Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Colorants en la Unió Europea

L'EFSA avalua la seguretat dels colorants alimentaris que s'utilitzen en la Unió Europea

img_colorantesp 1

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) acaba d’iniciar la recopilació de dades per dur a terme una reavaluació dels colorants alimentaris. L’anàlisi respon a l’encàrrec de la Comissió Europea, que ha iniciat al seu torn l’actualització de la legislació europea en matèria d’additius alimentaris, tal com ja estava previst en el Llibre Blanco sobre Seguretat Alimentària. L’anàlisi prioritza els colorants ja que aquests van ser els primers additius a estudiar-se en l’àmbit europeu i les seves avaluacions són, per tant, més antigues.

Img 574983 science

L’EFSA acaba de llançar una consulta per recopilar dades sobre els 45 colorants alimentaris que s’utilitzen actualment en la UE. L’objectiu d’aquesta anàlisi, que està previst que es present a principis de 2007, és augmentar la seguretat d’aquestes substàncies, assegurar la seva puresa i mantenir uns adequats mètodes de producció. L’objectiu de l’avaluació, que es realitzarà sota les condicions que imposa la legislació europea i en funció de les dades que es deriven dels nous estudis científics, és assegurar que cap colorant afecti al valor nutricional ni al sabor dels aliments.

Els colorants autoritzats en la UE formen part d’una llista que s’actualitza de forma periòdica i que fa referència als pigments extrets de forma física o química de productes alimentosos i altres matèries naturals. Des de 1994 la norma comunitària estableix els criteris específics de puresa sobre els colorants, i s’ha anat implementant a diversos països membres. En la UE, tots els additius colorants l’ús dels quals està autoritzat han estat avaluats pel Comitè Científic per a l’Alimentació Humana (SCF). Després d’avaluar un colorant, els experts li assignen un límit d’ingesta diària admissible (ANADA) i un nombre a la lletra I als quals ja han estat avaluats i es consideren segurs. Es tracta d’un sistema per simplificar la classificació dels colorants.

Fa un any, la mateixa EFSA publicava una llista amb diversos colorants il·legals trobats en aliments. La llista revisada d’additius es dividia llavors en dos grups. El primer estava compost per Suen I i IV, Parared, Rodamina B i Orange II, substàncies amb el risc de ser tòxiques. El segon grup estava format pro colorants industrials que van ser identificats per organismes internacionals com a tòxics i cancerígenos (Suen Xarxa 7B, Metanil groc, Auramine, Congo Xarxa, Butter Yellow, Solvent Xarxa I, Naphtol groc o Oil Orange SS).

Acolorir els aliments
L’índex Ingesta Diària Admissible defineix la quantitat d’un additiu alimentari, en relació amb el pes corporal, que es pot ingerir al dia durant tota la vida

Al principi, afegir un colorant a un aliment no comporta cap risc per a la salut, i no s’autoritzen en productes alimentosos no elaborats, com a aigües minerals. La funció bàsica de tot colorant és augmentar o restaurar el color d’un aliment, i cada vegada tendeix a utilitzar-se més colorants naturals com a pigments de verdures i fruites o de llavors i espècies. També poden utilitzar-se productes sintètics com la tartracina, l’ús de la qual està autoritzat en més de 60 països de la UE i EUA especialment en productes de rebosteria, fabricació de galetes, derivats cárnicos i conserves vegetals. Dins d’aquesta categoria, i entre els colorants que reben estan sent avaluats, es troba també el Patent Blue V (I-131), que s’usa per aconseguir tons verds en els aliments en combinar-ho amb altres colorants.

Un dels colorants que ja ha tingut l’oportunitat de ser avaluat, com ara, és el Brilliant Blue FCF (I 110), utilitzat per donar color a refrescs de taronja, gelats, caramels i productes d’aperitiu. En 1984 se li van assignar propietats cancerígenas, encara que estudis posteriors no van arribar a confirmar-ho. Els experts avaluen també el Green S (I 142), no autoritzat a Japó, EUA, Canadà i Països Nòrdics. En països on està autoritzat s’aplica en begudes refrescants o caramels. Alguns dels usos que s’han plantejat per a aquest colorant és per acolorir pèsols i altres verdures que perden color per la destrucció de la clorofil·la. No obstant això, la falta de dades concloents fan que s’aquest ús no estigui permès.

REACCIONS ADVERSES Als ADDITIUS

Img spice1
Els experts de la Societat Catalana d´A el·lèrgia i Imnunologia Clínica (SCAIC) adverteixen que encara que habitualment els additius utilitzats en els aliments són segurs en les concentracions adequades, no per això deixen de ser-ho completament per a aquelles persones sensibles amb el risc de presentar intolerància. S’estima que entre un 5-10% de les urticarias cròniques en població adulta s’han de, en part, a alguna reacció adversa a additius, sent les xifres superiors en nens. Generalment les reaccions adverses que es produeixen poden ser de dos tipus, les intervingudes per un mecanisme immunològic, com els produïts per algun colorant tipus azoic, i les reaccions d’intolerància (més que d’al·lèrgia pròpiament aquesta), de mecanisme no immunològic freqüentment idiopático. A aquest últim grup pertanyen majorment les reaccions als additius alimentaris.

Dins dels additius colorants més característic es troba la tartracina que proporciona color groc i és usat des d’en rebosteria fins a sucs, salses, passant per llaminadures i en recobriments d’alguns medicaments. Se li coneixen reaccions d’urticaria i broncoespasmo, sobretot en pacients al·lèrgics a l’aspirina. Els conservants, substàncies que eviten que els aliments es malmetin davant microorganismes i utilitzats una infinitat d’aliments i begudes, poden ocasionar exacerbaciones d’asma, dermatitis, alteracions sanguínies (metahemoglobinuria) i, fins i tot, ser un dels factors desencadenants d’alteracions vasculars i angioedema. Quant a edulcorants, estabilizantes o emulsionants, fins al moment no s’han descrit casos de reaccions adverses a la seva ingesta. Per això, els experts recomanen que en cas de presentar algun símptoma clínic després de la ingesta d’un aliment o fàrmac és molt important prendre nota de la marca o dels additius que contingui doncs serà de gran ajuda a l’especialista alergólogo.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions