Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Condemna milionària per una cervesa defectuosa

La fallada dels tribunals és un dels majors imposats fins avui per una intoxicació alimentària
Per Juan Ramón Hidalgo Moya 14 de juliol de 2003
Img
Imagen: FreeFoto.com

Les fatals conseqüències produïdes per la ingesta del contingut d’una ampolla de cervesa, que va resultar defectuosa per contenir alguna substància tòxica o càustica, ha comportat una condemna, tant per al fabricant de cervesa S. a. DAMM com per a la seva asseguradora, que pot superar els 250.000 € (una mica més de 40 milions de les antigues pessetes) indemnització, interessos i costes judicials inclosos.

Així ho ha fixat una recent sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, al contingut de la qual ha tingut accés consumaseguridad.com, i que ha estat notificada a les parts durant el mes de juny de 2003. La resolució judicial ha examinat el recurs d’apel·lació presentat per totes dues parts en litigi, perquè el dictaminat, en data 10 d’abril de 2002 per un Jutjat de Primera Instància de Barcelona, no va acontentar cap d’elles.

El resultat del litigi ha afavorit clarament a la part perjudicada, que ha vist com la quantitat prèviament fixada com a indemnització s’ha elevat de 63.000 euros 149.652,01 euros, als quals hauran d’afegir-se els interessos (res menys que un 20% anual) des de la data del fatal fet, l’1 d’agost de 1998, així com les costes del procediment en totes dues instàncies i el muntant de les quals pot oscil·lar entre 22.000 i 30.000 euros. Sens dubte, una de les indemnitzacions més elevades que han imposat els tribunals espanyols per la defectuosidad d’un aliment.

Els fets

La sentència és una de les majors dictades a Espanya per un cas d’intoxicació alimentària

L’1 d’agost de 1998, Juan Antonio desdejunava al costat d’uns companys de treball i el seu germà, en el bar de la Federació Farmacèutica de Barcelona. L’amo del bar va ser qui, una vegada oberta, va posar a la disposició de Juan Antonio una ampolla de cervesa «Estrella Dorada Damm». Juan Antonio després d’ingerir part del seu contingut es dió compte que la cervesa tenia un «mal sabor», per la qual cosa dió a provar la mateixa al seu germà, que va ingerir un xarrup per a constatar-lo. Requerit l’amo perquè procedís al seu canvi, va accedir sense més.

Unes hores després de la ingesta, Juan Antonio va començar a presentar vòmits i diarrees que van obligar al seu ingrés hospitalari, morint el dia 8 d’agost d’aquest mateix any. El seu germà, no obstant això, que també va presentar vòmits i diarrees, però de menor intensitat, va trigar a curar tres dies. L’informe mèdic va avalar que la defunció de Juan Antonio no es va produir per causes naturals, sinó per la postingesta d’una ampolla de cervesa, sense precisar la causa exacta de la intoxicació.

Presumptament defectuosa

Durant el procés no s’ha pogut determinar quin producte tòxic va ser el causant de tan fatal desenllaç. I és que el contingut restant de l’ampolla va ser abocat per l’amo del bar en l’aigüera després de ser advertit de la mala olor que presentava la cervesa. Malgrat això, el Tribunal entén que hi ha una relació directa entre el consum de la «cervesa defectuosa» i la intoxicació alimentària. No s’ha provat que un altre aliment, ingerit després de la cervesa, pogués portar a una fallada multiorgánico en el mort. I d’aquí la principal presumpció que la cervesa era «defectuosa», perquè tot apunta al fet que va ser l’únic producte causant del mal.

La presumpció es complementa, a més, amb el fet que per a la rentada dels envasos retornables es va utilitzar sosa càustica, així com altres agents i additius, que la seva natruraleza i composició no van ser estudiats, segons van informar els propis perits de la cervesera. Atenent el que exposa la sentència, un altre perit va admetre en l’acte del judici com a possible l’existència d’una substància tòxica a l’interior d’una de les ampolles retornables, així com vàlida la deducció que si dues persones resulten afectades per la ingestió del contingut d’una mateixa ampolla pogués arribar-se a pensar que el producte en qüestió conté una cosa nociva.

Les anteriors presumpcions, figura jurídica admesa com a prova davant els tribunals de justica, han fonamentat la condemna per a la cervesera i han determinat la «defectuosidad» de la cervesa consumida. Les possibles causes del defecte poden ser dos, ateses les conclusions de la sentència: un negligent procés de rentada que va contaminar la beguda o l’addició de productes que van resultar ser tòxics.

FONAMENT LEGAL
Img cebada1
Imatge: Freefoto.com

La sentència rebutja de pla tots i cadascun dels arguments que van servir de base al recurs del fabricador, i que es queixava de l’infundada que resultava la resolució de primera instància respecte al resultat de la prova. La condemnada al·legava en el seu defensa que no s’havia complert amb la càrrega de la prova que incumbia a la part actora, quant a que no constava acreditada la causa de la defunció, ni que el líquid que va ingerir la víctima fos realment cervesa, així com tampoc la classe d’intoxicació que al final va sofrir.

El Tribunal dóna per bons els arguments jurídics del jutge de primera instància, que fonamentalment es basen en el sistema de responsabilitat objectiva vigent a Espanya des de 1994, quan va entrar en vigor la Llei de Responsabilitat Civil de Productes Defectuosos, aplicable també als aliments. Un sistema que, com hem manifestat en altres articles (veure «Sentència sobre l’explosió d’una ampolla de gasosa» de 10 de març de 2003) incorpora l’experiència nord-americana en matèria de responsabilitat per productes, si bé en aquest cas, sembla estar molt més pròxima en comprovar el contingut econòmic de la condemna. La sentència recorda que la responsabilitat objectiva és aliena a la qüestió de la culpa o negligència en la qual hagués pogut incórrer el fabricant.

Bibliografía
  • HIDALGO MOYA, Juan Ramón/OLAYA ADÁN, Manuel. Dret del Producte Industrial. Qualitat, Seguretat i Responsabilitat del fabricant. Editorial Bosch, 1997.
  • FUENTES GASSÓ, J.R.; HIDALGO MOYA, J.R.; MOLES PLAZA, R. La seguretat dels productes. Tres perspectives d’anàlisis. Ariel Prevención i Seguretat. Escola de Prevenció i Seguretat Integral. Edició 2001.

NORMATIVA

  • Llei 22/1994, de 6 de juliol, de responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos (BOE de 7 de juliol de 1994).

SENTÈNCIA

  • Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció Dieciseis, Rotllo número 712/2002-C de 25 d’abril de 2003.