Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com ha estat la seguretat alimentària en 2016

Garantir aliments cada vegada més segurs i adaptar-se als canvis que demana el consumidor marquen tendència

Img seguridad alimentaria 2016 hd Imatge: marilyna

L’activitat i les accions en matèria de seguretat alimentària, tant pel que fa a recerques com a normativa, han estat nombroses durant l’any que acaba de finalitzar. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) sempre és una de les més actives, però en 2016 ho ha estat de forma particular. Destaquen temes tan recurrents com la resistència antimicrobiana, la presència de substàncies tòxiques en aliments i les contínues avaluacions dels additius alimentaris, acompanyats de les mesures legislatives corresponents. L’article intenta ser un petit resum del que ha donat de sí l’any 2016 quant a mesures de seguretat alimentària, tant legislatives com a estudis científics.

Img seguridad alimentaria 2016
Imatge: marilyna

Els treballs i esforços per fer dels aliments uns productes cada vegada millors i més segurs són constants. Tant en l’àmbit comunitari com d’una forma més global, els responsables de la matèria tenen com a prioritat fer de la seguretat alimentària un objectiu comú, en el qual es vegin conjuminats els esforços tant de la comunitat científica com dels legisladors.

En la Unió Europea (UE), bona part de l’activitat científica la duu a terme l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Alguns dels principals temes que ha abordat durant l’any 2016 han estat:

  • Les prioritats dels experts per millorar la seguretat alimentària. Segons una enquesta en la qual han participat més de 200 experts europeus, haurien d’abordar-se un total de 28 prioritats, entre les quals destaquen els riscos químics com l’exposició acumulativa; els riscos biològics com les zoonosis; els mediambientals derivats dels productes químics; i els riscos nutricionals com a llindars d’al·lergògens. Un dels objectius d’aquest sondeig ha estat harmonitzar la recerca alimentària en la UE.
  • Elaboració d’un glossari sobre termes de seguretat alimentària. Amb una finalitat comunicativa, i per explicar conceptes o expressions que molts consumidors desconeixen, l’EFSA publicava al juny un glossari multilingüe, disponible en anglès, francès, alemany i italià, amb més de 250 vocables, com a ingesta diària admissible, efecte advers, al·lergogen, resistència antimicrobiana, dosi de referència, biocida, carcinogenicidad, barreja de substàncies químiques, dosis o risc emergent. Ordenat de la A a la Z, la idea és que, quan surti un terme científic en una de les comunicacions, aparegui un pop-up amb la descripció.
  • Resistència antimicrobiana. Juntament amb el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), l’EFSA elaborava un informe a principis de 2016 sobre la resistència antimicrobiana, segons el qual aquesta continua sent un risc per a la salut humana i animal. Els experts atribueixen el problema a causes com l’ús excessiu o inadequat de medicaments antimicrobianos en humans i animals o a les males pràctiques de control d’infeccions. Aposten per tractar-ho des d’un enfocament integral que involucri a sectors de la salut pública, la bioseguretat, el medi ambient o el benestar animal.
  • Com tractar el “efecte còctel” de les substàncies químiques. L’EFSA defineix com a “efecte còctel” l’exposició del consumidor a dos o més substàncies químiques procedents de l’alimentació. A la fi d’any llançava una iniciativa pionera per desenvolupar mètodes que permetin avaluar aquest risc. El nou enfocament preveu conèixer i comprendre com actuen els compostos químics combinats, no d’un en un, com s’havia fet fins fa poc. Els experts asseguren que es tracta d’una labor complexa perquè el nombre de combinacions és infinita.

Canvis i novetats legislatives

En l’àmbit de la legislació, les principals mesures adoptades s’han referit a temes com:

Condicions normatives per als insectes com a aliments. Des de finals de 2015 la normativa europea reconeix els insectes com a “nou aliment”. Fins llavors, la UE no contemplava, des d’un punt de vista legislatiu, la producció i comercialització d’insectes per a consum humà. Es trenquen així certes barreres legislatives per a aquest tipus de “aliment”.

Noves normes sobre innocuïtat alimentària. Al juny el Codex Alimentarius autoritzava noves normes alimentàries destinades a garantir la seguretat a tot el món. Es van aprovar directrius per a la producció primària de carn de boví i de porc per eliminar Salmonella; mesures de prevenció de paràsits com Toxoplasma gondii i Taenia solium; i nivells màxims d’arsènic inorgànic en l’arròs descascarillado. A més, es van adoptar límits màxims de residus de més de 30 pesticides diferents.

Recerques

La recerca sobre seguretat dels aliments és extensa i els temes sobre els quals els experts intenten aprofundir són molt variats, com ho mostra l’estudi del Basque Culinary Center (BCC), segons el qual les cartes dels restaurants contenen Escherichia coli i Staphylococcus aureus. Segons els experts, la falta d’higiene seria la principal responsable, sobretot per part de cambrers i manipuladors i dels clients. I les cartes més contaminades serien les de plàstic, on el creixement bacterià es produeix fins a les sis hores ja que aquest material és incapaç d’absorbir l’aigua, que quedaria en la superfície i, per tant, afavoriria el creixement dels bacteris. En el paper, a més de que l’activitat d’aigua queda reduïda perquè aquest material l’absorbeix, està la presència de tinta, que disminueix l’adherència bacteriana al substrat.

La recerca sobre seguretat dels aliments ha estat extensa i els temes molt variats

A principis de 2016, un grup d’experts de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València publicava un estudi segons el qual el lloc on s’acumulen les càpsules de cafè i part de l’aigua usada en la màquina de cafè són un ric substrat per al creixement bacterià. La recerca concloïa que en el dipòsit de residus de cafè es forma una comunitat bacteriana, que gens té a veure amb el cafè, sinó amb l’electrodomèstic i una mala ocupació o mala higiene. Van trobar sobretot Enterococcus, Clostridium i Pseudomonas, que creixerien on s’acumulen les càpsules (safata de degoteig) i s’estenen a la resta de la cafetera.

Un altre estudi curiós publicat en 2016 procedia d’experts de la Universitat de George Washington (EUA), que relacionaven el consum de menjar ràpid amb la presència de productes químics potencialment nocius per a la salut. Els investigadors van determinar que les persones que ingereixen menjar ràpid tendeixen a tenir nivells més alts de ftalatos, compostos utilitzats en envasos perquè aquests siguin flexibles però no fràgils. El risc, asseguraven, no procedeix tant del menjar com del procés.

Un altre tema recurrent en els últims anys és el del desaprofitament d’aliments, un problema creixent que autoritats i responsables intenten posar-li fre. Segons l’Agència d’Aliments britànica (FSA), les idees falses sobre els aliments congelats contribueixen als set milions de tones de residus que es rebutgen en les llars britàniques cada any i que equivaldrien a sis menjars per família a la setmana. Per als experts, conèixer millor com congelar els aliments podria reduir de manera significativa el problema del balafiament d’aliments.

També en els últims ha anat guanyant pes el paper del consumidor en la prevenció de riscos alimentaris. Considerat com una part fonamental de la cadena alimentària, es converteix en protagonista juntament amb altres actors com a productors o distribuïdors. Però encara queda molt camí per recórrer. Segons el Baròmetre de Seguretat Alimentària a Catalunya 2015, de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), el ciutadà encara tindria poca consciència d’algunes males pràctiques en la cuina. A pesar que s’han produït canvis importants en la preparació d’aliments, encara es detecten pràctiques de risc entre els consumidors.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions