Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Condemna a una residència geriàtrica per un cas de salmonel·losi

Les residències geriàtriques són responsables de les conseqüències jurídiques que poguessin derivar-se d’una prestació defectuosa del servei de menjars, segons recull una sentència recent de l’Audiència Provincial de Navarra. La sentència condemna a una residència de la tercera edat al pagament d’una indemnització als hereus d’un ancià que va morir com a conseqüència d’una salmonel·losi.

L’única cosa evident en aquest cas és que un resident, de 81 anys d’edat, amb antecedents de diabetis, senil i amb problemes circulatoris, va ingressar en un centre sanitari infectat per salmonel·la procedent de la residència geriàtrica on residia; i que, com a conseqüència d’un “xoc” sèptic produït per salmonel·la, va morir, després d’un quadre d’insuficiència renal aguda que es va complicar amb una síndrome de distress “” respiratori.

D’altra banda va quedar acreditada que la situació de Sr. Gustavo, així cridarem al mort, no li permetia sortir pel seu compte del centre, ni ingerir altres aliments que no fossin els que allí se li proporcionaven, atès que patia alteració psíquica amb pèrdua d’autonomia.

El consumidor té dret a ser indemnitzat tret que els danys siguin causats per la seva culpa o per la de persones per les quals hagi de respondre

Però també va quedar acreditat que no va poder localitzar-se l’aliment que podia contenir la salmonel·la, ni es van detectar en la pròpia residència altres casos de toxi-infecció alimentària. Tampoc consta informe pericial o tècnic en el qual s’acrediti que el centre incomplia les mesures higienicosanitàries respecte als aliments que servia ni altres normes de seguretat alimentària. Però, encara i així, la residència va ser condemnada a pagar els danys i perjudicis derivats per la defunció de Sr. Gustavo.

Responsabilitat per presumpció


La resolució judicial considera que en el cas concret concorren els requisits necessaris per a poder estimar la responsabilitat civil de l’entitat mercantil, dedicada a la prestació d’un servei de residència a la tercera edat; i que els fets pels quals es reclamava una indemnització per mort d’un resident es produeixen en el desenvolupament de la prestació d’aquell servei.

Per això, la normativa que li resulta d’aplicació és la que, de manera general, empara als consumidors i usuaris. En aquest sentit, i com a principi bàsic, el consumidor i l’usuari tenen dret a ser indemnitzats pels danys i perjudicis demostrats, que en el consum de béns o la utilització de productes o serveis els irroguen, tret que aquells danys fossin causats per la seva culpa exclusiva o per la de les persones de les quals hagi de respondre civilment.

I si bé és cert que perquè el tribunal pugui apreciar la responsabilitat de la residència geriàtrica ha de tenir acreditat tota una sèrie d’elements, com l’existència de mal, el defecte del servei i la relació de causalitat o nexe causal entre aquest i aquell, en el present cas li ha bastat amb simples presumpcions.

En efecte, no existeix una prova directa i evident sobre el nexe causal i el defecte del servei prestat per la residència geriàtrica. La sentència considera que en aquest supòsit concret, i atesos els pocs fets que han quedat acreditats respecte a la situació personal i circumstancial de Sr. Gustavo, no cap una altra explicació lògica de les fatals conseqüències que el propi defecte del servei. I arriba a aquesta conclusió mitjançant l’aplicació de la tècnica probatòria de les presumpcions, i no de les evidències.

La sentència considera que el fet que no s’hagi provat l’existència d’una toxi-infecció alimentària comunitària, ni identificat a un possible portador crònic de la salmonel·losi en el centre on es trobava Sr. Gustavo, no allibera a la residència “de la seva càrrega probatòria respecte a l’acreditació que va complir diligent i acuradament amb les seves obligacions amb vista a la prevenció d’infeccions del tipus que ens ocupen, ja tinguessin el seu origen en la manipulació d’aliments, ja en la detecció de portadors crònics del bacteri.”

És més, la pròpia normativa de defensa de consumidors i usuaris determina que és al centre geriàtric a qui li correspon -en virtut del principi d’inversió de la càrrega de la prova- demostrar el compliment de les precaucions i diligència deguda que han d’observar-se en el desenvolupament de la seva activitat, i un comportament escrupolós quant a les mesures higénico-sanitàries oportunes, no bastant per a exonerar-li de la seva culpa amb què s’addueixi que no van existir altres casos d’infecció.

A l’entitat condemnada de res li van valer les seves argumentacions sobre la singularitat del cas, i el fet que no es produïssin més toxi-infeccions en cap altre resident. Per contra, el tribunal considera que tot evidència que no va existir cap factor extern en el contagi de Sr. Gustavo, i que l’única explicació possible és que es degués a un defecte en el servei d’aliments o a qualsevol altre prestat pel centre al mort.

Bibliografía

  • Normativa aplicada: Llei 26/1984, de 19 de juliol de 1984, General per a la Defensa de Consumidors i Usuaris. Especialment els articles 25 i 26.
  • Referència judicial: Audiència Provincial de Navarra, Secció 3a, sentència de 24 de gener de 2002, número 17/2002.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions