Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Coexistència entre cultius transgènics i cultius convencionals

La UE assegura que és necessari impulsar mesures concretes per garantir la compatibilitat dels cultius transgènics amb convencionals o ecològics

img_115 3

La coexistència entre cultius modificats genèticament i els cultius convencionals, una de les màximes preocupacions dels experts comunitaris, requereix que es defineixin petits canvis a les pràctiques actuals per evitar la contaminació de llavors. La probabilitat de barreja accidental, que varia en funció del cultiu, marca l’adreça d’aquests canvis, que van des d’augmentar la separació entre parcel·les a l’aplicació de barreres de pol·len.

Img cebada1
Imatge: Freefoto.com

La coexistència entre cultius modificats genèticament i cultius convencionals és possible, encara que l’afirmació admet certs matisos. Segons un estudi realitzat pel Centre de Recerca conjunta de la Comissió Europea i presentat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses), fan falta «incrementar les mesures» per aconseguir que la presència accidental de transgènics en llavors sigui inferior al 0,1%. L’informe, basat en la producció de llavors i de gra comercial de blat de moro, remolatxa azucarera i cotó en la UE, afirma que és factible assegurar l’actual llindar del 0,9% de «presència accidental» d’OMG en productes que no ho són, i que no siguin etiquetats com a tals, sempre que les llavors no sobrepassin el 0,5% de restes de transgènics.

Però perquè la reducció sigui possible, i perquè les restes d’OMG no voluntaris en llavors sigui inferior al 0,3%, fan mancada mesures complementàries, tenint en compte situacions específiques definides pel clima, el paisatge i paràmetres agronómicos. Disposar les parcel·les segons l’adreça dels vents, aixecar tanques entre els camps de transgènics i els tradicionals, utilitzar varietats d’OMG amb períodes de floració diferents dels tradicionals o introduir distàncies més grans entre els cultius (dels 100-200 metres als 400-600 metres) són algunes d’aquestes mesures. Segons la recerca, garantir menys del 0,1% de restes d’OMG en les llavors de blat de moro «no és possible si les mesures es limiten a actuacions particulars».

Pol·linització creuada

La producció ecològica és la més susceptible a la contaminació transgènica
El creuament llunyà, o el que els experts denominen outcrossing per referir-se a la «contaminació» entre cultius, és un dels punts que més controvèrsia genera entre els defensors dels cultius transgènics i els seus detractors. Per aquest motiu, evitar que es produeixin «impurificaciones» és un dels principals reptes de la pràctica agrícola biotecnològica. De fet, és una de les prioritats de l’actual presidència del Consell d’Agricultura de la UE, que anunciava fa escassament un mes la necessitat de «determinar les condicions» que garanteixin la compatibilitat entre els OMG i els cultius convencionals.

Per a Joseph Proll, president del Consell d’Agricultura de la UE, és necessari desenvolupar un «marc adequat sobre coexistència» perquè la producció biotecnològica sigui segura i no tingui conseqüències negatives sobre altres pràctiques, com l’ecològica, una de les més sensibles a la «contaminació» i la menys tolerant davant la presència accidental. Segons l’estudi presentat, aquest tipus de productes poden contenir productes químics o substàncies no permeses sense que el problema s’atribueixi a un cas de «contaminació química».

La lluita legal comunitària sobre transgènics partia al juliol de 2003 amb noves línies directrius destinades als Estats membres. Amb la finalitat d’elaborar estratègies de coexistència eficaces, diversos Estats membres ja han presentat a Brussel·les mesurades legislatives concretes, les conclusions de les quals l’Executiu comunitari té previst presentar entre els dies 4 i 6 d’abril a Viena, durant una conferència sobre la coexistència entre transgènics i altres cultius i la situació dels OMG en la UE.

Diferents organitzacions ecologistes constaten que la contaminació per pol·linització és real, hagut de sobretot a la barreja de collites. Ho corroboren les dades d’un estudi presentat recentment, segons el qual el 40% de les mostres de blat de moro ecològic a Espanya estan contaminades. L’estudi, presentat per Greenpeace i el Consell Aragonés d’Agricultura Ecològica (CAAE), constata que les mostres estan contaminades amb percentatges que van del 0,23% a l’1,9%. La conclusió dels responsables d’aquest estudi és clara: «la coexistència no és possible».

CONVIVÈNCIA POLÈMICA

Img aguas2

Si les previsions es compleixen, la superfície mundial dedicada als cultius biotecnològics per al període 2006-2015 podria ser igual o superior a la descrita durant l’any 2005, amb 90 milions d’hectàrees conreades. Un total de 21 països a tot el món han adoptat cultius transgènics, cinc dels quals són europeus: Espanya, Alemanya, Portugal, França i la República Txeca. En la UE es van aprovar, durant l’any 2005, 14 tipus de blat de moro modificat resistent a un insecte, el trepant. Amb aquesta nova autorització s’elevava a 25 les varietats de blat de moro Bt autoritzades en la UE.

L’informe, elaborat pel Servei Internacional per a les Adquisicions d’Aplicacions Agro-Biotecnològiques (ISAAA, en les seves sigles angleses) reconeix que un dels punts més febles associats al cultiu de transgènics ha estat la seva convivència amb els cultius convencionals, factor al que ha de prestar-se especial atenció. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el desplaçament de gens de vegetals modificats genèticament a cultius convencionals o espècies silvestres relacionades, així com la combinació de cultius procedents de llavors convencionals amb els desenvolupats usant cultius transgènics, pot tenir un «efecte indirecte» sobre la innocuïtat i la seguretat dels aliments.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions