Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Control al frau alimentari

Experts britànics analitzen les últimes tècniques desenvolupades per seguir i prevenir el frau alimentari
Per Marta Chavarrías 10 de març de 2008
Img estantesalimentos
Imagen: Daniel Lobo

El desenvolupament de tècniques basades en l’ADN és un dels exemples de com ha evolucionat la tecnologia al servei de la prevenció del frau alimentari. En el Regne Unit, la Food Standard Agency (FSA) duu a terme un programa d’autenticitat sobre l’etiquetatge dels aliments perquè sigui exacte i no es produeixin enganys.

Al gener de 2008 s’iniciaven, amb una conferència europea sobre el frau alimentari, els primers treballs per dotar a la Unió Europea de les eines necessàries per identificar els fraus alimentaris en l’àmbit alimentari. Una de les màximes necessitats és, segons Ian Reynolds, vice-president de la FSA, la creació d’una xarxa europea contra el comerç il·legal d’aliments com la carn. Millorar la vigilància i aplicar les noves legislacions sobre aquest tema constitueixen, segons els experts, unes altres de les solucions per reduir els casos de frau.

Anàlisi raonada

El correcte etiquetatge dels aliments és fonamental per al control del frau alimentari
La Food Standards Agency (FSA, en les seves sigles angleses) té un objectiu primari en referència al control del frau alimentari. Els consumidors han de tenir accés a una informació clara i exacta, de manera que puguin escollir els aliments que compren. L’agència persegueix a més millores no només en l’àmbit nacional sinó també internacional per assegurar que l’etiquetatge sigui fàcil d’entendre. Tots aquests objectius s’impulsen a través de canvis en la legislació o estàndards que es fixen amb els fabricants. L’autenticitat de l’aliment és un terme que es refereix al fet que l’aliment compleix amb la descripció que porta acompanyada.

El terme ‘descripció’ s’usa en els envasos dels aliments, i en ella s’afegeix informació com el nom de l’aliment (si es tracta de xocolata, mel, sucs de fruita, begudes alcohòliques o noms dels peixos, entre uns altres); descripcions qualificatives com l’origen geogràfic dels aliments, que en alguns casos s’usa com a qualificació de la qualitat; ingredients; declaracions nutricionals o tractaments als quals ha estat sotmès un aliment.

Programes antifraude

La FSA britànica té en marxa diversos programes per assegurar que els consumidors reben una informació clara i exacta dels aliments que compren. Un d’ells és el denominat Q01, que fa referència a l’autenticitat de l’aliment i la recerca de l’etiquetatge, i l’altre és el Q02, que és més específic de l’etiquetatge. Tots dos pretenen contribuir al desenvolupament d’un etiquetatge per a tots els aliments clar, comprensible i correcte. Els programes inclouen una recerca per identificar on es produeixen la majoria de problemes i tractar-los amb la major eficàcia, en funció del que estableix també el Codex Alimentarius

Els programes cobreixen un important ventall d’aspectes:

  • Determinar quins són les principals preocupacions dels consumidors.
  • Aplicar les últimes tecnologies en la detecció del frau. Aquest punt inclou, a més dels ja utilitzats marcadors basats en l’ADN, nous marcadors que es basen en les proteïnes o els pèptids. En aquest sentit, els experts aposten per aplicar els mètodes existents amb formats més simples.
  • Validar els mètodes utilitzats. Segons els programes britànics, els sistemes utilitzats han de ser exactes, precisos i rigorosos.
  • Control industrial. Donar prioritat al desenvolupament de protocols que assegurin que es compleixen amb les recomanacions d’etiquetatge.
  • Transferència tecnològica.

Els estàndards internacionals que fixa el Codex Alimentarius exerceixen un paper cada vegada més important dins de les pràctiques del comerç mundial per a la protecció del consumidor.