Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Consum segur de suplements de vitamines i minerals

Una guia avalua i controla el consum de vitamines i minerals per garantir una ingesta segura

img_117 3

El passat mes d’agost la Comissió del Codex Alimentarius, organització depenent de la FAO i de l’OMS, va decidir com a estratègia l’adopció d’una guia específica per a l’avaluació i control del consum de vitamines i minerals. Es tracta de nutrients potencialment implicats en malalties d’origen alimentari, hagut de sobretot a un consum abusiu, ja que s’afegeixen a una gran quantitat d’aliments i begudes, i al fet que puguin adquirir-se sense control en farmàcies o en establiments de venda general.

Img efedrina1

L’estratègia aprovada recentment per la Comissió del Codex Alimentarius no és nova. De fet, ja es porta més de 10 anys discutint sobre aquest tema, encara que ha estat ara quan s’ha posat de manifest la necessitat d’aconseguir criteris uniformes i adequats en l’àmbit mundial. No obstant això, això no significa que ja es disposi de tot un conjunt de mesures i criteris que puguin permetre regular el mercat internacional. Això significa que ara es començaran a avaluar els informes científics per poder portar acabo una acció legislativa eficaç, encara que no serà fins a dins de diversos anys quan es puguin veure conseqüències evidents per als consumidors.

La principal evidència d’aquest nou enfocament serà que tant els suplements de vitamines com de minerals o les seves barreges seran considerats com a aliments i no com a fàrmacs. La conseqüència és que els nivells que es van a tolerar com a acceptables s’hauran de basar en l’avaluació dels perills que suposa la ingesta perllongada de segons quines substàncies.

Fins ara, el criteri fonamental eren els RDI («ingesta diària recomanable» en les seves sigles angleses), basats en la quantitat de substància que pot ser consumida diàriament sense problemes per a la salut. No obstant això, l’objectiu actual se centra en la possibilitat d’establir normes internacionals de referència quant als nivells màxims tolerables d’ingestió (ULs) a partir de les dades toxicológicos, no nutricionals.

Documents com el qual es va publicar en 2001, en el qual s’assenyalava la importància de considerar aquests extrems, han permès arribar a aquesta situació. En aquesta ocasió, diversos països, com Alemanya, Cuba, Estats Units o Nova Zelanda, indicaven la complexitat del treball relacionat amb l’avaluació dels riscos associats als nutrients a escales nacionals a causa de les grans diferències tècniques i científiques entre països.

Anàlisi de perills
La FAO i l’OMS han establert límits màxims innocus per a la vitamina A, els folatos, la vitamina B12 i el ferro

Es pot exigir un enfocament basat en l’anàlisi de perills en establir normes d’avaluació dels riscos associats amb les ingestions que superen els nivells màxims tolerables (ULs) establerts per a les vitamines i els minerals. Aquest enfocament pot resultar especialment complex en establir nivells màxims de nutrients en complements de vitamines i minerals o en aliments específics com els preparats per a lactants, els cereals per a lactants o els aliments per a finalitats medicinals especials. En aquests casos es podria dur a terme una anàlisi formal de perills aplicant els principis d’anàlisis convingudes a nivell internacional per la FAO/OMS.

De no existir un enfocament basat en aquest tipus d’anàlisi per establir límits màxims de nutrients, l’alternativa seria multiplicar les ingestes recomanades de nutrients per un o diversos coeficients predeterminats, per exemple el doble o el triple de la RDI. Si bé és cert que aquest enfocament requereix menys recursos que un enfocament basat en l’anàlisi de perills, posseeix un desavantatge considerable al no discriminar entre nutrients amb marges d’innocuïtat amplis i amb marges d’innocuïtat estrets.

Un enfocament basat en l’anàlisi de perills per avaluar les ingestions potencials de nutrients exigiria l’aplicació de nivells màxims tolerables d’ingestió (ULs) convinguts a nivell internacional per a vitamines i minerals a fi d’assegurar que els nivells màxims proposats de nutrients, per a complements nutricionals o aliments en normes alimentàries del Codex, no generin un risc potencial per a les poblacions dels països membres. Les observacions aportades pels països membres coincideixen a recolzar tot avanç que es realitzi en aquest àmbit particular d’activitat.

No obstant això, el problema és que existeixen procediments ja establerts per fixar ingestes recomanades de nutrients basades en els riscos coneguts de deficiència de nutrients, però no existeixen procediments similars concertats a escala internacional per establir ULs per a la majoria de les molècules emprades en l’actualitat. La FAO i l’OMS han establert, fins avui, límits màxims innocus per a la vitamina A, els folatos, la vitamina B12 i el ferro.

APLICACIÓ EN LA UE

Img halal2

Els principis d’aplicació de l’avaluació de riscos als nutrients estan clarament formulats en les recents Directrius del Comitè Científic d’Alimentació Humana de la CE. L’objectiu és desenvolupar límits màxims tolerables d’ingestió de vitamines i minerals (EC SCF 2000). Aquest document defineix els termes emprats en l’avaluació de riscos i exposa les consideracions especials relatives als nutrients en aquest procés d’avaluació, comparats amb les relatives a les substàncies químiques alimentàries:

  • Ingerits dins de certs límits, els nutrients resulten essencials per al benestar humà.
  • Existeix un llarg historial de consum de nutrients als nivells habituals en una alimentació equilibrada.
  • Pot existir experiència en el consum crònic (p. ex. de complements dietètics) a nivells bastant per sobre dels obtinguts de nutrients endógeneos en els aliments, sense haver-se registrat efectes negatius.
  • A diferència d’altres substàncies químiques, és freqüent obtenir dades sobre efectes negatius a partir d’estudis en éssers humans i, a més, nombrosos nutrients són objecte d’una regulació homeoestàtica del nivell existent en el cos humà mitjançant l’adaptació a processos d’absorció, excreció o metabolisme, la qual constitueix un mitjà de protecció contra exposicions superiors a les ingestes habituals en una alimentació equilibrada.

Després d’aquestes dades, són especialment interessants les observacions formulades per països com Alemanya, ja que posen en relleu la complexa naturalesa de les avaluacions de riscos associats als nutrients.

El punt de partida per formular recomanacions sobre nutrients consisteix en:

  • Avaluar les necessitats fisiològiques de nutrients entre persones sanes, incloent els marges de variabilitat, incertesa i biodisponibilidad deguts a la forma química d’un nutrient.
  • Conèixer les interaccions entre nutrients.
  • Determinar els efectes sinèrgics.

    Malgrat les dificultades que es presenten en establir nivells màxims tolerables d’ingestió (ULs) per a nutrients, la UE adverteix que donat el creixent consum de complements dietètics i aliments enriquits, resulta fonamental establir els ULs com un mitjà de prevenció de riscos.

Bibliografía

Anònim 2000. Guidelines of the Scientific Committee on Food for the development of tolerable upper intake levels for vitamins and minerals. European Commission Scientific Committee on Food (EC SCF).
Anònim. 2001. Document de debat sobre l'aplicació de la metodologia d'avaluació de riscos a qüestions de nutrició: la incorporació de l'avaluació de la ingestió de nutrients a un enfocament basat en l'anàlisi de riscos amb la finalitat de contribuir als processos de presa de decisions del ccnfsdu. Comitè del Codex sobre nutrició i aliments per a règims especials. CX/NFSDU 01/10.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions