seves ocupacions durant un mes.

Malgrat tot això, el Tribunal Suprem no va establir una condemna indemnitzatòria per a reparar els danys i perjudicis ocasionats als múltiples consumidors afectats, perquè considerava que no podia assegurar-se que els citats efectes ho fossin per animals criats en les finques gestionades i dirigides pels condemnats, atès que es van sacrificar animals procedents de les granges d’aquests, però també d’una altra finca, l’amo de la qual no va ser acusat del mateix delicte.

Aquesta circumstància no va impedir que el Suprem tingués en compte els perjudicis dels afectats per a afirmar que el clembuterol és una substància nociva per a la salut humana, donats els efectes d’aquesta en el cos humà, donant així per emplenat un dels requisits indispensables perquè es consideri consumat un delicte contra la salut pública.

En conseqüència, la sentència del Tribunal Suprem, que acull els recursos d’apel·lació, tant del ministeri fiscal i de l’acusació particular, exercitada pels consumidors que van resultar perjudicats, es va traduir finalment en 2001 en una contundent condemna de tres anys de presó i una multa de dos milions de pessetes per al gerent-administrador de la granja implicada i per al director-gerent d’una empresa de pinsos, per la comissió d’un delicte contra la salut pública. La sentència del Suprem revoca una altra de l’Audiència Provincial de Barcelona de 1998 que, amb criteri diferent, absolia als ara condemnats.

No obstant això, els resultats de la sentència no són satisfactoris per al consumidor que ha resultat afectat per la ingesta d’aliments nocius per a la seva salut. El Tibunal Suprem considera que no està degudament acreditat que els perjudicats ho hagin estat per ingesta de carn i vísceres dels caps de bestiar de les granges dels condemnats, i per això no estableix cap indemnització per a aquells. La condemna té el seu fonament no en els danys produïts, sinó en el risc generat per l’acció de tractar als animals destinats al consum humà amb substàncies nocives per a la salut humana prohibides.

MOTIUS PER A UNA CONDEMNA

La sentència del Tribunal Suprem revoca la de l’Audiència Provincial de Barcelona per dos motius fonamentals: un, error del jutjador en l’apreciació de la prova practicada durant el judici, i dos, perquè considera que els fets denunciats són constitutius d’un delicte contra la salut pública. L’Audiència Provincial de Barcelona no va tenir en compte determinats mitjans de prova que s’havien practicat, concretament les anàlisis que es van realitzar en determinades mostres i que evidenciaven l’administració de clembuterol en animals pertanyents a les granges dels acusats.

I tot això, a pesar que en la realització de determinats informes es van produir certes insuficiències, com a omissió de dates, referències i dates d’obtenció de mostres que haguessin impedit una condemna. Afortunadament, no en totes les proves realitzades va ocórrer aquesta defectuosidad insalvable, i es va poder evidenciar la presència del clembuterol, després de l’anàlisi d’una mostra d’orina i el certificat del mateix realitzat amb presència i signatura de perit, i amb resultat positiu.

Risc evident

La condemna es fonamenta en la consideració que els fets constitueixen un delicte contra la salut pública. La pena s’imposa atenent el Codi Penal vigent en el moment dels fets, el de 1973, que castigava amb penes de presó “a qui fabriqués o vengués objectes en la composició dels quals s’haguessin incorporat substàncies o productes que els faci nocius per a la salut”. L’actual Codi Penal de 1995 resulta una mica més clarificador, i castiga a qui administri a animals les carns o els productes dels quals es destinin al consum humà de substàncies no permeses que generin risc per a la salut de les persones. El delicte en qüestió no castiga el resultat danyós de la conducta, és a dir, el perjudici que es produeixi en un o múltiples perjudicats, sinó el risc generat amb l’acció realitzada.

Estem, per tant, davant un delicte de risc, en el qual no és necessari afectar a ningú amb la conducta desenvolupada perquè s’entengui comès. Com s’ha assenyalat, el Tribunal Suprem entén que la cria industrial d’animals per al consum humà constitueix una autèntica fabricació de coses, que com a aliments, seran utilitzats amb risc per als consumidors si inclouen substàncies nocives per a la salut humana.

El fet que el clembuterol estigui inclòs entre les substàncies prohibides perquè puguin administrar-se a animals bovins d’explotació i engreixament per una normativa (1987) anterior al moment de cometre’s els fets (1992), i que aquesta sigui nociva per a la salut humana, determina el compliment dels requisits establerts en el denominat delicte contra la salut pública. Per al Tribunal Suprem el delicte es perfecciona i consuma pel mer fet d’administrar als animals destinats al consum humà substàncies que hipotèticament generin risc per a la salut de les persones. No obstant això, per al Tribunal no existien dubtes respecte als efectes nocius del clembuterol, perquè els seus riscos són coneguts amb certesa i han estat constatats en nombrosos casos pels seus efectes anabolitzants que produeixen alteracions hormonals i anomalies greus en el sistema circulatori humà.

Bibliografía

  • RESOLUCIÓ JUDICIAL:
    • Sentència del Tribunal Suprem, Sala 2a, de 20 de gener de 2001

  • NORMATIVA
    • Reial decret 1423/1987, de 22 de novembre, pel qual es donen normes sobre Substàncies d'Acció Hormonal i Tireostática d'ús en els Animals (BOE 280/1987, de 23 de novembre de 1987). Aquesta disposició, tinguda en compte en la sentència comentada, va ser derogada per:
    • Reial decret 1373/1997, de 29 d'agost, pel qual es prohibeix utilitzar determinades substàncies d'efecte hormonal i tireostático i substancies beta-agonistas d'ús en la cria de bestiar (BOE 208/1997, de 30 d'agost de 1997)
    • Reial decret 354/2002, de 12 d'abril, pel qual s'estableixen els principis relatius a l'organització dels controls oficials en l'àmbit de l'alimentació animal (BOE 89/2002, de 13 d'abril de 2002)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions