Temes tan recurrents com l’acrilamida , Salmonella o contaminants en aliments han estat alguns dels protagonistes de l’any 2014. Encara que no els únics. Grups d’investigadors, tant nacionals com a internacionals, així com autoritats sanitàries de tot el món, han aportat a aquest camp importants iniciatives destinades a millorar un sector que s’exigeix cada vegada més. Com cada any, l’activitat i les decisions en seguretat alimentària han estat prolífiques. Aquest article enumera algunes de les mesures i aportacions més destacades, amb clares influències en el consumidor, que s’han aprovat durant l’any 2014.
Els esforços per reforçar la seguretat dels aliments són des de fa uns anys cada vegada majors. Gràcies a això, el consumidor gaudeix d’uns productes més segurs i més respectuosos i propers a les seves exigències.
De l’AESAN a l’AECOSAN. A l’inici de l’any s’anunciava la creació de l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), fruit de la fusió entre l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) i l’Institut Nacional de Consum (INC) amb la protecció de la salut dels consumidors com a clar objectiu. La creació d’eines com aquesta respon a la presa de consciència, per part de tots els agents implicats, en temes de seguretat alimentària. La unió dels dos organismes ha volgut reforçar la seguretat dels aliments i la protecció de la salut dels consumidors.
Iogurt, adeu a la data de caducitat. Al març de 2014, el iogurt perdia la seva data de caducitat després dels canvis presentats pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA). De data de caducitat a data de consum preferent i, per tant, la fi dels 28 dies de caducitat anunciat fins llavors. Amb els canvis, el fabricant és el responsable de fixar, sota estrictes protocols de qualitat i seguretat, la data de consum preferent. Inclosa en la campanya Més aliments, menys desaprofitament, la mesura està destinada a reduir a la meitat el menjar que es tira per 2025. Entre els acords, destaca aquell que advoca per garantir que el iogurt, als 35 dies, manté la màxima qualitat.
Recomanacions per al consum de peix escolar. L’AECOSAN publicava a mitjan 2014 una sèrie de recomanacions per consumir aquest peix, ja que la seva ingesta està associada a símptomes gastrointestinals. Aquest peix té un alt contingut en greix, la majoria èsters cerosos, un tipus de greix que s’acumula en els cossos dels peixos. Segons l’AECOSAN, si es cuina d’una determinada manera, es redueixen els problemes. Així, recomanava llavors eliminar la major quantitat de greix, retirar la pell i el greix visible, no utilitzar aquest peix en preparacions crues, cuinar-ho a la brasa o a la planxa perquè així s’elimina la resta de greix i, si és la primera vegada que es consumeix, és preferible fer-ho en petites quantitats.
Emmagatzematge segur d’ous. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) advertia del risc d’estendre el temps d’emmagatzematge dels ous, tant en l’àmbit domèstic com en les tendes. Ha de tenir-se en compte, i respectar, que la data de consum preferent és de 28 dies des de la posada. Segons l’EFSA, allargar aquesta data una setmana, és a dir, passar dels 28 als 35 dies, augmenta el risc d’infeccions causades per la presència de Salmonella d’un 1,6% a un 1,7%. Si el temps arriba als 42 dies, el risc augmenta en un 2,9%, sobretot en preparacions crues. Per l’EFSA, una de les maneres més eficaces de reduir el risc és l’emmagatzematge a temperatures de refrigeració.
Bacteris alimentaris més resistents. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) publicava un informe on posava de manifest el problema que les infeccions persisteixen perquè els tractaments resulten ineficaços. Citava, entre els principals bacteris resistents, I. coli i Salmonella. Un dels principals reptes en seguretat alimentària per als propers anys és aprofundir en l’anàlisi sobre antimicrobianos i resistència. Segons l’informe de l’OMS, un dels principals problemes detectats és la resistència a les fluoroquinolonas en el tractament per infeccions per I. coli, una dels bacteris més freqüents que es troben en el tub digestiu de totes les persones.
Nivells segurs d’aspartamo en aliments. L’EFSA concloïa, després d’una completa avaluació, que la ingesta diària admissible (ANADA) de 40 mg/kg de pes corporal/dia era segura per al consumidor. Els experts descartaven llavors possibles riscos d’aquesta substància: no danya el cervell, ni el sistema nerviós, ni afecta al comportament o a la funció cognitiva. Perquè tingués efectes negatius, el seu consum hauria de ser molt alt durant tota la vida d’una persona, de manera que excedís l’ANADA. Un adult d’uns 60 quilos hauria d’arribar a beure fins a 12 llaunes de 33 ml d’un refresc tots els dies de la seva vida.
Acrilamida i aliments. Un altre dels temes recurrents en seguretat alimentària és el de l’acrilamida , una substància química que es forma de manera natural en els aliments rics en midó durant els processos de cocció a altes temperatures. Després de determinar que podia augmentar el risc de desenvolupar càncer, els experts de l’EFSA iniciaven una consulta pública per intensificar les avaluacions sobre els seus riscos i les principals mesures de prevenció. Aquesta decisió es prenia després de considerar que els estudis preliminars sobre els seus efectes en les persones són limitats i necessiten majors evidències científiques. Classificada com a “probable carcinógeno per als humans” per l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC), falta determinar si els estudis són extrapolables o no a les persones.
Una de les iniciatives més significatives l’any 2014 ha estat l’aplicació del Reglament 1169/2011, destinat a millorar la informació alimentària. Amb aquesta mesura, les autoritats sanitàries europees busquen que el consumidor tingui accés a una informació cada vegada més clara, exhaustiva i fàcil d’entendre a través de l’etiquetatge dels aliments. Les novetats es refereixen sobretot a la grandària de la lletra (més gran perquè es llegeixi millor); la informació nutricional (com i on ha de col·locar-se); la llista d’ingredients (quins han d’incorporar-se i en quina ordre); els al·lergògens (l’esment dels quals passa a ser obligatòria també en restaurants i bars); o el lloc de procedència de la carn (s’haurà d’especificar d’on ve, el país d’origen). L’aplicació d’aquests nous canvis per part de la indústria alimentària té com a objectiu millorar la informació dels aliments que adquireix el consumidor.
