Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Contaminació genètica d’aliments

La presència de llavors transgèniques en cultius tradicionals i ecològics constitueix un tipus de contaminació d'aliments que analitzen ja nombrosos experts

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 14deDesembrede2007

Des que els organismes modificats genèticament (OMG) i els transgènics anessin desenvolupats i introduïts als mercats fa ja més d’una dècada, com a resultat d’una biotecnologia avançada en la qual la major durada del producte o la seva major resistència a les plagues suposava un clar benefici afegit, han estat moltes les veus que s’han aixecat en contra. Al·leguen raons com la falta de recerques independents que garanteixin la seva seguretat o l’efecte perjudicial sobre l’entorn en el qual es conreen.


Mentre la Comissió Europea manté una actitud favorable a la seva progressiva introducció, sempre seguint uns estrictes protocols i unes rigoroses avaluacions sanitàries que avalin la seva seguretat, grups com a Ecologistes en Acció, Greenpeace o Veterinaris sense Fronteres, entre uns altres, denuncien la presència irregular d’OMG en l’alimentació, alhora que reclamen major transparència i protecció legal.

Als ja coneguts possibles perjudicis que els seus detractors atribueixen a aquest tipus de productes, com a al·lèrgies provocades per la introducció de gens aliens al producte, toxicitat induïda en les plantes, resistència als antibiòtics provocada per OMG resistents o presència de residus tòxics derivats dels tractaments amb herbicides, tots relacionats amb la seguretat alimentària del producte, existirien altres mediambientals derivats de l’efecte nociu en l’entorn.

Contaminació entre cultius
Els experts aposten per la creació de zones lliures de transgènics per evitar la contaminació de cultius ecològics

Un d’aquests efectes negatius és la contaminació genètica d’altres cultius, tema que acaba de donar nom a les jornades ‘Contaminació genètica: la impossible coexistència’, celebrades recentment a Sevilla coincidint amb la III Conferència Internacional de Coexistència OMG, organitzada per la Comissió Europea. En elles s’ha debatut sobre l’aparició de llavors i plantes MG en cultius tradicionals i fins i tot ecològics a causa de la dispersió del pol·len de plantacions transgèniques més o menys properes. En el cas dels cultius ecològics aquest tipus de contaminació pot suposar a més la pèrdua del seu distintiu.

A Espanya ja han estat denunciats casos a Aragó, Catalunya i Albacete. La solució de la indústries agrobiotecnológicas seria la producció de ‘llavors suïcides’, és a dir, que una vegada desenvolupades estan programades per autodestruir-se, amb el que s’evitaria la contaminació genètica d’altres cultius, encara que obligaria a l’agricultor a adquirir-les cada temporada al propietari de la patent. Per als experts, només la creació de Zones Lliures de Transgènics (espais en els quals els transgènics no tenen cabuda) atallaria el problema.

Aquests grups denuncien a més que, a causa que un percentatge molt elevat de transgènics es destina a l’alimentació animal, la llei actual d’OMG resulta insuficient perquè no exigeix l’etiquetatge de la carn i productes d’origen animal (llet, ous o formatges, entre uns altres) que provenen d’animals que han estat alimentats amb pinsos i grans modificats genèticament. Reclamen, en definitiva, el dret del consumidor a triar o no lliurement i amb coneixement el consum d’un OMG, fet que, asseguren, no es produeix ni en el cas de les contaminacions genètiques de plantes, ni en el d’aliments procedents d’animals alimentats amb OMG.

Tecnologia transgènica
La veritat és que la tecnologia transgènica i la seva aplicació alimentària estan en plena evolució: a l’abril de 2004 l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) recomanava la retirada de les varietats de blat de moro Bt 176 (amb un gen de resistència a l’ampicil·lina). En pocs dies, l’Agència de Seguretat Alimentària Espanyola publicava una decisió en el mateix sentit que obligava a revocar la seva autorització a Espanya a partir de desembre 2004.

En l’informe s’expressava que el Comitè Científic havia «avaluat els riscos potencials que podrien associar-se a l’ús de determinats marcadors de resistència a antibiòtics». Àdhuc considerant que la transmissió de resistències resulta altament improbable per a tots els marcadors estudiats, el Comitè va recórrer al ‘Principi de Precaució’ i va considerar la qüestió des de l’òptica de la utilitat terapèutica actual i futura dels antibiòtics enfront dels quals, «encara que molt improbablement, podrien induir-se resistències».

Per a alguns és la prova que aquesta varietat de blat de moro no havia d’haver estat mai aprovada; per a uns altres significa que els mecanismes de seguretat alimentària en el camp dels transgènics funcionen. No és la primera vegada que l’EFSA recomana retirar un producte alimentari, bé sigui un transgènic o d’una altra naturalesa, com el recent cas del colorant I-128.

TALLAR I PEGAR

Img maizal1
En els organismes modificats genèticament (OMG) o transgènics el material genètic (ADN) ha estat alterat de manera artificial mitjançant tècniques que permeten transferir gens seleccionats d’un organisme a un altre, fins i tot entre espècies no relacionades. Es tracta de «tallar i pegar» gens creant noves varietats en les quals es recombina artificialment material genètic que mai s’ajuntaria de manera natural. L’objectiu principal del desenvolupament d’organismes vegetals sobre la base d’aquests organismes és augmentar la protecció dels cultius mitjançant la introducció de resistència a malalties causades per insectes o virus o mitjançant una major tolerància als herbicides.

Actualment, els cultius de transgènics es concentren en soia (60% del total d’aquest tipus de cultius), blat de moro (23%) cotó (11%) i colza (6%). D’ells, un percentatge molt elevat s’utilitza per a l’alimentació animal. La nova normativa europea reflectida en el Reglament 1829/03 de 22 de setembre de 2003, sobre aliments i pinsos modificats genèticament (DO L 268 del 18/10/03) i el Reglament 1830/03 de 22 de setembre de 2003, relatiu a la traçabilitat i a l’etiquetatge d’organismes modificats genèticament i a la traçabilitat dels aliments i pinsos produïts a partir d’aquests, i pel qual es modifica la Directiva 2001/18/CE, introdueix noves obligacions d’etiquetatge i traçabilitat dels OGM: informar al consumidor quan es comercialitza un OMG o derivat; obligar a la traçabilitat en totes les baules de la cadena; etiquetar fins i tot si no contenen ja traces d’ADN ni de proteïna derivada de la modificació genètica, així com els pinsos; i fixar un llindar de presència per a l’etiquetatge de 0,9% enfront del 1% anterior.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions