L’àmbit alimentari compte des de fa anys amb nombroses mesures d’acció destinades a garantir la innocuïtat dels productes. Malgrat els esforços empresos en aquest camp, algunes recerques continuen posant en evidència que la informació i els advertiments que arriben al consumidor no es perceben en la majoria dels casos de forma eficaç. Així ho corrobora un estudi nord-americà, segons el qual nou de cada deu consumidors no coneixen amb exactitud quina aliments són els que plantegen una amenaça enfront de brots d’intoxicacions i quin és la millor manera de manipular-los per reduir aquest risc.
La majoria dels consumidors nord-americans coneixen el risc que suposa el consum d’aliments amb bacteris patògens com I.coli o Listeria, la primera d’elles responsable de brots d’intoxicació registrats en almenys deu estats nord-americans a principis d’aquest mes d’octubre. Segons una macro-enquesta realitzada per experts del país, la majoria dels consumidors coneixen les fonts potencials del risc, és a dir, són capaços d’identificar què tipus d’aliments són més perillosos (ous, carn i productes crus), però desconeixen quin és la millor manera de cuinar-los i de consumir-los per reduir el risc. Atenent a les dades dels centres nord-americans per al control i la prevenció de les malalties (CDC, en les seves sigles angleses) des de 2004 han augmentat en un 50% les infeccions per I.coli, i en un 78% les provocades pel patogen Vibrio, causades sobretot pel consum de crustacis crus. El centre estima que 76 milions de nord-americans emmalalteixen cada any a causa del consum d’aliments contaminats.
Localitzar el risc
Una de les mesures que ja ha emprès el govern nord-americà per posar fre a les conseqüències derivades d’una mala praxi en alimentació ha estat la publicació de la guia Microbiologia del producte fresc. En ella s’examinen els riscos de patògens al llarg de tota la cadena alimentària (cultiu, processament, emmagatzematge i venda) en productes frescos, associats en els últims mesos a diferents brots d’intoxicacions alimentàries a diverses zones del país, com el provocat per la presència d’I.coli en enciams fa una setmana, i que ha arribat a Canadà, o el provocat pel mateix patogen en espinacs frescos envasats en borses a la fi de 2006 i que va afectar a centenars de persones.
Amb aquest panorama, l’arribada de la guia podria ajudar en la lluita contra la contaminació de productes vegetals, que constitueixen una de les principals fonts de malalties produïdes per aliments. Les últimes dades indiquen que una adequada manipulació dels productes frescos reduiria els casos de contaminació. Això obliga a conèixer els tipus de microorganismes més implicats, així com els aliments més susceptibles de ser contaminats.
Més enllà de les fronteres nord-americanes
En la mateixa línia que la nord-americana es manifesten també els consumidors britànics, el 67% dels quals asseguren «no entendre» la informació sobre la seguretat dels aliments que se’ls proporciona. Aquesta dada quedaria reflectit en les últimes xifres sobre les infeccions produïdes per patògens en aliments que, lluny de disminuir, o bé es mantenen o augmenten en alguns casos. Així queda reflectit en l’informe Les qüestions relatives al risc, publicat a la fi de 2006 en l’àmbit comunitari en el qual es fa especial recalcament en com perceben els consumidors europeus el riscos alimentari i com responen a la informació que reben. En línies generals, pràcticament la meitat dels consumidors europeus valoren de forma positiva el paper de les autoritats a l’hora d’informar sobre els riscos alimentaris.
Les labors per protegir als consumidors expliquen, des del passat mes de juliol, amb noves normes adoptades pel Codex Alimentarius. L’objectiu és clar: fixar principis perquè puguin identificar-se els principals riscos alimentaris i que les autoritats competents puguin actuar de forma eficaç. Reconegudes per l’Acord sobre l’Aplicació de Mesures Sanitàries i Fitosanitàries de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), aquestes normes intenten adaptar-se als canvis en matèria d’alimentació. Així, algunes d’elles van dirigides a avaluar avantatges o problemes en camps com el de la nanotecnologia, així com a desenvolupar línies específiques per al control de la salmonelosis i la campilobacteriosis en aus.
Des de la Direcció general de Sanitat i Protecció del Consumidor (DG Sanco) de la UE, la principal missió de la qual la seguretat alimentària, així com la protecció dels consumidors, es qüestionen quins són els principals desafiaments a resoldre per al període 2009-2014. Confien els consumidors en els aliments que adquireixen? Quins són les preferències a l’hora de comprar? Algunes de les accions ja empreses inclouen l’harmonització de la legislació, la higiene en salut animal i noves regles de benestar animal. Ara, els experts han identificat aspectes fonamentals de canvi com millorar la confiança del consumidor i respectar els canvis de tendència en el consum que es van produint.
Els avanços en biotecnologia, en nanotecnologia i en tecnologia de la informació tenen el potencial d’ajudar a millorar la salut pública, la seguretat dels aliments i la salut animal. I la gestió del risc alimentari està estretament relacionada amb aquests avanços científics. Però a més, i segons l’informe Future Challenges Paper: 2009-2014, els riscos alimentaris no només han de relacionar-se amb la seguretat i la qualitat sinó també amb la «educació dels consumidors». Per això, insisteix a millorar el «coneixement» que té el consumidor del risc.
