Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Control al frau en oli d’oliva

El producte immobilitzat s'etiquetava i distribuïa com a oli d'oliva quan en realitat contenia sobretot oli de girasol

El nou cas de frau alimentari per la comercialització de diverses barreges d’olis vegetals sota la denominació d’oli d’oliva i d’oli d’oliva verge extra ha destapat durant el mes d’abril totes les alarmes en les diferents administracions competents, tant en l’àmbit autonòmic com a estatal. L’alarma s’ha justificat per les dimensions, tant territorials com cuantitavias, que ha pres l’assumpte, i pel grau de sofisticació organitzativa que s’ha presentat. Ara falta per demostrar si s’ha posat en perill la salut dels consumidors.

La ràpida i coordinada actuació dels diferents cossos de seguretat de l’Estat i dels Mossos’d Escaira (policia de la Generalitat de Catalunya), així com dels diferents departaments competents de l’Estat i de les comunitats autònomes afectades en matèria de consum, sanitat i agricultura, ha permès desmantellar una important xarxa d’envasament i distribució d’olis vegetals per tot el territori espanyol i per Portugal.

El cas no està tancat, i actualment s’està pendent de les diferents anàlisis que sobre el seu contingut s’han sol·licitat per esbrinar la seva composició exacta i els seus possibles efectes nocius per a la salut del consumidor que realitza l’Institut del Greix i el Servei de Toxicologia de l’Institut de Salut Carlos III. De moment se sap que el producte en si, etiquetat sota l’empara de diferents marques comercials com a oli d’oliva i oli d’oliva verge extra, contenia barreges d’oli de soia, oli de girasol i oli lampante. Després de les primeres detencions, s’han decomissat quantitats importants d’oli i s’ha acusat als detinguts dels presumptes delictes contra els consumidors, estafa i contra la salut pública.

Les noves fórmules de crim organitzat compten amb el frau alimentari com a via d’accés per obtenir els seus objectius econòmics. La fórmula més eficaç per combatre-ho està resultant ser una adequada coordinació policial i administrativa, així com la dotació de mitjans personals i tècnics a les noves Unitats de Consum de la Policia, tant estatal com a autonòmica, així com una legislació en matèria alimentària cada vegada més restrictiva.

Ara caldrà esperar una resposta exemplar de la justícia tant pel que fa a la seva capacitat per coordinar les diferents causes penals obertes com per enjudiciar els fets investigats sota les noves perspectives dels delictes d’estafa, contra els consumidors i contra la salut pública, a tenor de les noves incorporacions de normes administratives que regulen àmbits tan diversos com l’etiquetatge, la composició dels aliments o la seguretat alimentària, i de les noves interpretacions en matèria de frau, aportades per la Doctrina i la Jurisprudència.

La Unitat Central Operativa de Consum
Els fraus alimentaris a gran escala s’enfronten a mitjans policials i administratius cada vegada més sofisticats i a normes legals millorades

Consumaseguridad.com ha tingut ocasió de conèixer de primera mà com actua la Unitat Central Operativa de Consum de la Divisió de Recerca Criminal dels Mossos’d Escaira, dirigida per Francesc Xavier Tarrés. Aquesta Unitat, de forma coordinada amb la Secció de Delictes contra la Propietat Intel·lectual i Industrial, Consum i Medi ambient (UDEF Central) del Cos Nacional de la Policia, i juntament amb els departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i l’Agència Catalana de Consum, ha dut a terme una operació anomenada OLEIC sobre la presència al mercat d’un tipus d’oli fraudulent que estava destinat al consum humà.

Segons informa el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, el producte en qüestió s’etiquetava i distribuïa com a oli d’oliva en les seves diferents variants, quan en realitat contenia majoritàriament oli de girasol. La venda de l’oli fraudulent es feia a través de diverses marques comercials i per mitjà de tres canals de distribució: petits comerços, viatges promocionals i Internet. «La coordinació policial del Cos Nacional de Policia i les administracions autonòmiques de consum i agricultura ha estat crucial per a l’èxit de l’operació», assegura Tarrés.

L’equip conjunt de recerca policial constituït per tots dos cossos ha permès canviar informació en temps real a tot moment, permetent amb això informar des de Catalunya sobre les envasadoras implicades a través de la documentació obtinguda de les distribuïdores i procedir immediatament en la resta de l’Estat a les detencions dels seus responsables per la Policia Nacional. Una labor en equip que no és nova i que ha permès reeixides operacions en altres casos com el d’engreixi il·legal de bestiar o en altres casos relacionats amb el frau alimentari a gran escala.

Eficàcia policial i administrativa
En la Unitat Central Operativa de Consum coneixen el que és fer les coses bé per poder obtenir proves que puguin finalment incriminar als seus autors, no en va han passat per l’experiència del clembuterol a Catalunya i han «sofert» les conseqüències d’alguna sentència absolutoria per als presumptes implicats. El comandament policial està convençut de la necessitat de la seva Unitat Central per analitzar des de la perspectiva policial el crim organitzat en l’àmbit alimentari, doncs presenta certes complexitats i formes d’actuació que han d’examinar-se des d’una perspectiva integral per minimitzar els seus efectes i procedir a la seva recerca eficaç.

L’actuació aïllada de l’administració «civil» únicament determinaria sancions aïllades per fets individuals d’actuació, però no una solució a un problema a gran escala, perfectament dissenyat i coordinat pels responsables criminals. En el cas de l’oli d’oliva ha de tenir-se en compte que els actes d’envasament es realitzaven en comunitats autònomes diferents a les de distribució del producte, amb la finalitat d’eludir possibles responsabilitats al més alt nivell de l’organització.

La recerca es va iniciar a Catalunya després de les sospites del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya respecte a un producte que s’estava comercialitzant sota l’empara d’un etiquetatge que ho presentava com a oli d’oliva o oli d’oliva verge extra, quan en realitat era un altre tipus d’oli vegetal o una barreja d’olis vegetals. Com a primer objectiu es va establir la identificació i retirada de les partides sospitoses per protegir al consumidor, advertint-li que s’abstingués de consumir el seu contingut. Per aconseguir aquests objectius es van muntar quatre equips d’inspecció formats per inspectors del DARP i dels Mossos.

D’aquesta manera, en les inspeccions efectuades els inspectors del DARP prenien mostres oficials, aixecaven les actes corresponents i iniciaven els expedients administratius sancionadors amb aplicació de mesures cautelars d’immobilització del producte, la tramitació del qual deixaven en suspens per inici d’actuacions penals, aportant tals expedients a la causa judicial. La policia autonòmica recollia informació i documentació relativa a l’origen del producte, que era posat a la disposició de l’autoritat judicial. D’aquesta forma, es recollien sengles actes, administrativa i policial, complint rigorosament amb el protocol i la normativa de recollida de mostres que els competia en cadascun dels seus àmbits d’actuació, a fi de dotar d’una major seguretat i eficàcia al procediment iniciat, i no truncant la possibilitat de l’administració autonòmica d’actuar en el procés sancionador corresponent, per al cas d’una hipotètica absolució dels culpables.

EXPECTATIVES DEL CONSUMIDOR

No hi ha dubte que el consumidor que ha adquirit un oli vegetal (barrejat o no amb altres productes o altres olis vegetals) pensant que era oli d’oliva verge extra ha vist truncada les seves expectatives com a consumidor. En aquest cas, l’etiquetatge ometia qualsevol referència sobre la barreja d’olis o la seva composició amb clara vulneració de les lleis administratives que fixen les obligacions pel que fa a l’etiquetatge dels productes alimentaris de consum, i més concretament, la que regula la seva composició, així com aquelles que específicament regulen els requisits essencials per a la comercialització i etiquetatge de l’oli d’oliva.

Aquesta norma, aprovada per un Reglament comunitari en 2002, prohibeix induir a error al consumidor sobre les característiques del producte, evitant l’engany i el frau alimentari i protegint la qualitat de les diferents categories d’oli. Del que es tracta és que el que es compra coincideixi amb el que s’ha produït. El legislador és conscient que l’única referència fiable amb la qual explica el consumidor per conèixer les característiques de l’oli d’oliva abans de la seva adquisició és el seu etiquetatge, que ha de contenir, com menys, la seva categoria, esmentant si es tracta d’una oli d’oliva verge extra, oli d’oliva verge, oli d’oliva o oli d’orujo d’oliva.

La normativa vigent prohibeix comercialitzar com a oli d’oliva un altre tipus d’olis vegetals i barreges de tots dos. Aquests fets podrien ser constitutius d’un delicte d’estafa i un altre contra els consumidors, però també un delicte contra la salut pública, doncs no és desgavellat pensar que un consum d’un altre tipus d’oli, diferent al d’oliva o al verge extra, pot afectar en la dieta i en la salut del consumidor, que veu truncades les seves expectatives pel que fa als beneficis que la seva ingesta pogués reportar-li. L’oli d’oliva i, especialment, l’oli d’oliva verge extra, forma part de la dieta mediterrània i posseeix unes qualitats especials pel que fa a altres tipus d’olis, que han estat àmpliament difoses per la ciència, organitzacions i fins i tot per l’administració.

Aquesta és la línia oberta per la Doctrina alemanya respecte a la llei alimentària, que considera que les expectatives del consumidor han de ser objecte de protecció en el sentit que els béns que adquireixin reuneixin condicions qualitatives i quantitatives per poder satisfer altres interessos, com la conservació de la seva salut i el seu patrimoni. Amb la llei penal a la mà considerem que pogués donar-se en aquest sentit una interpretació per als casos d’omissió de la composició del producte en l’etiquetatge, comercialitzant un oli fraudulent com bé en el cas de l’oli d’oliva, i posant en risc la salut del consumidor que ha confiat en les aportacions beneficioses que l’oli d’oliva o l’oli d’oliva verge representen per a la seva salut en el conjunt de la seva dieta.

El Codi Penal castiga a qui ofereix en el comprat productes alimentosos amb omissió o alteració dels requisits establerts en les lleis o reglaments sobre composició, així com als quals fabriquen o venen begudes o comestibles destinats al consum públic i nociu per a la salut. Les persones que poden respondre d’aquestes conductes són els productors, distribuïdors o comerciants que posin en perill la salut dels consumidors. Per tant, haurà de demostrar-se que la comercialització d’aquests olis fraudulents ha pogut posar en perill la salut dels consumidors. Per a això, haurà de determinar-se quines afeccions en la salut, a curt o llarg termini, hauria produït en el cas d’haver estat consumit.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reglament (CE) número 1019/2002, de la Comissió, de 13 de juny de 2002, sobre les normes de comercialització de l'oli d'oliva.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions