Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Control de talles mínimes en espècies pesqueres

Tant la normativa comunitària, com l'estatal i l'autonòmica, prohibeixen el transport i la comercialització de peix de mesura antirreglamentaria

La captura i posterior comercialització i el consum d’espècies pesqueres inmaduras posen en perill els recursos alimentosos del mar. Les mesures adoptades per erradicar aquest comerç il·legal i poc responsable no han resultat del tot eficaços fins al moment a pesar que cobreixen els diferents nivells territorials legislatius, comunitari, nacional i autonòmic.

Durant els mesos d’estiu el consum de peix i de marisc es dispara a les zones costaneres. En algunes ocasions arriben als nostres plats productes del mar que no respecten les talles mínimes permeses per a la seva comercialització; i en unes altres, és el propi consumidor qui sol·licita una ració de “pescadito inmaduro. Les autoritats estan en alerta davant tanta irresponsabilitat, i així, no és d’estranyar que els mitjans de comunicació en aquestes dates es facin ressò de decomisos de peix inmaduro en qualsevol latitud de la nostra geografia.

Una de les últimes actuacions s’ha desenvolupat a primers d’aquest mes d’agost a La Jonquera (Girona), on la Guàrdia Civil ha intervingut 1.520 quilos de peix inmaduro en dos camions procedents d’Itàlia, destinats al nostre mercat nacional. Les diferents mesures de control de peix inmaduro, entre les quals calen destacar les col·laboracions subscrites per algunes Comunitats Autònomes amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través de la Secretaria General de Pesca Marítima, i la Direcció general de la Guàrdia Civil, no han impedit que en algunes zones, com Andalusia, els decomisos del present any superin als quals es van produir durant el mateix període de 2003.

Cèrcol al comerç il·legal
Els decomisos de peix inmaduro practicats a Espanya en el primer trimestre de 2004 superen amb escreix les quantitats per al mateix període de l’any anterior
Les diferents Administracions estan impulsant mesurades per aconseguir una pesca i un comerç responsable, duent a terme actuacions contra l’extracció, el transport i el consum de peix amb talles inferiors a les permeses, a fi de posar en pràctica una política més eficaç de conservació dels recursos alimentosos del mar, que com recorden freqüentment, són limitats.

Entre els responsables de l’Administració hi ha consciència que el consum d’inmaduros és el final d’una llarga cadena en la qual s’impliquen des del pescador al propi consumidor, passant per comerciants, restauradores i administracions públiques. A fi de posar límit al comerç il·legal d’aquests productes cal interessar una major participació i responsabilitat de cadascun d’aquests col·lectius.

Pel que fa a les administracions implicades, un més alt nivell de col·laboració aconseguit entre elles ha fet possible que en la major part del territori nacional es completi el cèrcol al comerç il·legal en els transports de peix per carretera. Una actuació que s’ha vist reforçada amb la implantació del control al comerç de peix sense la preceptiva etiqueta.

Les primeres accions es van efectuar arran de l’Acord-Marco sobre el control, inspecció i vigilància de les activitats de pesca, signat en 1997 entre els Ministeris de l’Interior i d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en el qual es contemplava la col·laboració amb les Comunitats Autònomes. Les actuacions conjuntes es van concretar en un Programa Anual -que s’ha desenvolupat des de 1998 fins a l’actualitat, i al que s’han sumat Andalusia, Murcia, València, Castella i Lleó, Cantàbria, Balears, Canàries, Madrid, Castella-la Manxa, Catalunya i Astúries- i en diversos cursos de formació, que s’han impartit als inspectors d’aquestes Comunitats Autònomes i al personal del SEPRONA que intervé en les patrulles.

Des de llavors, arran de les inspeccions realitzades, s’han decomissat quantitats importants de peix il·legal, sent les espècies pesqueres més afectades per aquest tràfic l’aladroc, el lluç, el sorell i la chirla. Durant 2002 es van dur a terme unes 2.000 actuacions en tota Espanya, que van determinar l’aprehensió de 220.000 quilos de diferents espècies pesqueres, i l’obertura dels corresponents expedients sancionadors als infractors.

La normativa sobre inmaduros
La sobreexplotació dels recursos pesquers i la creixent inquietud per la conservació de la biodiversitat marina van motivar que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació aprovés un codi de conducta amb la finalitat de garantir l’exercici d’una pesca responsable. D’acord amb aquest codi, diferents regulacions, tant a nivell comunitari com a nacional o autonòmic, estableixen directrius el desenvolupament de les quals hagués de permetre una explotació equilibrada dels recursos.

Les directrius fixen principis generals per a l’exercici d’un comerç responsable, amb vista a garantir que no es distribueixin i embenen productes la pesca dels quals o comercialització estiguin prohibides perquè atempten contra la protecció dels recursos marins. En aquest sentit, la normativa comunitària va fixar fa anys com a objectiu general de la política comuna de pesca, la protecció i conservació dels recursos marins, i l’organització sobre una base sostenible de l’explotació nacional i responsable dels mateixos, en condicions econòmiques apropiades per al sector, tenint en compte les seves repercussions en l’ecosistema marí, i prenent en consideració, en particular, tant les necessitats dels productors com les dels consumidors.

Un Reglament comunitari, aprovat en 1986, va establir mesures tècniques de conservació dels recursos pesquers, entre les quals es van disposar les talles mínimes per a diverses espècies d’interès pesquer; i un altre, de 1994, relatiu a mesures tècniques de conservació dels recursos pesquers en el Mediterrani, mesures que comprenien les talles mínimes de certes espècies de peixos, crustacis i mol·luscs.

Però no va ser fins a 1995, quan una normativa nacional, davant la dispersió normativa existent -i sense perjudici de l’aplicabilitat directa dels Reglaments comunitaris- va recollir en una sola disposició les talles mínimes autoritzades per a les diferents espècies pesqueres capturades per bucs espanyols en cadascun dels caladors englobats en el calador nacional (els caladors del Cantàbric i nord-oest, i del golf de Cadis; el calador mediterrani; i el calador canari).

La normativa estableix que un peix, crustaci, mol·lusc o qualsevol altre producte de la pesca no té la talla exigida quan les seves dimensions siguin inferiors a les fixades per la mateixa. Els qui infringeixin la prohibició de retenir a bord, transbordar, desembarcar, transportar, emmagatzemar, vendre, exposar o comercialitzar peixos, crustacis, mol·luscs o altres productes de la pesca que no tinguin la talla exigida, s’enfronten a les infraccions i sancions establertes en la Llei sobre Pesca Marítima de l’Estat i altres disposicions concordants, que estableixen una multa de fins a 60.000,00 €, i sancions accessòries que poden anar des del decomís de la mercaderia, fins a la inhabilitació per a l’exercici o desenvolupament d’activitats pesqueres o la suspensió, retirada o no renovació de les autoritzacions durant un període no superior a tres o cinc anys, segons es tracti de sancions en matèria de pesca marítima en aigües exteriors o d’ordenació del sector pesquer i comercialització de productes pesquers, respectivament.

Diferents Comunitats Autònomes, com l’andalusa, assumint les competències que li són pròpies, han dictat recentment la seva pròpia normativa en matèria d’ordenació, foment i control de la pesca marítima, el marisqueo i l’aqüicultura. La normativa en qüestió recull un règim d’infraccions i sancions en matèria de pesca professional en aigües interiors i marisqueo; de pesca marítima d’esbarjo en aigües interiors; de cultius marins; i d’ordenació del sector pesquer i comercialització de productes de la pesca, les sancions de la qual poden arribar a ser de multa de fins a 60.000,00 €, segons els casos.

La norma autonòmica almenys aclareix la destinació dels productes de la pesca confiscats o decomissats de talla o pes antirreglamentario, que no és un altre que la seva destrucció o el seu lliurament a institucions sense ànim de lucre, prèvia estimació del seu valor, a fi de retornar aquest si no s’apreciés comissió de la infracció en la resolució de l’expedient sancionador i no pogués retornar-se el producte en qüestió.

El cas andalús
A Andalusia les quantitats de peix inmaduro retirat del mercat en els últims mesos de 2004 han superat les que es van produir durant el mateix període de 2003. Segons informa la Junta d’Andalusia, la confiscació de peix inmaduro en les llotges i ports andalusos es va situar per al primer trimestre d’aquest any en 17.853,80 quilos. Del total de decomisos, més del 84% (14.997,80 quilos) van ser realitzats pels serveis d’Inspecció Pesquera de la Conselleria d’Agricultura i Pesca; i la resta (2.856 quilos) en actuacions desenvolupades conjuntament entre aquest departament i la Guàrdia Civil.

D’acord amb les dades facilitades, la chirla i el lluç van acaparar gairebé el 74% dels decomisos dels tres primers mesos de l’any, amb 7.212,60 i 5.948,60 quilos, respectivament. Altres actuacions van determinar la retirada d’inmaduros en les llotges i mercats andalusos d’aladroc, que van sumar 2.893 quilos; peix espasa (792 quilos), maire (365 quilos), llenguado (200), tellerina (171) i tonyina vermella (135 quilos), entre altres espècies.

Atenent a les dades facilitades, per províncies, Huelva i Sevilla van ser les que van registrar un major volum de confiscacions en el citat període, concentrant el 60% del total, i sumant 10.525 quilos entre les dues. A continuació es van situar Màlaga, amb 3.916, i Cadis, amb altres 2.429 quilos. A Almeria, Granada i Jaén es van efectuar decomisos de 736, 235 i 12 quilos d’inmaduros; mentre que a Còrdova no es va registrar cap.

En resum, les operacions realitzades, tant per part de la Inspecció Pesquera de la Junta d’Andalusia com de la Guàrdia Civil, van suposar l’aixecament de 116 actes d’inspecció. Del total d’actes aixecades en els tres primers mesos de l’any, la major part de l’activitat desenvolupada es van centrar en llotges i mercats (un total de 35); transports (amb 34 actes), i en les embarcacions pesqueres (que van sumar 31).

A fi d’evitar el consum de peix inmaduro, la Conselleria corresponent complementa la feina de casa d’inspecció amb campanyes publicitàries de sensibilització del consumidor, així com amb tallers educatius destinats als escolars andalusos. Donada la importància que aquest sector té per a Andalusia, en 2002 es va aprovar el marc jurídic autonòmic que obliga a ordenar la pesca de manera que l’explotació racional dels seus recursos i la comercialització responsable dels productes garanteixin un desenvolupament sostenible de l’activitat, respectuosa amb el mitjà marí i en condicions socioeconòmiques dignes per als professionals del sector.

EL PROBLEMA DE SANCIONAR ACTES EXTERNS

Img sobrepesca1
Una Sentència dictada per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’any 2001 adverteix de la problemàtica de sancionar actes externs detectats en territori espanyol, i la falta del principi de perseguibilidad del nostre dret administratiu sobre la matèria en qüestió perquè les autoritats estatals o autonòmiques poguessin intervenir exercitant la seva potestat sancionadora en aplicació de la normativa interna per conductes desenvolupades en territori d’un altre Estat membre de la Unió Europea.

L’assumpte judicial en qüestió tractava de dilucidar la legalitat de la multa imposada de 6.469.338 pessetes en data 24 d’agost de 1999 pel Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a una empresa del sector per la comercialització de peixos de talla inferior a la reglamentària.

La sentència de primera instància va estimar el recurs en considerar que la Generalitat de Catalunya no era competent, doncs els fets pels quals se sanciona havien tingut lloc a Itàlia, a pesar que la infracció es va detectar en territori català. Tant la normativa comunitària, l’estatal com l’autonòmica, prohibeixen el transport i la comercialització de peix de mesura antirreglamentaria. Es considerava, en aquest sentit, que en la Unió Europea és un mercat únic i la mercaderia es mou lliurement per tot el seu territori.

La Sala contenciosa administrativa va donar la raó a l’empresa que es va oposar al recurs plantejat per la Generalitat de Catalunya al·legant que en virtut de la normativa comunitària s’unifica i harmonitza les legislacions dels Estats membre, però no és possible vulnerar el principi de territorialitat i sobirania. Una problemàtica que hauria de poder solucionar-se a l’efecte de que les autoritats competents dels Estats membre poguessin perseguir als seus propis territoris aquelles conductes desenvolupades dins d’un mercat únic i harmonitzat legalment.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reial decret 560/1995, de 7 d'abril, pel qual s'estableix les Talles mínimes de determinades Espècies Pesqueres (BOE número 84, de 8 abril de 1995).
  • ANDALUCIA: Llei 1/2002, de 4 d'abril, d'Ordenació, Foment i Control de la Pesca Marítima, el Marisqueo i l'Aqüicultura Marina (BOJA número 45, de 18 d'abril de 2002; BOE número 106, de 3 de maig de 2002).
RESOLUCIÓ JUDICIAL
  • Sentència d'11 de gener de 2001, número 10/2001, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala contenciosa administrativa, Secció 5ª. Recurs d'Apel·lació número 76/2000.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions