Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Colorants alimentaris i hiperactivad infantil

Un estudi britànic suggereix que existeix una relació entre el consum de certes combinacions de colorants i la hiperactivitat infantil

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 21deSetembrede2007


L’estudi, realitzat a més de 300 nens de diferents edats, ha analitzat les combinacions del colorant groc ataronjat (I110), tartrazina (I102), camoisina (I122) i vermell cochinilla 4R (I124) d’una banda i, per un altre, el groc ataronjat (I110), groc quinoleina (I104), carmoisina (I122) i vermell allura (I129). Les conclusions s’han posat en coneixement de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que actualment es troba en ple procés de revisió de la seguretat dels colorants, les dades dels quals toxicológicos són els més antics, en compliment dels establert en la legislació comunitària.

Tant l’EFSA com l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) adverteixen als pares amb fills amb hiperactivitat, que afecta aproximadament a un 3% dels nens menors de set anys, que els seus símptomes podrien millorar eliminant de la seva dieta els productes amb els colorants referits. Encara que insisteixen a recordar que els trastorns de comportament lligats a la hiperactivitat infantil estan vinculats a diversos factors (genètics, ambientals o educacionals), la qual cosa indica que l’eliminació d’aquests colorants pugues no produir cap millora. L’AESAN, pel seu costat, recorda que és d’obligat compliment en la UE especificar en l’etiquetatge dels productes alimentaris la presència dels additius que conté, la qual cosa permet identificar fàcilment els colorants i, per tant, admetre o rebutjar l’aliment.

Recerca oberta
La via de recerca sobre la possible relació entre el consum de certs additius i hiperactivitat en nens encara queda oberta
L’EFSA ja ha comunicat que tindrà en compte aquesta recerca en els seus treballs d’avaluació i que publicarà presumiblement a la fi de 2008 la revisió dels colorants que estan aprovats per al seu ús en la UE. Actualment, tots aquests additius estan autoritzats en la indústria alimentària per al seu ús en begudes refrescants, llaminadures, gelats i brioixeria, productes consumits habitualment per nens. L’Associació Nacional de Fabricants de Begudes Refrescants Analcohólicas (ANFABRA) assegura en un recent comunicat que cap beguda refrescant comercialitzada a Espanya conté les barreges d’additius relacionades amb l’augment d’hiperactivitat en nens, i reconeix que l’estudi té caràcter estadístic, per la qual cosa les seves conclusions hauran de ser avaluades en el futur.

I mentre conclouen els estudis i reavaluacions que podrien confirmar (o no) aquesta relació estadística i, per tant, l’aplicació de les mesures restrictives pertinents, tant nutricionistes com a pediatres aprofiten per recordar als pares la importància de seguir una dieta equilibrada, completa i especialment rica en aliments frescos en la qual els productes processats amb alt contingut en greixos, sals o sucre siguin restringits. No en va els experts han debatut durant anys, sense arribar a conclusions definitives, la possible relació entre el consum d’additius i la salut infantil, especialment quant al comportament dels nens. Queda per tant oberta una via de recerca tant per dilucidar la possible relació o no entre el consum d’aquestes combinacions d’additius i l’augment de símptomes associats a la hiperactivitat en nens, com dels mecanismes biològics que poguessin explicar aquest vincle en el cas que existís.

REAVALUACIÓ NECESSÀRIA

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (AESA) té en marxa una reavaluació general de tots els colorants autoritzats prevista en la Directiva 94/36/CE. La Comissió Europea ha sol·licitat a aquest organisme que avaluï, de forma prioritària, els colorants alimentaris. Aquesta necessitat es deu al fet que van ser els primers additius a estudiar-se en l’àmbit europeu i les seves avaluacions són, per tant, més antigues.

En línies generals, els additius alimentaris es defineixen com aquelles substàncies que poden ser afegides als aliments i begudes amb diverses finalitats: modificar els seus caràcters, canviar les tècniques d’elaboració o conservació o per millorar la seva adaptació a l’ús al que són destinats. En la Unió Europea i a Espanya només es poden utilitzar els additius autoritzats i inclosos en «llistes positives», on es reuneixen els additius que la llei permet expressament i que van actualitzant-se al llarg del temps en funció dels nous coneixements.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions