Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Control en alimentació animal

Una recerca europea se centra en la millora dels pinsos que s'utilitzen per alimentar animals destinats al consum humà

Des de fa anys, l’alimentació animal s’ha convertit en un dels eixos d’atenció de la seguretat alimentària. Tant la producció com la manipulació dels aliments i pinsos que se subministren als animals impacta, de forma directa, sobre la salut del bestiar i, per tant, en la qualitat de la carn, la llet i altres productes. Fruit de la necessitat d’assegurar que aquesta alimentació compta amb les màximes garanties de seguretat, s’acaba d’iniciar en la Unió Europea una recerca destinada a millorar la qualitat de l’alimentació animal, a identificar els riscos en la cadena alimentària i a evitar fraus alimentaris. Amb el nom de QSAFFE, experts de tota Europa s’han unit a aquest efecte.


L’alimentació animal juga un paper molt important en la cadena de l’alimentació i té importants implicacions en la composició i qualitat dels productes d’origen animal, com a llet, carn o ous. Les pràctiques en aquest sector han canviat molt en els últims anys a causa de fets com el ritme de producció i la intensificació de la ramaderia, que han obligat a canviar els ingredients i modificar algunes pràctiques. En la Unió Europea, la legislació protegeix la salut animal i humana i garanteix la traçabilitat al llarg de tota la cadena alimentària. Les empreses que fabriquen o venen aliments per a animals han de complir amb normes específiques d’instal·lació, emmagatzematge, manipulació o registre.

L’objectiu d’aquesta regulació és garantir que l’alimentació animal és segura, sana i no suposa cap risc per a la salut humana, animal o el medi ambient. Episodis com la detecció de dioxines a Europa, vinculada a la contaminació en els pinsos, i la incapacitat per detectar-la han posat en dubte alguns dels controls que s’apliquen en aquest camp, d’aquí la importància de projectes com a “Qualitat i seguretat dels pinsos i aliments per a Europa” (QSAFFE), encapçalat per experts britànics i la participació de Bèlgica, Xina, República Txeca, Alemanya i Països Baixos.

Traçabilitat de pinsos

Crisi com les de les dioxines detectades en pinsos en la UE han evidenciat la incapacitat de detectar contaminacions d’aquestes característiques en un curt termini de temps. Un dels reptes del nou projecte europeu és, a més de millorar la sanitat animal i, per tant, la innocuïtat de la carn, garantir una major i més ràpida traçabilitat dels productes.

Els experts proposen desenvolupar sistemes d’identificació per rastrejar l’origen dels pinsos

En el camp de la rastreabilidad, els experts proposen desenvolupar sistemes d’identificació capaces de rastrejar l’origen d’aquests aliments, fins i tot si inclouen derivats de productes com a biocombustibles, riscos químics o microbiològics. La traçabilitat es converteix en el principal instrument per garantir la responsabilitat dels fabricants de pinsos, els agricultors i qualsevol operador que entri a formar part de la cadena de producció.

Qualsevol sistema de control que s’aplica en aquest sistema ha de ser capaç d’identificar amb precisió tots els ingredients que s’utilitzen en la fabricació de pinsos, els processos de producció que s’apliquen i el personal involucrat. Els objectius són varis:

  • Controlar els riscos per a la salut pública que puguin estar relacionats amb aquests productes.
  • Facilitar els processos de control de malalties.
  • Identificar l’origen d’una possible contaminació.
  • Facilitar la retirada de productes.

Impacte en la seguretat dels aliments

L’alimentació del bestiar depèn de factors com l’espècie i edat dels animals, el tipus d’aliment produït (carn, llet o ous), el valor nutritiu dels aliments i els diferents factors geogràfics, com el sòl i el clima, a més dels farratges utilitzats, com a fenc, palla, olis i cereals. El treball desenvolupat pel Codex Alimentarius en l’àmbit de l’alimentació animal ha ajudat també a comprendre l’impacte de la seguretat dels pinsos animals en la salut pública i ha facilitat l’aplicació de mesures per prevenir i controlar els riscos.

En els últims anys, la introducció del concepte de “cadena alimentària” ha servit per posar en relleu la importància de la seguretat dels pinsos. Aquest concepte abasta totes les etapes, des de la producció primària fins al consum final. En ella s’inclouen productors de pinsos, processadors, agricultors, pescadors, treballadors d’escorxadors/escorxadors i distribuïdors, entre uns altres.

Des de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) també s’han aportat normes, directrius i recomanacions sobre el risc dels pinsos animals, entre els quals s’inclouen microorganismes com el virus de Newcastle o la salmonella. Segons l’organització, l’alimentació animal és una via per a la introducció de microorganismes no desitjats. Cada risc s’associa a diferents fonts i vies de contaminació. La gestió del risc ha de basar-se en el coneixement de cadascuna d’aquestes propietats. Els perills es poden introduir durant la manipulació, l’emmagatzematge o el transport, tant de forma accidental com a deliberada (frau o bioterrorismo).

RELACIÓ ENTRE PINSOS I ALIMENTS

Hi ha molts exemples de l’estreta relació entre la seguretat dels pinsos i els aliments que es consumeixen. Un d’ells va ser la prohibició de les farines cárnicas per a l’alimentació de bestiar boví en 2001, quan es van relacionar amb la propagació de l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB). Anys més tard, en 2008, es detectava en pinsos destinats a l’alimentació animal mercuri, la font del qual estava en la farina de peix utilitzada per fabricar pinsos, encara que es va constatar que els nivells estaven per sota dels màxims establerts per la UE.

L’evolució de les qüestions en matèria d’alimentació animal ha permès perfeccionar aspectes com l’impacte sobre la seguretat alimentària de l’ús d’antimicrobianos en els animals i la detecció de substàncies indesitjables, com a melamina, PCB, dioxines o organismes modificats genèticament (OMG).

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions