Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Control al món de les llaminadures

Incidents ocorreguts últimament han obert un debat a la UE sobre la necessitat d'impulsar mesures per al control de les llaminadures

La comercialització de llaminadures exigeix d’un control i una legislació adequats al perfil del públic infantil, els seus destinataris majoritaris, la vulnerabilitat dels quals és molt més alta que la de la resta de consumidors. L’última decisió de la Comissió Europea de prohibir la venda d’unes llaminadures ha tingut en compte el potencial risc que aquestes representen per als nens, i obre un debat el ventall del qual és molt més ampli respecte a aquests productes, en un mercat molt «llaminer» per a les multinacionals.

El món de la llaminadura engloba una infinitat d’aliments de petita grandària, elaborats industrialment a base de sucre, i del qual formen part de la seva composició una varietat amplíssima d’ingredients i additius, saborizantes, colorants o emulsionants. Els nens són els destinataris principals de la majoria d’aquests productes. No obstant això, la seva reglamentació tècnic-sanitària, aprovada en 1991, i que regula l’elaboració, la circulació i la comercialització de caramels, xiclets, confitis i llaminadures, no els té en compte.

Les últimes actuacions de les autoritats europees, així com d’altres Estats de l’altre costat de l’Atlàntic (els EUA i Veneçuela), i que han suposat la prohibició de determinades llaminadures, posa de manifest que, a més de contenir en alguns casos substàncies prohibides o estar inadequadament etiquetats, emmalalteixen de «il·legalitat» per la seva falta de seguretat per als nens. En aquests supòsits, una interpretació àmplia de les normes de seguretat alimentària i les de consum, poden determinar la prohibició d’una llaminadura pel seu potencial perill, encara que la seva comercialització estigués amb anterioritat permesa.

Les múltiples varietats i presentacions d’aquests productes, d’acord amb l’oberta imaginació dels responsables de dissenyar-los, publicitar-los i comercialitzar-los, posen de manifest la limitació d’una norma que amb el temps queda en clar desfasament amb allò que es posa a la disposició dels nens i nenes en el mercat. El fet que els més quins siguin els que, en general, procedeixin a la seva adquisició, li dóna una connotació especial a aquesta mena de transacció comercial, que sens dubte ha de ser objecte d’una atenció administrativa, i especialment legislativa, més contundent i eficaç en la prevenció de riscos.

Els casos més recents
L’etiquetatge de seguretat de l’embolcall de moltes llaminadures acostuma a ser insuficient per a prevenir riscos en els més petits
El passat 13 de març de 2004, la portaveu europea de Salut i Protecció al Consumidor va donar a conèixer la notícia que la Comissió Europea havia prohibit la comercialització d’unes llaminadures elaborades a partir de gelatina. La raó de tan dràstica mesura es va deure, d’una banda, al risc potencial que les citades llaminadures poguessin provocar l’asfíxia dels nens, atenent la seva grandària, forma i consistència; i per un altre, a la prohibició de determinades substàncies presents en el producte final (additius derivats d’algues i de gomes que estaven prohibits a la UE).

L’etiquetatge de seguretat que apareixia en els seus envasos, segons el Comissari europeu de Salut i Protecció del Consumidor, David Byrne, no era suficient per a salvaguardar la salut dels nens. No obstant això, les mesures administratives sobre el control de la seguretat de les llaminadures són exercides per altres Estats, fins i tot més enllà de l’àmbit comunitari. En el continent americà, el mes d’abril passat de 2004, tant als EUA com a Veneçuela, les seves autoritats sanitàries es van veure en l’obligació d’adoptar mesures per la venda de productes potencialment perillosos.

Als EUA, la FDA (l’Agència estatunidenca d’Aliments i del Medicament) va emetre un comunicat pel qual informava que els dolços amb pols de xiclet i de tamarinde importats des de Mèxic presentaven riscos de contaminació per plom, aconsellant que els nens evitessin el seu consum. Alguns exemples d’aquests productes eren les paletes cobertes amb xiclet i mescles de pols de sal, llimona i condiments de xiclet que es venen com a refrigeri. D’altra banda, va indicar que les llaminadures que contenen tamarinde, una substància molt popular a Mèxic, podrien contaminar-se amb plom si es venen en rústics envasos esmaltats de ceràmica que desprenen aquest metall.

A fi d’evitar les greus conseqüències que es poden derivar per una ingesta excessiva de plom, la FDA es va posar a la disposició de les autoritats mexicanes i de la indústria alimentària per a solucionar aquest problema; i va apuntar que eren precisos plans per a reforçar les mesures legals contra la contaminació de plom.

Per part seva, a Veneçuela, el Ministeri de Salut i Desenvolupament Social va procedir a decomissar 25 productes del tipus llaminadures per mancar del preceptiu registre sanitari i per incomplir la legalitat vigent, especialment pel que respectava a l’etiquetatge dels productes. La mesura es va completar amb una informació addicional a la població perquè comprovessin que les llaminadures complien amb les normes obligatòries en matèria d’etiquetatge, que és la primera informació que el consumidor pot obtenir respecte al producte que pretén adquirir.

Algunes d’aquestes llaminadures eren d’origen espanyol, i les faltes detectades consistien en l’omissió de la identificació de l’importador, del fabricador, de la llista d’ingredients en el seu etiquetatge, i fins i tot, en la presència de substàncies no permeses en aquell Estat. Les autoritats veneçolanes tenen fins i tot la intenció d’analitzar les mateixes, que estan sotmeses a una mesura preventiva, i segons el seu resultat, procedir a la seva destrucció o a la imposició de les multes que corresponguin als seus distribuïdors.

El deure de control
La reglamentació tècnic-sanitària que regula l’elaboració, circulació i comercialització de caramels, xiclets, confitis i llaminadures no té en compte específicament el fet evident que la majoria dels seus consumidors són nens i nenes de poca edat, i que els mateixos acudeixen als punts de venda per a adquirir directament del comerciant les llaminadures que ells mateixos trien.

A més, ocorre que l’etiquetatge que presenten de cap manera està pensat per a ser entès pels més petits i va dirigit, en canvi, a un consumidor mitjà, mínimament format, que en res s’assembla al «veritable adquirent» de les llaminadures.

D’altra banda, si atenem la major vulnerabilitat que nens i nenes poden presentar en cas d’una ingesta excessiva d’alguns dels seus components, especialment additius i sucres, posada de manifest per diferents estudis científics, evidenciem, després d’una anàlisi de la normativa específica comentada, que res s’esmenta sobre aquest tema.

Potser, amb una interpretació extensiva de la normativa general sobre seguretat alimentària, i de les normes que regulen els drets del consumidor, podrem observar que la responsabilitat d’emplenar amb tots aquests aspectes es traslladen de manera directa al fabricador, que ha de controlar el risc que pugui presentar el seu propi producte amb caràcter previ a la seva comercialització i informar adequadament el consumidor, i en el seu cas, al destinatari final dels seus productes, dels riscos que els mateixos puguin presentar.

De la mateixa manera, pares, tutors i educadors dels menors tenen la seva pròpia parcel·la de responsabilitat, havent d’informar i formar a aquests sobre una ingesta responsable de llaminadures, que sigui la més adequada a la seva edat, constitució i característiques fisiològiques, controlant el que consumeixen i les seves quantitats, i oferint-los únicament productes segurs, a pesar que els mateixos es comercialitzin lícitament.

Una sentència dictada pel Tribunal Suprem l’any 2002, ja va fixar el deure de controlar la seguretat de les llaminadures no sols per al fabricant sinó també per al pare del menor a qui les hi va oferir, i va eximir a la venedora de responsabilitat pel fet que l’adquisició, en aquest cas, i inusualment, la va fer el pare del nen, i no directament la venedora del quiosc, qui en cas contrari hagués hagut de respondre juntament amb el fabricant, que no va posar a la disposició de l’adult informació que li advertís adequadament dels possibles riscos de la ingesta d’una llaminadura per un menor.

UN MERCAT MOLT LLAMINER

Img caramelos2
Un informe elaborat l’any passat pel Servei de Defensa de la Competència del Ministeri d’Economia, a conseqüència de l’operació de concentració consistent en l’adquisició per part de Cadbury Schweppes PLC del negoci de llaminadures de Pfizer INC, va analitzar detalladament el mercat d’aquest sector.

D’aquest informe es desprèn, citant dades de l’Associació Espanyola de Fabricants de Caramels i Xiclets (CAYCHI), que en el període 1999-2000 aquest mercat va créixer considerablement, passant d’un volum de 892.000 tones a 968.000, romanent estable durant l’any 2001. La facturació per a aquest últim any es va xifrar en 439,8 milions d’Euros.

El principal producte demandat en el mercat nacional són els caramels, la participació en vendes dels quals constitueix entre un 65% i un 70%, sent els de goma els més sol·licitats, seguits dels duros clàssics i els balsàmics, situant-se en últim lloc els de pal. Els xiclets, amb un percentatge del 20%-30%, són els segons productes més demandats, sent els de major venda els denominats «sense sucre», si bé els «masticables» tenen un major nivell de producció. La resta de productes de confiteria tan sols representen un 5%.

Un dels aspectes que destaca en el citat informe és l’estructura de la demanda i la distribució dels productes. En aquest sentit, s’informa que la demanda ve constituïda pels diferents establiments minoristes que, al seu torn, subministren els productes de la confiteria del sucre al consumidor final.

Com s’apunta, tradicionalment la distribució d’aquests productes s’ha realitzat a través del denominat «canal impulso», constituït pels «piperos», gasolineres, fleques, quioscos i altres establiments de petita grandària que capten als seus clients «al pas». Atesos les dades de MERCASA es calcula que existeixen al voltant de 300.000 punts de venda d’aquestes característiques a Espanya, on es concentra entorn del 85% de les vendes en volum. L’altre canal que apunten per a aquesta mena de productes són les farmàcies.

En el mercat espanyol, els fabricants realitzen la distribució de les llaminadures a través de majoristes especialitzats, que adquireixen els productes de diversos fabricants, i que revenen els mateixos a detallistes, sent el primer operador destacat de «llaminadures en general», després de l’autorització de l’operació de concentració, Cadbury Schweppes, amb una quota en valor del 15%-20%, segons s’estima en l’informe de referència.

Pel que respecta a les estratègies globals de les multinacionals, s’assenyala que en l’actualitat aquestes dirigeixen les seves estratègies globals a una producció de línies sense sucre, que els permeten un major valor afegit, més possibilitats d’expansió entre el consumidor adult i millors resultats.

La línia que separa el món dels nens i el dels adults pel que respecta a les llaminadures és cada vegada més difusa, especialment pel que fa referència als xiclets, que es perceben i comercialitzen a vegades associats a certa funcionalitat (higiene bucal, prevenció de càries o efecte blanquejador), i que en algunes ocasions s’associen com a instruments eficaços per a combatre l’ansietat o la sensació de fam. No hi ha dubte, en aquest sentit, que el consum de xiclet està més associat amb els adults que la resta de confitis i caramels, que s’associen habitualment amb consumidors infantils.

Bibliografía

  • Reial decret número 1810/1991, de 13 de desembre, pel qual s'aprova la Reglamentació Tècnic-sanitària per a l'elaboració, circulació i comercialització de Caramels Xiclets, Confitis i Llaminadures (BOE número 308/1991, de 25 desembre de 1991). Modificat per Reial decret número 2002/1995, de 7 de desembre, pel qual s'aprova la llista positiva d'Additius Edulcorants autoritzats per al seu ús en l'elaboració de Productes Alimentosos, així com les seves condicions d'utilització (BOE número 11/1996, de 12 gener 1996).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions