Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Contaminació de pinsos amb dioxines

Bèlgica, Holanda i Alemanya han imposat la quarentena a unes 700 granges després de detectar dioxines en pinsos

img_animalsp 14

Bèlgica, Holanda i Alemanya mantenen des de fa una setmana unes 700 granges porcines i avícoles després de la detecció de dioxines en pinsos destinats a l’alimentació animal. La contaminació detectada coincideix amb la mesura legislativa adoptada en la UE sobre els límits màxims de dioxines i policlorbifenilos (PCB) en aliments.

Img pollo1

Les agències de seguretat alimentària belga i holandesa han reconegut que l’origen de la contaminació amb dioxines es troba en un tanc de greix de porc de l’empresa holandesa Profa, el contingut de la qual hauria estat distribuït a diversos fabricants de pinsos (Bouman a Holanda, i Leroy i Algoet a Bèlgica), i d’aquí a diferents explotacions ramaderes.

A pesar que tant l’Agència de Seguretat Alimentària d’Holanda (VWA) com l’Agència Federal per a la Seguretat de la Cadena Alimentària de Bèlgica (AFSCA) han reconegut que la carn contaminada hauria pogut entrar al mercat, limiten el risc per a la salut pública ja que consideren que «s’hauria de menjar carn diverses vegades al dia durant un període de temps molt llarg perquè tingués algun efecte», admet Annette Kraft van Ermel, de la VWA. Des de la Comissió Europea, no obstant això, i a través del portaveu de Sanitat, Philip Tod, s’insisteix que encara s’estan duent a terme anàlisi per determinar si la contaminació afecta a aliments destinats al consum humà.

D’altra banda, les agències sanitàries d’Holanda i Bèlgica han reconegut que la contaminació és «bastant restringida», ja que els nivells trobats són molt inferiors als detectats durant la crisi de 1999, quan es van trobar a Bèlgica alts nivells de dioxines en pollastres i ous destinats al consum humà. Llavors, el problema va aconseguir dimensions de crisis ja que la recerca va revelar alts índexs de contaminació en els productes destinats a alimentació animal.

Les explotacions afectades són agrícoles (porcí i aus), i no poden introduir en la cadena alimentària ni animals ni productes derivats fins que no es provi que «no hi ha hagut contaminació». L’agència federal de seguretat alimentària belga ha confirmat que s’han trobat altes dosis de dioxines en l’àcid clorhídric utilitzat en l’elaboració de pinso destinat a alimentació animal. Aquesta substància s’utilitza per extreure la gelatina dels ossos/ossos, procés durant el qual poden formar-se les dioxines. Per eliminar-les, s’utilitzen uns filtres. Segons la informació emesa fins ara, l’empresa PB Gelatins podria tenir aquests filtres en mal estat, la qual cosa hauria originat la contaminació.
Històries amb dioxines
La presència de dioxines en pinsos composts obligava a sacrificar en 1999 milions d’aus a Bèlgica
La presència de dioxines en pinsos destinats a alimentació animal no és gens nou, i tant Holanda com Bèlgica són països reincidents. A Holanda, per exemple, el Ministeri d’Agricultura ordenava al març de 2003 la prohibició del transport dels animals procedents d’explotacions ramaderes en les quals s’havia subministrat aliment contaminat amb dioxines. Llavors, els controls veterinaris realitzats en algunes explotacions ramaderes holandeses van detectar una partida de desaprofitaments forners utilitzats com a matèria primera en el pinso compost. Com a conseqüència, s’immobilitzaven 250 explotacions de boví, porcí i aus.

Poc més d’un any més tard, les mateixes autoritats holandeses ordenaven el tancament de 140 granges d’animals després de detectar la presència de dioxina en llet produïda en diverses granges. L’origen de la contaminació es va situar en aquesta ocasió en un pinso elaborat amb peladuras de patata procedents d’una empresa holandesa. La dioxina de les peladuras de patata procedia de l’argila que l’empresa va utilitzar en el procés de selecció de les patates.

Fa set anys, al maig de 1999, es vivia una de les majors crisis després de la detecció de dioxines en pollastres i porcs belgues. Les autoritats belgues informaven a la Comissió d’un cas de contaminació greu en pinsos composts que havien estat distribuïts a nombroses explotacions d’aus de corral a Bèlgica. La llista de productes afectats va ser innombrable com a conseqüència de de la presència de les substàncies prohibides en nombrosos productes alimentosos (foie-gras, pastissos, sopes i aliments infantils, entre uns altres). La crisi va obligar a engegar els sistemes d’alerta no només de Bèlgica sinó dels Estats membres enfront del temor que la contaminació s’estengués. També es posava en evidència la salubritat de certs productes alimentosos i quedava palès la necessitat de revisar la normativa que regula la vigilància i el control de les dioxines en alimentació i en el medi ambient.

NIVELLS MÀXIMS PER NORMA

Img vacas1
Les dioxines solen derivar-se, tal com reflecteixen les dades aportades fins ara, de la fabricació de certes substàncies industrials, i es dipositen sobre les plantes i els pinsos, que posteriorment són menjats pels animals, en el teixit adipós dels quals solen concentrar-se. Els experts calculen que més d’un 90% de l’exposició humana es deu al consum de productes alimentosos, i els de origen animal representen normalment un 80% de l’exposició total.

L’actual política de la UE compta amb un recent estrenat reglament que fixa límits màxims de dioxines en pinsos i productes alimentosos. L’objectiu és reduir l’exposició humana en un 25% i evitar els «efectes nocius d’aquestes substàncies, que poden provocar càncer, deficiències immunitàries, alteracions hepàtiques, esterilitat i efectes sobre el sistema nerviós», segons Philip Tod, portaveu comunitari de Salut i Protecció del Consumidor.

Una de les particularitats de les dioxines és que són molt resistents als processos de degradació, la qual cosa afavoreix la seva presència en el medi ambient i l’acumulació en la cadena alimentària. Els límits s’han fixat sobre la base de factors d’equivalència tòxica establert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i l’Executiu comunitari té previst analitzar-los de nou al desembre de 2008. La mesura legislativa ha coincidit amb la detecció de dioxines a Holanda, Bèlgica i Alemanya, encara que Tod assegura que «no té res a veure amb aquests casos».

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions