El canvi climàtic influeix, des de fa anys, en molts dels aspectes de la vida quotidiana. Un dels reptes que planteja és saber identificar els riscos per a una millor adaptació i mitigació dels efectes, sobretot en el camp de l’agricultura i la seguretat dels aliments, dos dels sectors de major risc. I és que els estudis no són gens encoratjadors; s’estima que les conseqüències del canvi climàtic disminuiran de forma considerable la producció de cultius en 2030, un descens provocat sobretot per la calor i la sequera. L’article explica quins són els efectes del canvi climàtic sobre els aliments en general i l’aigua en particular.
El canvi climàtic afecta tant a la producció, transformació, distribució i consum d’aliments, així com a la disponibilitat d’aliments segurs i innocus. La qualitat d’aquests paràmetres disminueix quan els sistemes alimentaris “s’estressen”. Les conseqüències en la seguretat dels aliments són, per tant, importants.
Una d’elles és que afavoreix el trasllat de l’àrea de distribució geogràfica dels patògens i escurça el seu període d’incubació. En 2011, un estudi publicat en Environmental Health Perspective ja vaticinava que l’escalfament del planeta tindria conseqüències en les infeccions transmeses pels aliments. Anys més tard, en 2015, i dins del projecte europeu Veg-i-Trade, experts europeus confirmaven aquesta creença i relacionaven els canvis de temperatura i dels patrons de precipitacions amb la contaminació de fruites i verdures.
Efectes del canvi climàtic
Una de les principals conseqüències, segons les recerques publicades, és que l’increment de la temperatura en la superfície del mar provoca una major incidència de malalties infeccioses transmeses per l’aigua i vinculades a la presència de toxines en mariscs. Segons la recerca de 2015, elaborada per experts de la Universitat de Gant (Bèlgica) i la Universitat de Wageningen (Països Baixos), existeix una relació entre els canvis en la temperatura i en les precipitacions i la contaminació de la fruita i els vegetals. I és que la temperatura ambienti i els patrons de precipitacions influeixen en els aliments i les malalties transmeses per l’aigua. Dins dels patògens més habituals, els científics presenten una llista en la qual apareixen Salmonella, Campylobacter i enterovirus.
La sequera fa a les plantes més susceptibles a les malalties
Els efectes sobre la seguretat dels aliments varien en funció dels diferents processos que poden derivar-se dels efectes del canvi climàtic (Departament d’Agricultura nord-americana). Així, la sequera provoca sobretot una pèrdua de vigor de les plantes, la qual cosa fa que aquestes siguin més susceptibles a les malalties. Les inundacions i pluges fortes, en canvi, afavoreixen el creixement de fongs patògens en les fulles i molts organismes que causen malalties es propaguen amb els corrents d’aire.
Aquest tipus de successos també condueix a la contaminació dels sòls. D’altra banda, les altes temperatures dels oceans i la salinitat provoquen un augment de la presència de vibrios que afecten al marisc. La desertificació incrementa la concentració de pesticides en les plantes i, finalment, la pujada de la temperatura de l’aigua condueix a una major contaminació per mercuri de peixos.
Molts estudis s’han centrat en com influeix el canvi climàtic en el sabor i característiques dels aliments. La majoria d’ells ja han constatat que, en la fruita, l’augment de les temperatures afecta a la fenologia de moltes espècies d’arbres fruiters. I que no solament les temperatures tenen conseqüències en la producció, també influeixen les pluges, que alteren sobretot el procés de floració.
Aigua i canvi climàtic
Els fenòmens meteorològics extrems relacionats amb l’aigua representen, de forma destacada, un risc per a la salut pública, tant en països desenvolupats com en desenvolupament. El projecte VIROCLIME (2010-2012), desenvolupat per centres de recerca d’Espanya, Regne Unit, Grècia, Suècia, Brasil i Hongria, alertava que les pluges excessives poden mobilitzar patògens en el medi ambient i augmentar la turbidez de l’aigua, un problema relacionat amb l’aparició de malalties gastrointestinals.
Les aigües residuals contenen virus que, si no es gestionen bé, poden convertir-se en una font de contaminació a través de l’aigua potable. Llavors, els experts preveien que els virus mantindrien un paper predominant en l’aparició de malalties gastrointestinals relacionades amb l’aigua, a causa de la presència ubiqua d’alguns virus d’origen humà en aigües residuals i en l’ambient. Els estudis basats en models epidemiològics van establir un seguiment de les associacions entre les concentracions de virus i els models qualitat d’aigua i van aïllar, com a patògens més habituals, Campylobacter i Cryptosporidium spp., seguits de Leptospira spp., norovirus i Vibrio Vulnuficus.
