Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Condemna per un cas d’extorsió alimentària

Condemnat a un any de presó per introduir «submarins» en productes comestibles i extorsió

Les situacions d’extorsió alimentària, encara que no són freqüents, constitueixen una amenaça latent per als quals la justícia no sempre disposa de les millors armes per a combatre-la. Aquest és el cas d’una sentència recent a la qual ha tingut accés consumaseguridad.com en el qual la condemna a un any de presó al delinqüent sembla poc en relació amb el mal potencial causat.

La Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat sentència condemnatòria per a la persona que durant finals de 1996 i principis de 1997, sota un pla preconcebut, i en companyia d’altres persones, es va dedicar a extorquir a una coneguda empresa alimentària, així com a introduir diferents «submarins» o «regals» en forma de xeringues de plàstic en alguns iogurts de diferents establiments alimentaris. L’acusat ha estat condemnat per sengles delictes, un d’extorsió, i un altre contra la salut pública, que han merescut penes de presó per a cadascun d’ells, si bé en el grau mínim previst per la norma penal: un any.

Així es desprèn del contingut de la sentència, fet públic recentment i al qual ha tingut accés consumaseguridad.com. Els fets, així com les penes sol·licitades per l’acusació, van ser acceptats per l’acusat en l’acte de la vista, celebrat el passat 29 de maig de 2003, per la qual cosa no es va considerar necessària la celebració de judici. I encara que sembli contradictori, el Tribunal, en la mateixa resolució que el condemna, el posa immediatament en llibertat, donat el període de presó provisional al qual s’ha vist sotmès fins a la data del judici.

Els actes d’extorsió
Els actes de «submarinisme alimentari» són considerats un delicte contra la salut pública

La Sentència declara provat que existia un pla i que hi havia uns companyons per a dur-lo a terme. Els fets s’inicien a la fi de novembre de 1996 quan l’acusat, utilitzant nom suposat, va efectuar una trucada telefònica a una coneguda empresa alimentària «requerint que fos lliurada la quantitat de 100 milions de pessetes». Per a forçar al seu compliment va amenaçar amb adulterar els seus productes.

Les crides van continuar durant dos dies més, moment a partir del qual els fets van ser posats en coneixement de la policia, establint un telèfon de contacte «especial» i un interlocutor professional, un Inspector Cap del Cos Nacional de Policia que utilitza el nom suposat de «Rodolfo». D’aquesta forma s’aconsegueix registrar el número pel qual es realitzen les trucades, un mòbil, del qual se sol·licita judicialment la seva intervenció, que és concedida. Ja a la fi de desembre del mateix any es realitza una nova crida per la qual s’indica el lloc (una platja) i la forma de pagament de la quantitat reclamada (ficada en una bossa). La primera vegada no van acudir.

Malgrat no haver acudit a la trobada, les crides es van succeir, i en data 28 de gener de 1997 es fixa el mateix lloc per a lliurar, aquesta vegada, la quantitat de 200 milions de pessetes. Al lliurament, fixada a les 4,45 hores, a més dels delinqüents, està present un fort dispositiu policial, que observa com una vegada deixada la bossa amb els diners, s’acosten a la mateixa dos bussejadors que s’endinsen amb la mateixa en la mar, lloc on va ser finalment detingut un d’ells, donant-se a la fugida el seu company, i l’ara condemnat, que era el que els va conduir en el seu vehicle fins al lloc de la recepció.

Els fets han suposat una condemna per un delicte d’extorsió, previst en l’article 243 del Codi Penal (introduït poc abans dels fets, concretament en 1995), i una pena d’un any de presó.

Actes de «submarinisme alimentari»
Els ideadores del pla van dur a terme les seves amenaces, arribant a introduir en més d’una ocasió el que es denominen «regals» o «submarins» en els aliments que comercialitzava l’empresa extorquida en diferents punts de venda, especialment en supermercats, a través de la introducció en uns iogurts xeringues de plàstic. Els actes d’immersió es van iniciar concretament el 3 de gener de 1997, i van continuar fins al dia 21 del mateix mes i any, pocs dies abans de la data fixada per al lliurament dels diners. El radi d’acció no era excessivament ampli: zona nord, i limitat a Pamplona, Vitòria, Burgos i Medina del Campo.

Aquests actes han estat considerats pels jutges com un delicte contra la salut pública, previst en l’article 364.1 del Codi Penal, i pel qual s’ha imposat una pena d’un any de presó i una multa consistent en sis mesos amb quota diària de sis euros (1080 euros en total).

No és un cas aïllat
El supòsit resolt pels tribunals espanyols no és un cas aïllat. En la mateixa època, una altra empresa alimentària, en aquest cas Nestlé, va ser víctima de l’extorsió a la ciutat alemanya de Magúncia, capital del Land de Renània-Palatinat. En aquest cas el criminal havia complert les seves amenaces d’enverinar una de les sopes de la marca Maggi d’un supermercat de la ciutat.

De manera immediata, les autoritats van decidir retirar el producte en qüestió de les prestatgeries de tots els supermercats, a fi d’evitar un risc innecessari per a la població. El cas es va estendre ràpidament a altres ciutats com Muenster i a altres productes del fabricant.

L’extorsió i l’interès econòmic dels seus autors estaven darrere de totes aquestes accions, que d’una manera particular i per agent extern, poden afectar la seguretat alimentària.

LES LIMITACIONS DE LA JUSTÍCIA

Img nevera

La condemna que s’ha establert en el present cas, i per uns fets que han posat en joc la salut dels consumidors, sembla excessivament tova per a uns fets tan greus, en els quals, amén del nom i prestigi d’una determinada marca o fabricadora, conflueixen noves pors i temors externs que generen un estat de confusió generalitzada i desconfiança cap al consum d’un determinat tipus d’aliments, encara que sigui de manera passatgera. I que provoquen, d’altra banda, uns danys socials i econòmics de difícil quantificació i reparació, de conseqüències, en alguns casos devastadores.

En el present cas, la insolvència declarada judicialment de l’autor dels fets, feia improsperable qualsevol petició en aquest sentit.

Això no lleva que casos com el que ara s’ha enjudiciat hagin merescut una especial atenció en diferents països. Concretament, el Consell Australià de l’Aliment ja va plantejar a l’abril de 1998 la necessitat d’augmentar les penes per a aquesta mena de delictes, exigint la pena de deu anys de presó per a l’extorsió alimentària. S’advocava per una legislació uniforme en el càstig d’aquests delictes a fi de salvaguardar la seguretat dels consumidors australians i dissuadir conductes que poguessin arribar a contaminar els aliments.

Des del govern australià es deia que la confiança del consumidor en la seguretat dels aliments ha de preservar-se per sobre de tot, estant fermament decidit a no permetre que els criminals posessin als consumidors en cap risc, ni a què es comprometés la qualitat o la seguretat alimentària. La reflexió australiana no ha de quedar en sac trencat. La uniformitat de les lleis penals, en aquells mercats on els productes circulen lliurement, hauria de ser un objectiu de tots els Estats membres de la UE a fi que els delinqüents no poguessin beneficiar-se de les diferències de legislació entre els Estats per a cometre les seves malifetes en territoris més beneficiosos respecte a productes comercialitzats en uns altres.

Bibliografía

SENTÈNCIA

  • Sentència de la Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Barcelona de data 29 de maig de 2003, Rotllo número 10.116/1998, Procediment Abreujat número 301/1998 del Jutjat d'Instrucció núm. 7 de Barcelona.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions