Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Competència deslleial, presentació dels productes i protecció del consumidor

Les normes que, en l’actualitat, regulen la competència deslleial no emparen exclusivament els interessos privats dels empresaris enfront d’aquells que no respecten les “regles del joc” sinó també els interessos col·lectius del consum.

La participació més activa del consumidor en les relacions comercials ha determinat una nova regulació legal de la competència com a instrument d’ordenació i control de les conductes en el mercat. La possibilitat d’exercir accions judicials derivades de la present normativa, ja sigui a títol individual com a col·lectiu, ha reforçat la posició del consumidor com a part més feble de la relació mercantil.

NO als actes de confusió

Els actes de publicitat, de presentació o de promoció de productes variats que perjudiquin o lesionin de manera greu la lliure elecció del consumidor estan prohibits. Es consideren deslleials, entre altres, aquells que generen o puguin generar confusió.


La normativa prohibeix tots aquells actes que confonguin o puguin confondre al consumidor en la seva elecció de diferents productes, activitats o establiments mitjançant la utilització de marques, noms comercials o rètols, respectivament.


La possibilitat o el risc que es pugui produir una associació, per part del consumidor, respecte a la procedència de diferents productes, és suficient per a fonamentar la deslleialtat. La valoració dels actes confusos és complexa i ha de tenir en compte certs elements com són la similitud i el grau d’implantació dels signes o elements objecte de la polèmica i l’atenció que presta el consumidor mitjà al signe imitat.


Competència deslleial i presentació del producte

Els Tribunals s’han ocupat de casos de competència deslleial en múltiples ocasions i, entre altres, en aquest article citarem el que va enfrontar a dues conegudes empreses d’embotits del nostre país. El citat cas es va iniciar en 1997 amb la presentació d’una demanda civil davant el Jutjat de 1a Instància de Totana (Múrcia), en exercici de l’acció declarativa de la deslleialtat de la publicitat realitzada per la societat demandada en el que es referia a la utilització de les etiquetes i embolcalls de la pota dels pernils, dels salsitxons i xoriços, per la seva semblança i imitació dels empleats per la demandant, així com de l’acció de cessació i prohibició dels actes deslleials a fi d’evitar que la societat demandada pugui continuar utilitzant les etiquetes i embolcalls referits que resulten lesives per als interessos i la posició econòmica de la demandant.


El Jutjat va dictar sentència desestimatòria de la demanda, puix que considerava que no s’observava, en cap moment, infracció al que s’estableix en la Llei de Competència Deslleial, respecte a actes de confusió, atès que dels propis documents acompanyats per una i una altra part litigant, en concret, embolcalls dels productes de què es tracta i fotografies d’aquests, a simple vista, pot apreciar-se que la composició del seu conjunt, quant a cromatisme, dibuix, tipografia de lletres, i fins i tot grandària d’algun d’aquests productes, difereix notòriament, per la qual cosa cap mena de confusió vaig poder produir en el consumidor mitjà, acostumat d’altra banda, pels seus gustos personals, a diferenciar un producte d’un altre mitjançant la marca comercial d’aquest, buscant precisament, en el producte de què es tracti, la inscripció d’aquesta marca. Sent així que, en el present cas, és ben visible en els productes d’actora i demandada la marca comercial que els empara, sense possibilitat d’inducció a dubtes o confusió, amb independència de les característiques del format envolupant d’aquests productes que ha quedat acreditat que són dispars en una i una altra empresa, si s’observen tant els embolcalls com els respectius distintius d’aquests productes.

L’assumpte es va dilucidar en segona instància per l’Audiència Provincial de Múrcia al setembre de 2001, amb estimació parcial del recurs d’apel·lació interposat per la denunciant, i amb revocació de l’anterior sentència. Aquesta institució, al contrari que el Jutjat de 1a Instància, va entendre que la demandada havia incorregut en actes de competència deslleial per la utilització dels embolcalls de salsitxons i xoriços semblants a les que són d’ús exclusiu de l’actora, condemnant a aquesta demandada a cessar en la utilització de tals embolcalls, i absolent-la de la resta de les pretensions formulades en la demanda (embolcall del pernil) sense especial declaració sobre costes de totes dues instàncies.


L’embolcall va resultar deslleial

Quant a l’embolcall del salsitxó i del xoriço, el primer que es va determinar és si l’empresa denunciant era titular d’un dret d’exclusiva (marca registrada) quant a la utilització d’aquests elements de presentació. La protecció legal empara als signes distintius, perquè es consideren com a instruments que serveixen per a donar a conèixer les prestacions i establiments en el mercat i, de la mateixa forma, són un important canal de comunicació amb els consumidors, als quals se’ls dirigeix informació sobre les característiques dels productes.


En el present cas, les característiques de l’embolcall, fent figurar en el mateix la disposició de rodanxes corresponents al producte en posició vertical i en columnes paral·leles, formava part integrant en tots dos casos de la marca registrada, que determina un dret d’utilització exclusiva per a la demandant.


La imitació del mateix comportava l’existència d’un acte de competència deslleial. La infracció de la marca constitueix en el present suposat un clar supòsit de competència deslleial, segons l’Audiència Provincial.

L’embolcall no estava protegit


En el cas dels pernils no es va estimar el fet com un acte de competència deslleial puix que en el registre de la marca no es va fer referència a l’embolcall com a signe distintiu propi de la mateixa i, per tant, no existia un dret d’exclusiva a favor de la demandant.


De la mateixa forma, tampoc va quedar acreditat que la “similitud” fora contrària a la bona fe i resultés idònia per a generar l’associació per part dels consumidors respecte a la prestació o comportés un aprofitament indegut de la reputació o l’esforç aliè. La similitud més característica en la presentació de tots dos productes va resultar ser el fet d’embolicar l’extrem del pernil amb paper.


Aquesta innovació, al no estar emparada per la protecció de la marca, mancava de la necessària singularitat per a generar un dret d’exclusiva amb vista a impedir la utilització del mateix procediment per altres competidors quan, com s’ha repetit, existeix una clara distinció entre totes dues marques que exclou el risc de confusió i fins i tot d’associació.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial. Modificada per Llei 52/1999, de 28 de desembre; i per Llei 1/2000, de 7 de gener.
SENTÈNCIA

  • Audiència Provincial de Múrcia, Sentència número 315/2001,de 24 de setembre de 2001.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions